Assut, Gola i Almenara de Rovella

L'assut de Rovella és l'últim dels assuts històrics que pren aigua del riu Túria pel seu marge dret, està situat després de l'assut de Rascanya, i representa una obra singular respecte a la resta d'assuts de la vega. Es tracta d'un gran mur compacte i recte construït amb grans carreus i argamassa que esta disposat sobre el llit del riu Túria, adoptant una posició lleugerament obliqua després d'un meandre del riu que li permet aprofitar millor l'envit del corrent, i derivar així l'aigua cap al seu marge dret. En eixe mateix extrem i alineada amb la resta de l'assut es troben les restes d'una important almenara que permetia evacuar excedents d'aigua i les goles que donen accés al caixer pròpiament dit de la séquia de Rovella
Este assut ha patit revingudes del riu Túria que trencaven total o parcialment la resclosa. Les restes que hui es conserven corresponen a una intervenció, que no va ser l'última, vinculada probablement amb la canalització urbana del riu, quan es construïxen els murs i passejos al costat del llit del riu en el segle XVIII. La fàbrica de l'assut, que està en sintonia amb l'entorn del moment, és molt sòlida, realitzada per mitjà d'una base d'argamassa i calç que es recobrix amb una capa de carreus de pedra de grans proporcions travats entre ells
L¿assut compta amb un mur principal, que supera el centenar de metres de longitud, la superfície del qual és lleugerament inclinada a dues vessants asimètriques. La primera d'elles mesura un metre d'ample i rep l'envit de l'aigua derivant-la cap a la dreta; mentre que l'altra, molt més ampla perquè mesura 2,15 m, deixa lliscar suaument el corrent pel llit del riu. Cal destacar l'existència d'uns xicotets pinacles de pedra encastats que mesuren 22 x 22 cm i disposats de forma regular a distàncies aproximades d'entre 95 i 105 cm. Enfront d'ells queden restes dels suports d'un possible enreixat que, una vegada alçat, permetia retindre tot tipus d'elements en suspensió que portara el corrent. Desgraciadament, ni de les reixes ni dels pinacles queda més que les empremtes de les primeres i les bases arrassades dels altres
Per a evitar el salt brusc de l'aigua i els problemes d'erosió que això comporta, l'assut disposa d'una graderia de fins a tres escalons que van amortint la caiguda de l'aigua. La seua construcció és unitària amb la del mur central i disposa, sobre una base d'argamassa, grans lloses de pedra treballades, amb amples irregulars que van dels 60 cm als 100 cm cada una. Els tres escalons tenen un ample diferent que augmenta en progressió des del primer amb 1 m, el segon fa 1,25 m i l'últim d'ells 1,6 m
Cal ressenyar també l'existència d'espigons a manera de contraforts que s'adapten a la graderia esmentada. La seua base és irregular i la tècnica de construcció semblant a la de la resta de l'assut, disposant sobre la base de morter unes lloses de pedra tallada, de menors dimensions, que dibuixen arestes i perfils sobre cadascun d¿ells. La seua altura es limita a l'inici dels escalons. Actualment només es conserven tres d'estos espigons, dos en el costat esquerre i un en el dret. De fet, la riuada de 1957 va trencar l'assut per la seua banda central i només va deixar un tram d'assut de 41 m i un altre de 27 m respectivament
En l'extrem de l'assut es localitza l'almenara, de la qual només queda l'entrada i les parets laterals sobre les quals romanen les ranures per on lliscava la comporta, l'ample de la qual era de 4,25 m. A poc més de tres metres i en angle recte respecte a l'assut encara s'aprecia l'inici del caixer de la séquia de Rovella, amb un ample de 2,35 m, encara que de les goles no queda rastre. A més, el mateix caixer va ser cegat quan l'assut va deixar de funcionar després de la riuada i la construcció del nou assut col·lectiu del Repartiment, conegut també com la Cassola
Després de la construcció del llit nou del riu, la cessió dels terrenys del vell a l'Ajuntament i la proliferació de projectes urbanístics que afectaven el llit del riu Túria, en la dècada dels 80 del segle XX s'inicia un procés d'enjardinament del llit que va començar poc més amunt de l'emplaçament de l'assut. Este element d'arquitectura hidràulica va ser incorporat a la zona de jardins i es va restaurar part de la zona central destruïd

Procés

L'assut és una construcció totalment artificial realitzada sobre un curs d'aigua amb l'objectiu de retindre i derivar el seu cabal per a diferents usos En els sistemes hidràulics, este element es correspon amb el punt de captació de l'aigua, introduint-la total o parcialment en una xàrcia de séquies de distribució. Generalment tenen poca alçària, però poden ser molt llargs. Inicialment la seua construcció era simple, amb branques, pedres i terra disposant una espècie de barrera obliqua al curs de l'aigua, de poca consistència i necessitada de múltiples reformes després de les grans avingudes. Amb el pas dels segles, estes barreres artificials es van convertir en gruixuts murs construïts amb maçoneria i carreus La seua disposició era perpendicular al curs de l'aigua, ocupant tot el llit del riu o barranc, i derivant el cabal d'aigua cap a un o els dos costats del mateix. També existixen assuts amb una planta semicircular, de mitja lluna, que poden resistir millor els envits de l'aigua

Croquis

Fotos

Plànol