Motor de Sant Jordi

El motor de Sant Jordi està en mig de l'horta, en la partida nomenada el Safranar o la Canariera de Torrent, en el camí de la Noria, dins el terme municipal de Picanya. Va ser cosntruit al 1912, com assenyalada el ròtul que hi ha sobre una de les portes d'accés
A Picanya, començaren a fundar-se els primers pous a finals del segle XIX. Aquest procés de modernització del regadiu va coincidir amb les dràstiques transformacions de les terres marginals del riu Túria al Sud del barranc de Picanya. La primera fase està marcada pels pous privats, que abraçaren el periode de 1890-1910 i la seua fundació fou conseqüencia de la mentalitat agrària predominant en aquell temps. Els motors térmics foren els més generalitzats en les perforacions de principi de segle. En 1910 s'utilitzaren els motors de vapor amb pistó horitzontal i condensació Posteriorment s'hi introduiren amb bastant èxit els motors de gas pobre per aspiració : cremaven carbó d'antracita, estelles de llenya , corfa d'ametlla o morca d'olives. A partir dels anys 40 els motors van ser electrificats
La planta de l'edifici és rectangular i d'una sola altura, amb dos cosos diferenciats, el motor i la casa de l'estatger. El fumeral que tenia al principi del seu funcionament ha desaparegut
El motor està construit en obra de maçoneria i rajola massissa, i enblanquinat de calç. La coberta és de dues vessants amb teula àrab sobre bigueram de fusta
La façana mostra una porta de fusta al centre i dues finestres a cada costat. La seua composició no deixa de ser caràcteristica, però mostra alguns detalls decoratius fent servir l'alternança de l'obra de maçoneria i rajola que dibuixa diversos plafons al llarg de la façana. A la façana lateral hi ha un altra porta d'accés de fusta amb ocul cegat a sobre, dins un frontó triangular. La façana oposada a la principal mostra el mateix esquema compositiu, però al haver perdut l'emblanquinat deixa vore amb tota claredat els materials cosntructius. Sobre la teula s'alça la torreta per a la comesa elèctrica de secció quadrada i cosntruida en obra de rajola i formigó
La part dedicada a la vivenda de l'estatger és un cos adossat a l'edifici del motor. És un xicotet edifici de planta rectangular i dues altures, més alt que l'edifici principal, construit en obra de rajola i emblanquinat. La coberta és a dues vessants amb teula àrab i bigues de fusta. La façana presenta un aporta d'accés a la planta baixa i un balcó al nivell superior que descansa sobre bigues de fusta
L'edifici a sofert algunes transformacions a les façanes ja que les finestres i portes han estat cegades parcial o totalment. Del fumeral que hi havia originariament no queda cap resta i la xicoteta bassa i sèquia que hi havia en un dels costat està destruida
El seu estat de conservació es regulra presentant algunes parts greument deteriorades, agreujades pel seu evident abandonament

Croquis

Fotos

Plànol