Molí Nou o de Saïdia i Fumeral

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Espai etnològico d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. VALÈNCIA

Data Signatura Acte

24/11/14

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. VALÈNCIA

Data Signatura Acte

20/02/15

Data Publicació BOP

23/06/15

Molí d¿origen islàmic, encara que l¿edificació actual correspon als segles XVII-XVIII, amb nombroses ampliacions en els segles XIX i XX. El molí consta d'una nau original, de planta allargada, que està disposada de forma transversal sobre el caixer de la séquia de Mestalla. L'edifici té una crugia amb dues plantes i una coberta de teules a una vessant cap a la façana principal que s'orienta a llevant.
La séquia arriba al molí un poc encaixada entre camps de cultiu i entra en ell pel seu costat occidental, encara que generava un eixamplament del caixer a manera d'embassament, de forma trapezoïdal. De l'edifici original, hui només es pot apreciar la part superior de la façana amb finestres regulars, ja que la resta de la construcció es troba absorbida per tota una sèrie de noves dependències i naus industrials que l'envolten i l¿oculten quasi per complet.
La fàbrica d'esta nau inicial era de maçoneria basta i lluïda amb posterioritat. No obstant, les noves edificacions ja es van construir amb rajoles disposades de forma horitzontal. Les dependències de la part posterior compten encara amb una gran xemeneia que es manté en peu. Altres parts corresponen a una fase de construcció molt recent amb materials com la uralita per a les cobertes.
La séquia de Mestalla ha sigut totalment canalitzada, per la qual cosa la seua arribada al molí es produïx ara de forma entubada sense que es puga apreciar cap element hidràulic destacat, ja que a més s'ha deixat créixer sense cap control la vegetació pròpia de canyars i esbarzers que recobreixen per complet el vell caixer de la séquia. En l'actualitat l'aigua passa sense solució de continuïtat perquè el molí ja no la utilitza des de fa molt de temps.

Procés

Els molins fariners d'aigua s'accionen per mitjà d'una roda horitzontal o rodet. L'energia hidràulica es convertix en força motriu en incidir sobre el rodet i fer-lo girar, prolongant el moviment de rotació a la mola superior. La seua funció bàsica és moldre i triturar el gra per a convertir-lo en farina per mitjà de la fricció que la mola superior i mòbil realitza sobre la mola inferior que es troba encastada en un banc d'obra. L'objectiu de conduir l'aigua des de la pròpia séquia o des d'una bassa al cacau on es troba la roda d'àlems s'aconseguix mitjançant la construcció d'un cup vertical o d'una rampa inclinada situats a la part posterior del molí. Inicialment tot l'engranatge mecànic estava construït amb fusta. Només l'agulla de l'arbre i el dau sobre el qual este llisca en el moviment de rotació són de bronze, a més de la nadilla (peça que unix l'eix a la roda volandera o superior) que és de ferro. El procés d'industrialització va generalitzar l'ús del metall per a construir tot tipus de ferramentes i peces, incloses moltes de l'engranatge que van ser substituïdes. La separació entre les moles era més precisa, es va millorar el dibuix de les pedres i es van popularitzar les moles franceses (anomenades així per importar-se de la regió francesa de 'La Ferté'), que milloraven la qualitat de la farina de blat. La mòlta tradicional del gra comportava una sèrie de treballs manuals abans i després de transformar-lo en farina. La neteja del gra es feia submergint-lo en l'aigua de la séquia i assecant-lo posteriorment per a separar la corfa i el pallús del gra, i obtindre també un grau d'humitat idoni per a evitar que la fricció de les moles el cremara. Una vegada obtinguda la farina calia garbellar-la amb sedassos manuals per a separar-la segons les distintes qualitats. A partir de la segona meitat del segle XIX este procés es va automatitzar amb la introducció progressiva de màquines com la limpia i la cernedora. El primer artefacte separava les impureses del gra gràcies a la força centrífuga del seu tambor i, en ocasions, disposava d'un caragol sense fi que l'anava humitejant convenientment abans d'introduir-lo en la gronsa. La cernedora seleccionava els tipus de farines per mitjà de sedassos de diferent grossària. Ambdós màquines funcionaven gràcies a un sistema de corretges accionades pel moviment de rotació de la mola. Amb l'abandó de l'energia hidràulica van passar a accionar-se de forma independent.

