Molí del Tell-Aula Didàctica i Centre de Recepció Parc de la Rambleta

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Espai etnològico d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. VALÈNCIA

Data Signatura Acte

24/11/14

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. VALÈNCIA

Data Signatura Acte

20/02/15

Data Publicació BOP

23/06/15

El molí del Tell està construït sobre el braç de les Monges de la séquia de Favara i la seua activitat era la mòlta de gra per a produir farina. Es tracta del segon molí ubicat sobre este mateix braç, darrere del molí de les Monges i seguit per altres, com el de la Creu, el de les Fonts o el de Bonjoc. El complex arquitectònic actual conserva part de l'edifici medieval original, que té una planta rectangular de xicotetes dimensions disposada de forma transversal sobre el caixer de la séquia, i que compta amb dues plantes i golfes. La coberta és de teula àrab a una aigua vessant cap a la façana posterior orientada al nord, per on arriba la séquia. Tot l'edifici està construït amb fàbrica de rajoles, incloses les llindes de les finestres, ja siguen rectes o arquejades, que posteriorment va ser lluïda i emblanquinada. En les parets del molí s'observa una distribució asimètrica de finestres amb formes i grandàries diferents
El nivell millor conservat és el de la planta baixa, on es troben encara part del banc de moles i nombrosos trossos d'estes encastats en el sòl de la sala. El nivell inferior de l'edifici correspon als cacaus, per on circulava l'aigua per a moure els rodets, i el vessador, utilitzat per a circular l'aigua quan no es molia. Disposa de tres cacaus construïts tots ells amb una volta de maçoneria i pedres, encara que els arcs de la façana són de rajola disposada de forma vertical. Tot ell es conserva prou bé, fins i tot amb restes dels bancs i dels mecanismes per a alçar les moles
Cal recordar que el molí ha sigut objecte d'una excavació sistemàtica que ha posat al descobert moltes parts i peces que van quedar negades després de la riuada de 1957, que deixà inutilitzat el molí per a la seua activitat productiva. Les plantes superiors van continuar tenint un ús com a dependències de casa de camp, encara que a l'origen van servir com a magatzem del molí i també per a instal·lar la maquinària de limpies i cernedores que a partir del segle XX es van anar generalitzant en este tipus d'instal·lacions
La part hidràulica del molí també es conserva en molt bon estat, presentant un lleuger eixamplament del caixer de la séquia per a donar servici als tres cacaus, encara que també disposa d'un sobreeixidor que discorre pel lateral del molí, ara totalment inutilitzat, que es va haver de construir quan el vessador original va ser convertit també en cacau amb la instal·lació d'un rodet per a fer funcionar una tercera mola
Adossat al molí hi ha un edifici de majors dimensions, una alqueria del segle XVIII que correspon a una casa senyorial amb una certa entitat, amb elements arquitectònics i decoratius de cert interés. La casa, de planta quadrada, té dues altures, i una coberta de teula àrab a quatre vessants Està adossada al molí, que és d¿una època anterior, pel seu extrem sud-oest, i malgrat tenir només dues plantes supera a l'altre en altura. Disposa d'accessos per les façanes nord i sud, i en la seua planta superior disposa de sèries de tres finestres en cada façana, encara que en la meridional transforma el va central en un balcó. Totes elles es troben emmarcades per una motlura ornamental
Este conjunt arquitectònic que inclou el molí i l'alqueria es troba en procés d'excavació, rehabilitació i restauració en l'actualitat. La intervenció és de gran calat i ha permés recuperar parts importants del complex. Respecte al molí, s'ha iniciat un projecte de recuperació i reposició d'algun dels mecanismes que permeta contemplar el funcionament d'un molí hidràulic. Este projecte de destinar el molí per a nous usos ludicoculturals va acompanyat de la remodelació de l'entorn urbà per mitjà de la creació d'un espai verd públic que serà el nou Parc de la Rambleta

