Molí de Sebastià o de Colau

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Espai etnològico d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. VALÈNCIA

Data Signatura Acte

24/11/14

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. VALÈNCIA

Data Signatura Acte

20/02/15

Data Publicació BOP

23/06/15

La planta d'este molí és un poc irregular perquè a una nau longitudinal se li suma un xicotet apèndix oblic, just per on penetra l'aigua en el seu interior. L'edifici es troba alineat amb el camí vell de Godella i la séquia o fila de l¿Alborgí que arriba per la part posterior, a l'altura de l'extrem occidental. Una vegada sota el molí, la séquia realitza un gir brusc de 90º per a encarar el rodet i generar un cacau subterrani que recorre transversalment tot el molí d'oest a est per a eixir a la llum pel seu costat oriental. La séquia discorre per la seua cota de nivell corresponent, fent els girs oportuns, i és el molí el que, en època més recent, s'adapta al seu traçat, adoptant una ubicació forçada per la presència del camí i l'origen anterior de la derivació d'aigua que genera un xicotet salt en el desnivell del terreny.
Just en l'arribada de l'aigua al molí trobem un partidor que divideix aigües entre la séquia del cementeri, que manté la cota de nivell per l'esquerra, i la séquia mare de Tormos, que gira a la dreta i es converteix en l'abastiment del molí ubicat sobre la mateixa.
L'edifici del molí té una sola crugia amb dues altures i una coberta de teules a una vessant cap a la façana principal, encara que els laterals també tenen caiguda d'aigües. Es tracta d'una construcció simple, amb una porta d'accés a la façana principal orientada al nord. Esta façana també compta amb quatre finestres xicotetes i una de grans dimensions i totalment enreixada sobre la porta. Com a elements decoratius poden citar-se unes motlures d'algeps que emmarquen les finestres i la porta, així com altres que dibuixen el límit entre les dues plantes de l'edifici. En la fàbrica de les parets domina la maçoneria basta i lluïda, no obstant la volta del cacau està folrada de rajoles i l'arc de l'eixida també utilitza estes peces, ara disposades de forma vertical. En un període més recent s'han construït altres dependències annexes en la part posterior del molí, en la fàbrica de la qual domina la rajola disposada de forma horitzontal i travada amb morter.

Procés

Els molins fariners d'aigua s'accionen per mitjà d'una roda horitzontal o rodet. L'energia hidràulica es convertix en força motriu en incidir sobre el rodet i fer-lo girar, prolongant el moviment de rotació a la mola superior. La seua funció bàsica és moldre i triturar el gra per a convertir-lo en farina per mitjà de la fricció que la mola superior i mòbil realitza sobre la mola inferior que es troba encastada en un banc d'obra. L'objectiu de conduir l'aigua des de la pròpia séquia o des d'una bassa al cacau on es troba la roda d'àlems s'aconseguix mitjançant la construcció d'un cup vertical o d'una rampa inclinada situats a la part posterior del molí. Inicialment tot l'engranatge mecànic estava construït amb fusta. Només l'agulla de l'arbre i el dau sobre el qual este llisca en el moviment de rotació són de bronze, a més de la nadilla (peça que unix l'eix a la roda volandera o superior) que és de ferro. El procés d'industrialització va generalitzar l'ús del metall per a construir tot tipus de ferramentes i peces, incloses moltes de l'engranatge que van ser substituïdes. La separació entre les moles era més precisa, es va millorar el dibuix de les pedres i es van popularitzar les moles franceses (anomenades així per importar-se de la regió francesa de 'La Ferté'), que milloraven la qualitat de la farina de blat. La mòlta tradicional del gra comportava una sèrie de treballs manuals abans i després de transformar-lo en farina. La neteja del gra es feia submergint-lo en l'aigua de la séquia i assecant-lo posteriorment per a separar la corfa i el pallús del gra, i obtindre també un grau d'humitat idoni per a evitar que la fricció de les moles el cremara. Una vegada obtinguda la farina calia garbellar-la amb sedassos manuals per a separar-la segons les distintes qualitats. A partir de la segona meitat del segle XIX este procés es va automatitzar amb la introducció progressiva de màquines com la limpia i la cernedora. El primer artefacte separava les impureses del gra gràcies a la força centrífuga del seu tambor i, en ocasions, disposava d'un caragol sense fi que l'anava humitejant convenientment abans d'introduir-lo en la gronsa. La cernedora seleccionava els tipus de farines per mitjà de sedassos de diferent grossària. Ambdós màquines funcionaven gràcies a un sistema de corretges accionades pel moviment de rotació de la mola. Amb l'abandó de l'energia hidràulica van passar a accionar-se de forma independent.

Calendari

Un molí fariner hidràulic està constituït pel casal pròpiament dit i tota una sèrie de construccions hidràuliques annexes que permeten el seu funcionament (séquies, bassa, cup o rampa, etc.). L'edifici del molí varia amb el pas del temps, va adquirint unes dimensions cada cop més grans, i aplica solucions arquitectòniques diferents per a cada època que s'adapten a les demandes i les necessitats del moment. Al casal es diferencien clarament dos espais: la sala de moles on es desenvolupa la funció de moldre el gra. Ací es troben les pedres junt amb la gronsa, que era on es depositava el gra perquè caiguera al centre de les moles, i la farinera, on s'arreplegava la farina que eixia d'entre les moles. També hi havia una grua per a alçar les pedres quan s'havien de repicar. La sala inferior, denominada cacau, ocupa un espai generalment allargat, estret i de poca alçària, davall mateix de les moles. Allí es troba el mecanisme motriu del molí i l'engranatge que fa girar la mola superior. Al costat de la segitia (conducte per on ix l'aigua a pressió o per gravetat) es troba el rodet amb els àlems sobre un banc que s'acciona per mitjà d'un alçador des de la sala superior. La segitia disposa també d'un ganxo per a obrir o tancar el pas de l'aigua a través d'ella que es manipula des de la sala de moles, i permet moure o aturar el rodet. REVISIÓ FITXA ANY 2010 PER AJUNTAMENT DE VALÈNCIA Descripción del entorno: El molino aún se encuentra en un ámbito de huerta en muy buen estado y plena explotación pues corresponde a la unidad de huerta del Arco de Montcada. Especialmente relevante es este paisaje a lo largo del camí vell de Godella y, en él, este molino es un hito significativo y visible de lejos. En sus inmediaciones se encuentra una alquería medieval, la alquería del Pi. Datación Histórica: El expediente de solicitud de permiso para construir un molino en la partida Coscollana, junto al camino viejo de Godella y sobre la acequia de Tormos es de 1790, con motivo de no existir este tipo de instalación en la población de Borbotó. El molino había de ser de dos muelas y sería harinero y arrocero. A lo largo del siglo XIX y principios del XX consta en diversos inventarios como en activo.

Croquis

Fotos

Plànol