Assut, Comportes i Almenara de la Sèquia de Rascanya

L¿origen d¿este important element d¿arquitectura hidràulica és islàmic, encara que l¿obra actual correspon als segles XVII-XVIII, com els seus veïns L'assut de Rascanya és un mur compacte i rectilini fet amb grans carreus i argamassa que es disposa de forma lleugerament obliqua sobre el llit del riu Túria, just després d'un xicotet meandre per a aprofitar millor l'envit del corrent. L'aigua és derivada cap al seu marge esquerre, on es troben l'almenara per a evacuar els sobrants captats que no corresponen a esta séquia i també les goles que donaven accés al caixer de la séquia pròpiament dita.
La fàbrica d'esta resclosa és molt sòlida i combina els carreus en els extrems amb altres blocs de pedra més xicotets al llarg del tram central. La seua longitud ronda els 90 m de llarg i té 10 m d'ample. En l¿estat actual presenta un mur recte per a rebre la làmina d'aigua, que en la part d'envit del cabal està construït amb grans lloses de pedra disposades de forma vertical. La part posterior de la presa dibuixa una forma corba per a la caiguda de l'aigua, a excepció dels extrems, al costat dels marges del riu, que compten amb diversos escalons. Malgrat esta descripció, és molt probable que parts de l'assut estiguen ocultes davall dels sediments acumulats, i més ara, després del seu abandó, ja que Rascanya deriva el seu cabal de la presa comuna coneguda com Assut del Repartiment o la Cassola que es va construir amb el Pla Sud, junt amb la desviació del llit antic del riu després de la riuada de 1957.
De fet, a mitjan segle XIX, Jaubert de Passá va dibuixar este assut amb una secció de dos plans inclinats amb diferent inclinació i amplitud, semblant a la secció de l'assut de Rovella. En qualsevol cas, pareix que es tracta de la mateixa obra. En el seu lateral esquerre s'ubiquen l'almenara i les goles. L'espai reservat per a l'almenara encara es troba en el seu lloc, encara que ha desaparegut la comporta de fusta i una xicoteta construcció annexa. Encara hui són visibles les arrencades d'unes arcades de rajola per a suportar una volta. L'ample de l'almenara era de 2,37 m i les parets de la canalització estaven totalment revestides amb morter de calç.
Per la seua banda, el lloc que ocupaven les goles també s'havia mantingut en bon estat malgrat la construcció del nou traçat de la séquia des de la presa esmentada. No obstant, el cobriment de la séquia per mitjà d'un entubat de formigó, que discorre per l'interior del vell caixer, va ocasionar la destrucció irreversible de les goles antigues, les restes de les quals són visibles perquè van ser tirats al costat de l'assut. A més, en la superfície encara hi ha algunes restes de la construcció que albergava els mecanismes per a elevar o descendir les comportes, amb una amplària semblant a la de l'almenara.
En el marge dret del riu, i adossat a l'antic assut de Rascanya, hi ha una construcció més recent que consisteix en una xicoteta presa que va donar servici a la séquia de Rovella després de la destrucció del seu assut durant la riuada de 1957 i la construcció de la nova presa en la Cassola. Una comporta metàl·lica situada entre estos dos murs permetia l'accés de l'aigua a la séquia. El seu ús només va durar uns anys, quedant abandonat tot el conjunt al mateix temps.

Procés

L'assut és una construcció totalment artificial realitzada sobre un curs d'aigua amb l'objectiu de retindre i derivar el seu cabal per a diferents usos En els sistemes hidràulics, este element es correspon amb el punt de captació de l'aigua, introduint-la total o parcialment en una xàrcia de séquies de distribució. Generalment tenen poca alçària, però poden ser molt llargs. Inicialment la seua construcció era simple, amb branques, pedres i terra disposant una espècie de barrera obliqua al curs de l'aigua, de poca consistència i necessitada de múltiples reformes després de les grans avingudes. Amb el pas dels segles, estes barreres artificials es van convertir en gruixuts murs construïts amb maçoneria i carreus. La seua disposició era perpendicular al curs de l'aigua, ocupant tot el llit del riu o barranc, i derivant el cabal d'aigua cap a un o els dos costats del mateix. També existixen assuts amb una planta semicircular, de mitja lluna, que poden resistir millor els envits de l'aigua.

Croquis

Fotos

Plànol