Llengües de Ferrús-Borbotó

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Espai etnològico d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. VALÈNCIA

Data Signatura Acte

24/11/14

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. VALÈNCIA

Data Signatura Acte

20/02/15

Data Publicació BOP

23/06/15

El partidor de Ferrús-Borbotó és del tipus de llengües, que consisteix en un tallamar situat a l'interior del caixer de la séquia principal de Tormos -en este punt coneguda també com a fila de l¿Alborgí-, i que parteix el cabal d'aigua de la séquia original en dos de nous: el braç de Ferrús pel seu costat dret i el braç de Borbotó, que es correspon amb la séquia mare de Tormos i continua el seu recorregut mantenint la cota de nivell més elevada en direcció al barranc del Carraixet per a descendir després cap a Tavernes Blanques.
El nom peculiar d'este tipus d'element hidràulic es deu a la seua localització dins del caixer de la séquia, en la direcció del corrent d'aigua, que després de la partició de la mateixa genera els nous caixers de les séquies esmentades, les quals discorren quasi paral·leles durant el seu tram inicial, només separades per un espigó central que té el seu origen en el tallamar de la llengua. L'espiga central que queda de terra ha vist reforçar els seus costats amb murs de morter de calç per a evitar erosions.
Actualment, les llengües de Ferrús-Borbotó conserven el tallamar construït amb carreus, però no els dos mollons laterals que han sigut substituïts directament per les parets de formigó del caixer de la séquia. En estes últimes hi ha sengles guies per a lliscar taulers de fusta o costers que, hui en dia, ajuden a distribuir els cabals d'aigua cap a un braç o l¿altre segons les necessitats. La importància d'este sistema de partició d'aigües inicial és que resultava permanent, dividint-se l'aigua de forma proporcional segons tenia establit des de temps immemorials
La grandària i els materials amb què està construït el caixer han variat amb el pas del temps -ara són de ciment i abans eren de terra-, però allò que no ha canviat són les proporcions que han de mantindre les dues entrades d'aigua. Les seues dimensions no varien molt perquè el braç de Ferrús, que deriva per la dreta, mesura 95 cm, mentre que el braç de Borbotó té una amplitud de 105 cm.
REVISIÓ FITXA ANY 2010 PER AJUNTAMENT DE VALÈNCIA
Estado Actual: Se puede considerar bueno atendiendo a la preservación del lugar en concreto así como de sus funciones históricas de partición del agua si bien ha sufrido ya cierta presión ambiental y pequeñas modificaciones. Como en tantas acequias de la Huerta de Valencia el cajero ha sido rehecho y redimensionado con hormigón y materiales modernos lo que oculta la sillería de la construcción. Por ejemplo no son visibles los mojones que delimitan la parte exterior de las bocas del partidor. La instalación de compuertas, aunque necesaria para la regulación del caudal de agua, no corresponde al funcionamiento original del sistema hidráulico.

Procés

Les llengües són un magnífic exemple de partidor d'aigües que genera dos noves séquies. El seu peculiar nom es deu a la forma física d'este element hidràulic ja que es tracta d'un tallamar central, construït dins del caixer de la séquia amb obra sòlida d'argamassa i inclús de carreus. La seua finalitat és la de dividir el cabal unitari d'aigua en dos parts proporcionals, no necessàriament iguals segons la seua ubicació en l'interior del caixer, que corresponen a les noves séquies que d'allí naixen. La seua localització dins de la séquia, en la mateixa direcció de l'aigua corrent, genera després de la seua partició l'existència de dos nous caixers, que discorren quasi paral·lels en el seu tram inicial.

Calendari

REVISIÓ FITXA ANY 2010 PER AJUNTAMENT DE VALÈNCIA Dada su localización sobre la acequia madre y su función de repartir el agua entre las antiguas alquerías medievales de Borbotó y el Coscollar, todo indica que sus orígenes han de ser coetáneos a los del diseño del sistema de esta acequia. Esto nos remonta a época medieval islámica anterior a la conquista cristiana del siglo XIII pues de la época de Jaime I tenemos constancia documental de que esta acequia ya estaba en pleno funcionamiento hasta este lugar. Sin duda ha sido motivo de reparaciones a lo largo de los siglos pero lo esencial de su estructura física y disposición se mantiene como hace casi mil años. El brazo de Ferrús riega a través de diversos brazales la parte meridional de la alquería y del inicio del barranco de la Font de Carpesa, lo que correspondería al territorio de la antigua alquería medieval desaparecida del Coscollar. En cuanto al entorno, la ampliación de la carretera a Godella ha encajonado la construcción, haciéndola perder su perspectiva y dificulta su identificación aunque ello no haya afectado a sus usos tradicionales. A ello contribuye el que la acequia esté enterrada desde el citado molino de Sebastià hasta este punto. Valoración: A pesar de las modificaciones de su entorno inmediato, el lugar se encuentra aún en plena huerta y mantiene intacto todo su valor patrimonial por lo que deben establecerse medidas de rehabilitación y repristinización de su ámbito de influencia para poder mantener el valor de su legado. Dado que la acequia sigue en funcionamiento a su paso por este punto y que por ello en los últimos años se han hecho diversas obras que han afectado a su situación, deben establecerse las medidas necesarias para que toda obra de reparación tenga en cuenta la preservación de sus características materiales. Especialmente debe evitarse cualquier intento de enterramiento del conjunto.

Croquis

Fotos

Plànol