Castillo
- IGPCV
- 46.073-9999-000001
- Denominació
- Castillo
- Municipi
- BOLBAITE
- Comarca
- LA CANAL DE NAVARRÉS
- Província
- València
- Localització
- Ladera que domina la población
- Ús primitiu
- Defensiu
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
Les primeres notícies documentals del castell daten de 1394, en què consta com a propietat de Pascual Maçana, passant posteriorment a la família Marrades. En aquesta època era una baronia el cap de la qual era Bolbaite. Durant el segle XVI va ser castell feudal del Senyor d'Alaquàs, Marró de la Casta. En anys posteriors passaria a diferents famílies, com els Comtes de Priego o els Manfredi. A principis del segle XVII, després de l'expulsió dels moriscos, tranquil pràcticament deshabitada, repoblant-se a partir del 1612. L'últim Senyor territorial va ser el Marqués de la Casta, Sr. Luis Aguilar per haver-se casat amb Donya Catalina Cavanilles. El castell pertany a la comarca de La Canal de Navarrés, i es troba situat a la part alta del vessant que domina la població de Bolbaite. L'accés al mateix es realitza a través de la trama urbana que existeix entre aquest i el poble actual. El carrer denominat del Castell permet accedir des de la plaça Major als peus del castell, en el costat del qual sud-est presentava un accés en recolzada, hui absorbit per la població. El castell va ser construït pels Marró de la Casta en el segle XVI. Ocupa una superfície de 568 m² imperant el sistema constructiu tradicional, amb murs de maçoneria i tapial. En la seua part nord presentava la seua construcció principal, un recinte amb dues torrasses quadrades i escalinata d'accés, on es mesclaven elements gòtics i renaixentistes principalment. El Pare Sucías fa aquesta descripció del castell: Es troba situada a la part Nord de la població en el més alt d'ella i des d'allí es domina tot el poble construït al vaig piular d'aquest edifici malgrat l'altura que està, hi ha un ample camí donant tornades per a arribar fins a la seua porta, hi ha un gran i ample pati, a la part de l'esquerra de l'edifici i fora estan les caballerizas o quadres i cotxeres amb totes les dependències necessàries a l'objecte, enfront d'aquesta hi ha un xicotet jardí i una bassa que servia per al reg d'aquest jardí i la qual és de pedra cadirat amb una bonica font. A la dreta de la porta existeix un ample caminal pel qual es puja fins a la casa senyorial, l'entrada de la qual està protegida per un emmuralla de bastant grossària amb unes 30 espitlleres per a armes de foc. Entrant dins de l'edifici a la part esquerra d'aquest i a nivell de la muralla hi havia antigament una presó amb poques comoditats amb un banc d'obra per a llit. A la part esquerra hi ha un pou encegat, tot de cadirat els seus brocals i d'una peça tots ells. Al costat d'aquest pou i en el pis baix estava la capella o oratori dels senyors de la casa en la qual no hi havia més que un sol altar el qual ha desaparegut i enfront d'aquest hi havia una xicoteta peça que havia de ser la sagristia. Tot el que s'ha dit ocupa el pati al seu costat esquerre entrant. Enfront de la porta principal i al costat dret del pati està l'escala que dona accés a les habitacions altes, la qual té un bon passamans de pedra amb 20 graderies per a pujar de cadirat fet amb el millor gust. En el primer pis hi ha diverses sales o departaments amb grans reixats de ferro i les seues finestres tenen precioses vistes al riu i a l'horta anomenada de la Foia. Es puja al segon pis per una escala de caragol molt estreta per la qual a penes pot passar un home i hi ha també algunes sales encara que no tan grans i boniques com les del pis baix, però sobretot amb tan bones vistes per les finestres grandíssimes que donen al camí de Navarrés i des de la qual es domina quasi tota la serra, l'altra al riu i les altres més xicotetes a la Foia o horta que són aquelles habitacions molt precioses i conviden a passar llargues hores gaudint de l'ambient i meditar sobre les ruïnes d'aquell edifici. Després per escales també de caragol es puja al tercer pis, sens dubte destinat per a estatge de la servitud. Aquest edifici el visitem com fem la ressenya en 1875, quan vam tornar a veure-li en 1896, estava derruït; l'avarícia de l'home havia entrat en ell i per a vendre les seues fustes i teules, José Herrandis que era el seu amo, va manar assolar l'edifici quedant en l'última visita que vam fer quatre paredasses que amenaçaven ruïnes i que van caure a terra en les primeres pluges Quin càstig a aquests i al viatger no poder veure l'edifici que amb tant de gust van fer els Comtes d'Alaquàs i senyors d'aquest poble els Marrons de la Casta! El castell es troba en estat de ruïna, apreciant-se diferents trams de muralles i algunes torres. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.