Molí de Llobera, Fumeral i Retaule Ceràmic

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Espai etnològico d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. VALÈNCIA

Data Signatura Acte

24/11/14

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. VALÈNCIA

Data Signatura Acte

20/02/15

Data Publicació BOP

23/06/15

El molí té un origen islàmic i es troba documentat amb este nom des del segle XV, encara que la construcció actual no es remunta més enllà del segle XIX. El molí consistix en una nau allargada que està disposada de forma transversal sobre el caixer de la séquia o fila de Campanar que deriva de la séquia de Tormos. L'edifici té dues crugies paral·leles separades per una filera de pilars de secció quadrada que suporten grans jàsseres de fusta, disposa de dues altures i una coberta de teules a dues aigües que aboquen cap a les façanes principals.
El pas de la séquia divideix la construcció aproximadament en dues meitats. La meitat septentrional correspon a la part del molí, amb una entrada àmplia. En un extrem de la porta encara es conserva alguna argolla per a lligar les cavalleries i, just damunt de la porta del molí, es conserva també un retaule de dotze taulellets amb la imatge de La Mare de Déu del Remei, així com un altre taulellet de majors proporcions amb la inscripció "Molino de Llobera¿ en color blau sobre fons blanc. Després del pont que creuava la séquia s'accedia a la meitat meridional destinada a vivenda del moliner. Encara que la façana és uniforme, en esta zona es troba la porta principal amb un balcó sobre ella.
La part posterior del molí va veure créixer en les últimes dècades una sèrie de naus industrials de grans proporcions que van acabar per absorbir les restes de materials d'una xemeneia per al motor de vapor que encara es conserva en peu. També es conserva una part de la séquia de morter que conduïa l'aigua fins al salt del molí que, encara que escàs, permetia el funcionament altern de dos parells de moles.
La maçoneria basta i lluïda és la tècnica de construcció que predomina en tot el molí, amb algun xicotet detall ornamental en les motlures que emmarquen les finestres. El traçat de la séquia va ser desviat del seu recorregut antic i ara passa pel costat del molí, entre este i el camí vell de Paterna.

REVISIÓ FITXA ANY 2010 PER AJUNTAMENT DE VALÈNCIA
Arquitectónicamente es un edificio relativamente reciente dentro de la tipología de las alquerías rurales del siglo XIX, que no conserva su maquinaria tradicional, por lo que los aspectos más representativos son la continuidad de su existencia desde el siglo XV y su emplazamiento en medio de la huerta de Campanar, formando un conjunto con los molinos vecinos dels Frares y el Molí Nou, así como con el entramado de acequias que se concentran en esta unidad de huerta. Por todo ello se recomienda su protección como emplazamiento histórico de arquitectura hidráulica así como la de su entorno para evitar construcciones que afecten a su perspectiva y situación en medio de la huerta.
Está situado en medio de la actual huerta de Campanar, en la que se acumulan bastantes elementos significativos de la arquitectura hidráulica de la Huerta de Valencia. A su lado, además de la propia fila de Tormos, pasa la acequia de Petra y la de Rascanya, y a pocos metros se encuentra el molí dels Frares y a corta distancia el azud de Rascanya, todo ello enmarcado en un paisaje de huerta en explotación y buenas condiciones agrícolas. Forma parte de uno de los mejores espacios de huerta del entorno de Valencia por la acumulación de acequias y elementos patrimoniales. El mayor inconveniente es el conocido problema social que existe en su entorno.

Procés

Els molins fariners d'aigua s'accionen per mitjà d'una roda horitzontal o rodet. L'energia hidràulica es convertix en força motriu en incidir sobre el rodet i fer-lo girar, prolongant el moviment de rotació a la mola superior. La seua funció bàsica és moldre i triturar el gra per a convertir-lo en farina per mitjà de la fricció que la mola superior i mòbil realitza sobre la mola inferior que es troba encastada en un banc d'obra. L'objectiu de conduir l'aigua des de la pròpia séquia o des d'una bassa al cacau on es troba la roda d'àlems s'aconseguix mitjançant la construcció d'un cup vertical o d'una rampa inclinada situats a la part posterior del molí Inicialment tot l'engranatge mecànic estava construït amb fusta. Només l'agulla de l'arbre i el dau sobre el qual este llisca en el moviment de rotació són de bronze, a més de la nadilla (peça que unix l'eix a la roda volandera o superior) que és de ferro. El procés d'industrialització va generalitzar l'ús del metall per a construir tot tipus de ferramentes i peces, incloses moltes de l'engranatge que van ser substituïdes. La separació entre les moles era més precisa, es va millorar el dibuix de les pedres i es van popularitzar les moles franceses (anomenades així per importar-se de la regió francesa de 'La Ferté'), que milloraven la qualitat de la farina de blat La mòlta tradicional del gra comportava una sèrie de treballs manuals abans i després de transformar-lo en farina. La neteja del gra es feia submergint-lo en l'aigua de la séquia i assecant-lo posteriorment per a separar la corfa i el pallús del gra, i obtindre també un grau d'humitat idoni per a evitar que la fricció de les moles el cremara. Una vegada obtinguda la farina calia garbellar-la amb sedassos manuals per a separar-la segons les distintes qualitats A partir de la segona meitat del segle XIX este procés es va automatitzar amb la introducció progressiva de màquines com la limpia i la cernedora. El primer artefacte separava les impureses del gra gràcies a la força centrífuga del seu tambor i, en ocasions, disposava d'un caragol sense fi que l'anava humitejant convenientment abans d'introduir-lo en la gronsa. La cernedora seleccionava els tipus de farines per mitjà de sedassos de diferent grossària. Ambdós màquines funcionaven gràcies a un sistema de corretges accionades pel moviment de rotació de la mola. Amb l'abandó de l'energia hidràulica van passar a accionar-se de forma independent

Calendari

Un molí fariner hidràulic està constituït pel casal pròpiament dit i tota una sèrie de construccions hidràuliques annexes que permeten el seu funcionament (séquies, bassa, cup o rampa, etc.). L'edifici del molí varia amb el pas del temps, va adquirint unes dimensions cada cop més grans, i aplica solucions arquitectòniques diferents per a cada època que s'adapten a les demandes i les necessitats del moment. Al casal es diferencien clarament dos espais: la sala de moles on es desenvolupa la funció de moldre el gra. Ací es troben les pedres junt amb la gronsa, que era on es depositava el gra perquè caiguera al centre de les moles, i la farinera, on s'arreplegava la farina que eixia d'entre les moles. També hi havia una grua per a alçar les pedres quan s'havien de repicar. La sala inferior, denominada cacau, ocupa un espai generalment allargat, estret i de poca alçària, davall mateix de les moles. Allí es troba el mecanisme motriu del molí i l'engranatge que fa girar la mola superior. Al costat de la segitia (conducte per on ix l'aigua a pressió o per gravetat) es troba el rodet amb els àlems sobre un banc que s'acciona per mitjà d'un alçador des de la sala superior. La segitia disposa també d'un ganxo per a obrir o tancar el pas de l'aigua a través d'ella que es manipula des de la sala de moles, i permet moure o aturar el rodet.

Croquis

Fotos

Plànol