Molí dels Alters (Poble Nou)

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Espai etnològico d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. VALÈNCIA

Data Signatura Acte

24/11/14

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. VALÈNCIA

Data Signatura Acte

20/02/15

Data Publicació BOP

23/06/15

El molí dels Alters té una forma allargada i orientada d'O-E, que se situa de forma transversal sobre la séquia de Petra, que segueix una orientació SN. És un edifici d'una sola crugia amb dues altures i coberta de teula àrab a una aigua vessant a la façana davantera. La planta de l'edifici és pràcticament rectangular, encara que fa una xicoteta inflexió a l'extrem occidental per a adaptar-se al recorregut del camí de Moncada, a la vora del qual es va construir
La façana principal està orientada al nord, i en ella s'aprecien una gran quantitat de vans, tant en la planta baixa com en el pis superior. La porta d'accés al molí té una gran amplitud i és adintelada. Sobre ella trobem un balcó. En la planta baixa hi ha dues xicotetes finestres adinteladas que es corresponen aproximadament amb altres en el pis superior. A la dreta de l'entrada hi ha un balcó enreixat, una dels fulles del qual va ser cegada i només conserva la meitat de l¿amplària original. En la part esquerra de la façana hi ha una porta menuda d'accés al costat de la qual trobem una finestra cegada
La part hidràulica del molí s'ha vist afectada per la urbanització de la zona i es fa difícil apreciar l'eixida dels cacaus. Creuat el camí de Moncada, la séquia prossegueix el seu camí dividint-se en nous braçals
La façana actual del molí està lluïda i emblanquinada, encara que la presència de senyals de trànsit, mobiliari urbà i cables de la llum donen un aspecte prou lamantable a este edifici del segle XVIII
Adossat a este edifici trobem una construcció de maçoneria lluïda i emblanquinada de planta quadrangular, una altura i coberta de teula àrab a una aigua vessant a la façana posterior. Este edifici comptava amb una porta d'accés des de l'exterior que actualment està cegada. Altres dependències diverses s'han desenvolupat al costat del molí, les funcions del qual han anat canviant amb el temps
El molí va estar en actiu fins fa unes dècades i fins fa poc de temps encara es podien veure algunes moles inutilitzades reclinades en la façana

Procés

Els molins fariners d'aigua s'accionen per mitjà d'una roda horitzontal o rodet. L'energia hidràulica es convertix en força motriu en incidir sobre el rodet i fer-lo girar, prolongant el moviment de rotació a la mola superior. La seua funció bàsica és moldre i triturar el gra per a convertir-lo en farina per mitjà de la fricció que la mola superior i mòbil realitza sobre la mola inferior que es troba encastada en un banc d'obra. L'objectiu de conduir l'aigua des de la pròpia séquia o des d'una bassa al cacau on es troba la roda d'àlems s'aconseguix mitjançant la construcció d'un cup vertical o d'una rampa inclinada situats a la part posterior del molí Inicialment tot l'engranatge mecànic estava construït amb fusta. Només l'agulla de l'arbre i el dau sobre el qual este llisca en el moviment de rotació són de bronze, a més de la nadilla (peça que unix l'eix a la roda volandera o superior) que és de ferro. El procés d'industrialització va generalitzar l'ús del metall per a construir tot tipus de ferramentes i peces, incloses moltes de l'engranatge que van ser substituïdes. La separació entre les moles era més precisa, es va millorar el dibuix de les pedres i es van popularitzar les moles franceses (anomenades així per importar-se de la regió francesa de 'La Ferté'), que milloraven la qualitat de la farina de blat La mòlta tradicional del gra comportava una sèrie de treballs manuals abans i després de transformar-lo en farina. La neteja del gra es feia submergint-lo en l'aigua de la séquia i assecant-lo posteriorment per a separar la corfa i el pallús del gra, i obtindre també un grau d'humitat idoni per a evitar que la fricció de les moles el cremara. Una vegada obtinguda la farina calia garbellar-la amb sedassos manuals per a separar-la segons les distintes qualitats A partir de la segona meitat del segle XIX este procés es va automatitzar amb la introducció progressiva de màquines com la limpia i la cernedora. El primer artefacte separava les impureses del gra gràcies a la força centrífuga del seu tambor i, en ocasions, disposava d'un caragol sense fi que l'anava humitejant convenientment abans d'introduir-lo en la gronsa. La cernedora seleccionava els tipus de farines per mitjà de sedassos de diferent grossària. Ambdós màquines funcionaven gràcies a un sistema de corretges accionades pel moviment de rotació de la mola. Amb l'abandó de l'energia hidràulica van passar a accionar-se de forma independent

Calendari

Un molí fariner hidràulic està constituït pel casal pròpiament dit i tota una sèrie de construccions hidràuliques annexes que permeten el seu funcionament (séquies, bassa, cup o rampa, etc.) L'edifici del molí varia amb el pas del temps, va adquirint unes dimensions cada cop més grans, i aplica solucions arquitectòniques diferents per a cada època que s'adapten a les demandes i les necessitats del moment. Al casal es diferencien clarament dos espais: la sala de moles on es desenvolupa la funció de moldre el gra. Ací es troben les pedres junt amb la gronsa, que era on es depositava el gra perquè caiguera al centre de les moles, i la farinera, on s'arreplegava la farina que eixia d'entre les moles. També hi havia una grua per a alçar les pedres quan s'havien de repicar La sala inferior, denominada cacau, ocupa un espai generalment allargat, estret i de poca alçària, davall mateix de les moles. Allí es troba el mecanisme motriu del molí i l'engranatge que fa girar la mola superior. Al costat de la segitia (conducte per on ix l'aigua a pressió o per gravetat) es troba el rodet amb els àlems sobre un banc que s'acciona per mitjà d'un alçador des de la sala superior. La segitia disposa també d'un ganxo per a obrir o tancar el pas de l'aigua a través d'ella que es manipula des de la sala de moles, i permet moure o aturar el rodet

Croquis

Fotos

Plànol