Tornar

Cementeri Parroquial, Carretera Albal S/N

Denominació
Cementeri Parroquial, Carretera Albal S/N
Municipi
TORRENT
Comarca
L'HORTA SUD
Província
València
Ubicació
Carretera Albal s/n
Barri
La Manxadella
Data construcció
1807
Accés tradicional
Carretera de Torrent a Albal
Estat contexte
Bon estat
Tipologia
Edificis - Edificis dotacionals - Construccions funeraries - Cementeris
Autor
Inmaculada Aguilar (dir)
Data
01/01/00
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Ens trobem davant un cementeri de diversos recintes, que va ser construit l'any 1807. El cementeri actual és el resultat de succesives ampliacions que es fan en profunditat, enderrocant el mur del fons, tot llevat de les darreres que es fan en la dècada dels noranta del segle XX, que creixen pels laterals
El recinte original ocupa una superficie rectangular. El seus primers recintes estan tancats per un mur de maçoneria. El llenç que recau a la façana està rematat per una cornisa mixtilínia, es troba arrebossat amb morter i pintat, i es on es situa la porta d'accés centrada en la façana. S'accedeix al seu interior travessant un pòrtic d'una vessant, on a un costat trobem una cambra destinada actualment a oficines
El cementeri va ser beneit el 12 de juliol de l'any 1854 acomplint les prescripcions que havia fet el Sr. Governador en la seua visita a Torrent. Al fons d'aquest primer eixample es va construir un oratori l'any 1856, que va ser enderrocat el 1988. També va ser aquest any quan començaren a construir-se els primers ninxols adossats al mur perimetral, format per ninxols coberts per voltes de rajola i coberta d'un faldó de teula àrab que vessa les aigües cap a l'exterior del recinte. D'aquest ninxols no s'ha conservat cap tram ja que han anat poc a poc renovant-se en diverses fases a partir de la dècada dels setanta del segle XX
A les primeries del segle XX es realitza una nova ampliació, quan l'any 1901 s'adquireix un camp de 3850 metres amb aquesta finalitat. Les obres d'ampliació es realitzaren enderrocant la paret del fons, es realitzaren a continuació i tot seguit es va construir al fons del cementeri el panteó per a sacerdots l'any 1918. En la dècada dels cinquanta es fa una nova ampliació i l'any 1975 un altra. En la dècada dels noranta s'han fet dos noves ampliacions, però aquestes per l'adquisició dels terrenys colindants pels dos laterals
En aquest cementeri trobem algunes sepultures monumentals, totes elles construides a partir de la dècada dels vint del segle Xx. La més antiga és el panteó per a sacerdots, tot i que les més interessants artísticament se situen entre la dècada dels trenta i dels quaranta
Durant l'època preindustrial els cementeris se situaven dins els nuclis habitats al costat de l'esglèsia parroquial. Tot atenent els problemes de caràcter sanitari que podia presentar aquesta situació, la Real Cèdula de 3 d'abril de 1787-Titulo III de la Novísima Recopilación, que disposava l'obligació de construir els cementeris a determinada distància dels nuclis habitats i la prohibició de soterrar dins les esglèsies llevat d'excepcions molt assenyalades. Aquestes normes no es compliren tant prompte com era d'esperar, sino que començaren a fer-se realitat a partir dels greus episodis de mortandat ocorreguts al llarg del segle XIX. En aquest sentit hi ha a l'Horta dos moments claus : El primer és el final de la guerra contra les tropes napoleòniques. El 15 de febrer i el 10 d'abril de 1816, per ordre del Exm. Sr. Xavier Elio, Capità General i President de la Junta Superior de Sanitat, es remeten circulars als ajuntaments amb el manament de procedir a la construcció de cementeris fora dels nuclis habitats. El segón és la terrible epidèmia de còlera que en 1885 va afectar la comarca, causant greus efectes entre la població

Fotos

Foto Inmueble

Plànol

Foto InmuebleFoto Inmueble