Entre els béns mobles que encara es conserven, a la planta baixa del molí trobem part del banc de les moles, a més de nombrosos fragments de moles encastats en el sòl de la sala. En la zona dels cacaus es conserven restes dels bancs i dels mecanismes per a alçar les moles

Procés

Els molins fariners d'aigua s'accionen per mitjà d'una roda horitzontal o rodet. L'energia hidràulica es convertix en força motriu en incidir sobre el rodet i fer-lo girar, prolongant el moviment de rotació a la mola superior. La seua funció bàsica és moldre i triturar el gra per a convertir-lo en farina per mitjà de la fricció que la mola superior i mòbil realitza sobre la mola inferior que es troba encastada en un banc d'obra. L'objectiu de conduir l'aigua des de la pròpia séquia o des d'una bassa al cacau on es troba la roda d'àlems s'aconseguix mitjançant la construcció d'un cup vertical o d'una rampa inclinada situats a la part posterior del molí Inicialment tot l'engranatge mecànic estava construït amb fusta. Només l'agulla de l'arbre i el dau sobre el qual este llisca en el moviment de rotació són de bronze, a més de la nadilla (peça que unix l'eix a la roda volandera o superior) que és de ferro. El procés d'industrialització va generalitzar l'ús del metall per a construir tot tipus de ferramentes i peces, incloses moltes de l'engranatge que van ser substituïdes. La separació entre les moles era més precisa, es va millorar el dibuix de les pedres i es van popularitzar les moles franceses (anomenades així per importar-se de la regió francesa de 'La Ferté'), que milloraven la qualitat de la farina de blat La mòlta tradicional del gra comportava una sèrie de treballs manuals abans i després de transformar-lo en farina. La neteja del gra es feia submergint-lo en l'aigua de la séquia i assecant-lo posteriorment per a separar la corfa i el pallús del gra, i obtindre també un grau d'humitat idoni per a evitar que la fricció de les moles el cremara. Una vegada obtinguda la farina calia garbellar-la amb sedassos manuals per a separar-la segons les distintes qualitats A partir de la segona meitat del segle XIX este procés es va automatitzar amb la introducció progressiva de màquines com la limpia i la cernedora. El primer artefacte separava les impureses del gra gràcies a la força centrífuga del seu tambor i, en ocasions, disposava d'un caragol sense fi que l'anava humitejant convenientment abans d'introduir-lo en la gronsa. La cernedora seleccionava els tipus de farines per mitjà de sedassos de diferent grossària. Ambdós màquines funcionaven gràcies a un sistema de corretges accionades pel moviment de rotació de la mola. Amb l'abandó de l'energia hidràulica van passar a accionar-se de forma independent

Calendari

Un molí fariner hidràulic està constituït pel casal pròpiament dit i tota una sèrie de construccions hidràuliques annexes que permeten el seu funcionament (séquies, bassa, cup o rampa, etc.) L'edifici del molí varia amb el pas del temps, va adquirint unes dimensions cada cop més grans, i aplica solucions arquitectòniques diferents per a cada època que s'adapten a les demandes i les necessitats del moment. Al casal es diferencien clarament dos espais: la sala de moles on es desenvolupa la funció de moldre el gra. Ací es troben les pedres junt amb la gronsa, que era on es depositava el gra perquè caiguera al centre de les moles, i la farinera, on s'arreplegava la farina que eixia d'entre les moles. També hi havia una grua per a alçar les pedres quan s'havien de repicar La sala inferior, denominada cacau, ocupa un espai generalment allargat, estret i de poca alçària, davall mateix de les moles. Allí es troba el mecanisme motriu del molí i l'engranatge que fa girar la mola superior. Al costat de la segitia (conducte per on ix l'aigua a pressió o per gravetat) es troba el rodet amb els àlems sobre un banc que s'acciona per mitjà d'un alçador des de la sala superior. La segitia disposa també d'un ganxo per a obrir o tancar el pas de l'aigua a través d'ella que es manipula des de la sala de moles, i permet moure o aturar el rodet

Croquis

Fotos

Plànol