Molí de la Gàbia o de la Closa

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Espai etnològico d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. VALÈNCIA

Data Signatura Acte

24/11/14

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. VALÈNCIA

Data Signatura Acte

20/02/15

Data Publicació BOP

23/06/15

El molí fariner de la Gàbia està situat sobre el braç homònim que deriva de la séquia de Favara. Es tracta del primer molí ubicat sobre este braç i es troba a poc més de 100 m del seu origen. Darrere d'ell se succeïen altres molins com el de Rodenes o el de Pala
El molí té un origen medieval i encara conserva el xicotet edifici original ubicat sobre la séquia, d'una sola crugia, amb planta rectangular, d'una altura i coberta de teula àrab a una sola vessant cap a la part posterior, que està orientada al nord. La seua fàbrica, que combina la rajola i la maçoneria, presenta un lluït posterior
L'edifici inicial es disposava de forma transversal al recorregut de la séquia que li arribava des de l'oest i de forma paral·lela per la seua façana nord. En arribar davant del molí, la séquia realitzava un gir de 90º cap al sud per a ampliar el seu caixer i embocar als cacaus. Després de passar per estos últims i accionar els rodets, la séquia tornava a fer un gir de 90º cap a la dreta i prosseguia el seu camí en direcció a l'est. La ubicació del molí aprofitava un xicotet desnivell entre els camps existents per dalt i per sota del mateix per a provocar un salt d'aigua suficient que li permetera accionar les moles que albergava en el seu interior
A este molí primitiu se li va adossar amb posterioritat, durant els segles XVIII i XIX, un gran edifici de planta rectangular, que comptava en el seu disseny inicial amb tres crugies paral·leles, disposades de nord a sud, i separades per fileres de pilars que suportaven grosses jàsseres de fusta sobre les quals descansaven les bigues del primer pis i la coberta. Malgart això, l'edifici sembla que mai es va arribar a acabar en el seu disseny inicial. Només la crugia més septentrional, la que voreja el caixer de la séquia i arriba fins al pont del camí vell de Picanya que la creuava, presenta un acabat complet de les dues plantes construïdes amb rajola vista, una coberta de teules a una vessant cap al nord i una distribució irregular de les finestres en tres nivells, que han sofrit modificacions al llarg del temps d'ocupació del molí, cegant unes i obrint de noves
La crugia central és un poc més curta en la part d'accés situada per la façana occidental, al costat del camí esmentat. Té igualment dues altures i la seua coberta aboca cap al sud. No obstant, en la segona planta s'aprecien els pilars centrals que haurien d'haver quedat ocults dins de l'edifici, però que són visibles des de l'exterior perquè la tercera crugia només té una altura. Transformacions o estructura inacabada, la veritat és que el molí presenta un aspecte molt irregular
El complex arquitectònic es completava, a més, amb uns patis i tancats que es van veure afectats per la construcció de la solució sud o nou llit del riu Túria i les obres annexes. La coberta de tot el conjunt és de teula àrab. L'edifici està construït amb rajola i presenta restes de lluït i emblanquinament en les diverses façanes. Actualment no queden restes de les moles ni de la maquinària del molí perquè van ser desmantellades i traslladades pel seu últim propietari al veí molí de Xirivella, que era propietat de familiars d'este
El molí presenta un acceptable estat de conservació i malgrat que la séquia ha sigut canalitzada, el seu entorn més immediat pel costat oriental encara conserva una imatge agrària, amb camps de cultiu, canyars que delimiten el curs de la séquia i l'eixamplament del seu caixer davant de les entrades d'aigua als cacaus del molí. A més, la seua ubicació en una xicoteta extensió de camps tancats per elements urbanístics de tal magnitud com la via fèrria, l'autovia del nou llit i el tanatori municipal, el convertixen en un racó de l'horta de cert valor paisatgístic junt amb alguna alqueria dispersa

Procés

Els molins fariners d'aigua s'accionen per mitjà d'una roda horitzontal o rodet. L'energia hidràulica es convertix en força motriu en incidir sobre el rodet i fer-lo girar, prolongant el moviment de rotació a la mola superior. La seua funció bàsica és moldre i triturar el gra per a convertir-lo en farina per mitjà de la fricció que la mola superior i mòbil realitza sobre la mola inferior que es troba encastada en un banc d'obra. L'objectiu de conduir l'aigua des de la pròpia séquia o des d'una bassa al cacau on es troba la roda d'àlems s'aconseguix mitjançant la construcció d'un cup vertical o d'una rampa inclinada situats a la part posterior del molí Inicialment tot l'engranatge mecànic estava construït amb fusta. Només l'agulla de l'arbre i el dau sobre el qual este llisca en el moviment de rotació són de bronze, a més de la nadilla (peça que unix l'eix a la roda volandera o superior) que és de ferro. El procés d'industrialització va generalitzar l'ús del metall per a construir tot tipus de ferramentes i peces, incloses moltes de l'engranatge que van ser substituïdes. La separació entre les moles era més precisa, es va millorar el dibuix de les pedres i es van popularitzar les moles franceses (anomenades així per importar-se de la regió francesa de 'La Ferté'), que milloraven la qualitat de la farina de blat La mòlta tradicional del gra comportava una sèrie de treballs manuals abans i després de transformar-lo en farina. La neteja del gra es feia submergint-lo en l'aigua de la séquia i assecant-lo posteriorment per a separar la corfa i el pallús del gra, i obtindre també un grau d'humitat idoni per a evitar que la fricció de les moles el cremara. Una vegada obtinguda la farina calia garbellar-la amb sedassos manuals per a separar-la segons les distintes qualitats A partir de la segona meitat del segle XIX este procés es va automatitzar amb la introducció progressiva de màquines com la limpia i la cernedora. El primer artefacte separava les impureses del gra gràcies a la força centrífuga del seu tambor i, en ocasions, disposava d'un caragol sense fi que l'anava humitejant convenientment abans d'introduir-lo en la gronsa. La cernedora seleccionava els tipus de farines per mitjà de sedassos de diferent grossària. Ambdós màquines funcionaven gràcies a un sistema de corretges accionades pel moviment de rotació de la mola. Amb l'abandó de l'energia hidràulica van passar a accionar-se de forma independent

Calendari

Un molí fariner hidràulic està constituït pel casal pròpiament dit i tota una sèrie de construccions hidràuliques annexes que permeten el seu funcionament (séquies, bassa, cup o rampa, etc.) L'edifici del molí varia amb el pas del temps, va adquirint unes dimensions cada cop més grans, i aplica solucions arquitectòniques diferents per a cada època que s'adapten a les demandes i les necessitats del moment. Al casal es diferencien clarament dos espais: la sala de moles on es desenvolupa la funció de moldre el gra. Ací es troben les pedres junt amb la gronsa, que era on es depositava el gra perquè caiguera al centre de les moles, i la farinera, on s'arreplegava la farina que eixia d'entre les moles. També hi havia una grua per a alçar les pedres quan s'havien de repicar La sala inferior, denominada cacau, ocupa un espai generalment allargat, estret i de poca alçària, davall mateix de les moles. Allí es troba el mecanisme motriu del molí i l'engranatge que fa girar la mola superior. Al costat de la segitia (conducte per on ix l'aigua a pressió o per gravetat) es troba el rodet amb els àlems sobre un banc que s'acciona per mitjà d'un alçador des de la sala superior. La segitia disposa també d'un ganxo per a obrir o tancar el pas de l'aigua a través d'ella que es manipula des de la sala de moles, i permet moure o aturar el rodet

Croquis

Fotos

Plànol