Molí de Farinós o Molí Nou

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Espai etnològico d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. VALÈNCIA

Data Signatura Acte

24/11/14

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. VALÈNCIA

Data Signatura Acte

20/02/15

Data Publicació BOP

23/06/15

La planta actual del molí consisteix en una nau allargada disposada de forma transversal sobre el caixer de la séquia de Vera. Es tracta d'una edificació amb dues crugies paral·leles i separades per una filera de pilars sobre els quals descansen les jàsseres de fusta. El molí té dues plantes i una coberta de teules a una sola vessant orientada cap a la façana posterior, per on entra la séquia. La porta d'accés està situada en la façana lateral meridional, i disposa de nombrosos vans o finestres en les façanes principals i en les dues plantes de l'edifici
La fàbrica dels seus murs és majoritàriament de maçoneria, combinada amb la rajola que s'utilitza sobretot en els muntants de les finestres. Les llindes han sigut substituïdes per bigues de ciment en una reforma recent que ha posat reixes metàl·liques a totes les finestres. Destaca, no obstant, la utilització de la rajola per a disposar dues filades paral·leles que marquen el límit entre la planta baixa i la superior, i que són clarament visibles en la part posterior
La part hidràulica del molí consisteix en la pròpia séquia de Vera, que àmplia lleugerament el seu caixer per a disposar una entrada al cacau del molí i un vessador per a la circulació lliure de l'aigua. Estos dos passos d'aigua estan separats per un xicotet tallamar i les galeries que generen davall el molí estan cobertes per una volta de canó realitzada amb rajoles. La profunditat a què circula la séquia respecte als camps immediats no permet que el salt d'aigua siga molt significatiu. El caixer de la séquia es troba totalment recobert amb parets de formigó enrasades al nivell dels camps de cultiu Els rodetas han estat desmantellats de la seua ubicació original
El conjunt actual del molí compta amb altres edificacions adossades que complementen el lloc propi de la mòlta. Així, en l'extrem septentrional de la façana davantera s'alça una construcció destinada a vivenda de dues plantes, més o menys quadrangular, de dues crugies i amb coberta de teules a dues aigües que sobreïx per damunt de la que té la nau del molí. L'entrada a esta vivenda es disposa també en la seua façana meridional, una ubicació que va obligar a cobrir l'eixida de l'aigua des dels cacaus per a poder accedir a l'interior de l'edifici
Posteriorment, una altra construcció allargada es va adossar cap a llevant. Esta comptava amb una sola crugia, dues plantes i la coberta a una sola aigua cap al mar. La fàbrica de tots estos edificis és molt semblant, encara que la seua disposició, altura i distribució són indicadors d'un creixement i una ampliació progressiva. En l¿àrea més septentrional de tot el conjunt es dibuixa una gran zona de corrals amb un pati descobert inicialment en la seua part central i dos laterals coberts que ha anat canviant de fisonomia en les últimes dècades
De la maquinària del molí no queda res

Procés

Els molins fariners d'aigua s'accionen per mitjà d'una roda horitzontal o rodet. L'energia hidràulica es convertix en força motriu en incidir sobre el rodet i fer-lo girar, prolongant el moviment de rotació a la mola superior. La seua funció bàsica és moldre i triturar el gra per a convertir-lo en farina per mitjà de la fricció que la mola superior i mòbil realitza sobre la mola inferior que es troba encastada en un banc d'obra. L'objectiu de conduir l'aigua des de la pròpia séquia o des d'una bassa al cacau on es troba la roda d'àlems s'aconseguix mitjançant la construcció d'un cup vertical o d'una rampa inclinada situats a la part posterior del molí Inicialment tot l'engranatge mecànic estava construït amb fusta. Només l'agulla de l'arbre i el dau sobre el qual este llisca en el moviment de rotació són de bronze, a més de la nadilla (peça que unix l'eix a la roda volandera o superior) que és de ferro. El procés d'industrialització va generalitzar l'ús del metall per a construir tot tipus de ferramentes i peces, incloses moltes de l'engranatge que van ser substituïdes. La separació entre les moles era més precisa, es va millorar el dibuix de les pedres i es van popularitzar les moles franceses (anomenades així per importar-se de la regió francesa de 'La Ferté'), que milloraven la qualitat de la farina de blat La mòlta tradicional del gra comportava una sèrie de treballs manuals abans i després de transformar-lo en farina. La neteja del gra es feia submergint-lo en l'aigua de la séquia i assecant-lo posteriorment per a separar la corfa i el pallús del gra, i obtindre també un grau d'humitat idoni per a evitar que la fricció de les moles el cremara. Una vegada obtinguda la farina calia garbellar-la amb sedassos manuals per a separar-la segons les distintes qualitats A partir de la segona meitat del segle XIX este procés es va automatitzar amb la introducció progressiva de màquines com la limpia i la cernedora. El primer artefacte separava les impureses del gra gràcies a la força centrífuga del seu tambor i, en ocasions, disposava d'un caragol sense fi que l'anava humitejant convenientment abans d'introduir-lo en la gronsa. La cernedora seleccionava els tipus de farines per mitjà de sedassos de diferent grossària. Ambdós màquines funcionaven gràcies a un sistema de corretges accionades pel moviment de rotació de la mola. Amb l'abandó de l'energia hidràulica van passar a accionar-se de forma independent

Calendari

Un molí fariner hidràulic està constituït pel casal pròpiament dit i tota una sèrie de construccions hidràuliques annexes que permeten el seu funcionament (séquies, bassa, cup o rampa, etc.) L'edifici del molí varia amb el pas del temps, va adquirint unes dimensions cada cop més grans, i aplica solucions arquitectòniques diferents per a cada època que s'adapten a les demandes i les necessitats del moment. Al casal es diferencien clarament dos espais: la sala de moles on es desenvolupa la funció de moldre el gra. Ací es troben les pedres junt amb la gronsa, que era on es depositava el gra perquè caiguera al centre de les moles, i la farinera, on s'arreplegava la farina que eixia d'entre les moles. També hi havia una grua per a alçar les pedres quan s'havien de repicar La sala inferior, denominada cacau, ocupa un espai generalment allargat, estret i de poca alçària, davall mateix de les moles. Allí es troba el mecanisme motriu del molí i l'engranatge que fa girar la mola superior. Al costat de la segitia (conducte per on ix l'aigua a pressió o per gravetat) es troba el rodet amb els àlems sobre un banc que s'acciona per mitjà d'un alçador des de la sala superior. La segitia disposa també d'un ganxo per a obrir o tancar el pas de l'aigua a través d'ella que es manipula des de la sala de moles, i permet moure o aturar el rodet

Croquis

Fotos

Plànol