Calendari

Un molí fariner hidràulic està constituït pel casal pròpiament dit i tota una sèrie de construccions hidràuliques annexes que permeten el seu funcionament (séquies, bassa, cup o rampa, etc.). L'edifici del molí varia amb el pas del temps, va adquirint unes dimensions cada cop més grans, i aplica solucions arquitectòniques diferents per a cada època que s'adapten a les demandes i les necessitats del moment. Al casal es diferencien clarament dos espais: la sala de moles on es desenvolupa la funció de moldre el gra. Ací es troben les pedres junt amb la gronsa, que era on es depositava el gra perquè caiguera al centre de les moles, i la farinera, on s'arreplegava la farina que eixia d'entre les moles. També hi havia una grua per a alçar les pedres quan s'havien de repicar. La sala inferior, denominada cacau, ocupa un espai generalment allargat, estret i de poca alçària, davall mateix de les moles. Allí es troba el mecanisme motriu del molí i l'engranatge que fa girar la mola superior. Al costat de la segitia (conducte per on ix l'aigua a pressió o per gravetat) es troba el rodet amb els àlems sobre un banc que s'acciona per mitjà d'un alçador des de la sala superior. La segitia disposa també d'un ganxo per a obrir o tancar el pas de l'aigua a través d'ella que es manipula des de la sala de moles, i permet moure o aturar el rodet. REVISIÓ FITXA ANY 2010 PER AJUNTAMENT DE VALÈNCIA Datación histórica: Medieval, documentado ya en funcionamiento a mitad del siglo XV. Su apelativo de nou hace pensar que sea una construcción de época cristiana posterior a la conquista de siglo XIII. Ha recibido considerables modificaciones y ampliaciones, especialmente en el siglo XX. Desde el punto de vista funcional, se trata del primer molino medieval de la acequia de Mestalla y uno de los importantes de dicho sistema. A pesar de las ampliaciones de época moderna la parte central del edificio mantiene la estructura del casal de los siglos XVII-XVIII y probablemente también la parte hidráulica del molino que puede remontarse incluso a época bajo medieval. Por ello representa una arquitectura hidráulica representativa de la molinería histórica de Valencia, enmarcada en un paisaje bien conservado de la huerta tradicional de la ciudad. Además parece evidente que una actuación arqueológica permitiría constatar la supervivencia de elementos constructivos de aquellos siglos por lo que su protección es indispensable así como la de su entorno para permitir la armonía del paisaje de huerta alrededor de él. La arquitectura del molino es perceptible en el paisaje por los volúmenes de los dos cuerpos de edificación que incluye y por el perfil de la chimenea que allí existe. La edificación de dos crujías y alero horizontal se cubre con cubierta de teja a dos aguas. La chimenea es de ladrillo con un fuste octogonal aristado con ladrillo tintados en almagra. Ambas estructuras, edificios y chimeneas, están en un estado aceptable y capaces de ser recuperadas, a pesar de las modificaciones que el paso del tiempo y los diversos usos han ido sumando sobre la arquitectura original. El edificio se encuentra en medio de la actual huerta de Campanar, en la que se concentran bastantes elementos significativos de la arquitectura hidráulica de la Huerta de Valencia. En sus inmediaciones, además de la propia acequia de Mestalla, pasa la acequia de Rascanya y la de Tormos, además de partir la de Petra, y en su radio visual se encuentran los molinos de Llobera y dels Frares, además

Croquis

Fotos

Plànol