Molí de la Penya, Albors o dels Fondos (Restes)
- IGPCV
- 46.190-9999-000033
- Denominació
- Molí de la Penya, Albors o dels Fondos (Restes)
- Municipi
- PATERNA
- Comarca
- L'HORTA NORD
- Província
- València
- Ubicació
- Entre parcelas de huerta (naranjos), junto a los caminos rurales de Fondos y de Campanar, presidiendo la acequia de Moncada.
- Data construcció
- Contemporánea.
- Accés tradicional
- Desde Paterna se sigue el camino de Fondos hasta el camino de Campanar hasta el Punete de la Penya sobre la acequia de Moncada. O desde la calle de la Pnya en dirección sur por el camino de Campanar. Desde valencia por el camí Fondo de Valencia-Paterna.
- Edifici instal·lació
- Molino hidráulico.
- Estat contexte
- Desaparecido.
- Referència catastral
- 46192A012003060000JJ; 46192A012000300000JW; 46192A012001660000JL.
- Tipologia
- Edificis - Edificis industrials i preindustrials - Molins - Molins hidraùlics
- Autor
- Ajuntament de Paterna.
- Data
- 26/10/09
- Notes
- En el Catálogo del PGOU de 2009 es recoge la sollicitud de declaración Bien de Relevancia Local.
Es conserva part de l'antic casal, possiblement sala dels queixals, havent desaparegut la resta després de les obres de reforma de la séquia de Moncada en la dècada de 1950. Les restes corresponen a un cos de 6 X 12 m, conservant-se en el seu lateral aquest comunicat de l'arc de mig punt del xaragall de la sala de queixals. Els murs són de maçoneria ordinària llistada amb quatre filades o verdugas i cantonades d'obra de rajola. Les mesures de les rajoles de 27 x13 x 4cm, denoten una cronologia moderna de la data de 1834 entorn de la qual es va construir. Aquest molí se situa aigües avall del Molí del Batà, sent l'últim dels molins de la séquia de Moncada en l'acabe de Paterna. A més del molí, l'interés arqueològic de la zona resideix en la pròpia séquia de Moncada, en el Pont de la Penya sobre aquesta séquia i en el camí històric de Campanar, via d'enllaç de València amb Paterna des d'època romana.
Calendari
Se concoce además como Molino de Albros, por su antiguo propietario VIcente Albors Esteve y como Molino dels Fondos, por la partida en la que se ubica. Fue construido hacia 1834, creando conflictos oon el cercano Molí del Batà. Tras su adquisición a finales del siglo XIX por parte de la Sociedad Regular Colectiva Garcés Peris y Vila se transformó en fábrica de harinas y en 1891 se instaló una máquina de vapor, pudiendo corresponder a esta fase los restos oonservados con las medidas de los ladrillos. En la década de 1930 se incendió y fue cerrado.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.