Estació de Renfe del Grao
- IGPCV
- 46.250-9999-000300
- Denominació
- Estació de Renfe del Grao
- Municipi
- VALÈNCIA
- Comarca
- VALÈNCIA
- Província
- València
- Localització
- Avd. Manuel Soto, 9
- Barri
- El Grau
- Ús primitiu
- Religiós
- Ús actual
- Religiós
- Data construcció
- 1852
- Edifici instal·lació
- Estació de mercaderies
- Estat contexte
- Regular
- Referència catastral
- 94119-08
- Tipologia
- Edificis - Edificis dotacionals - Edificis del transport - Estacions de ferrocarril
- Autor
- Alex Amorós / I. Aguilar (dir.)
- Data
- 01/12/98
Es tracta d'una de les estacions més antigues que es conserven arreu l'estat espanyol. Es va construir com estació termini per l'arribada del ferrocarril pertanyent a la cocessió València-Grau del Marqués de Campo, sent la primera línia que es va fer servir a les nostres terres. El Marqués de Campo, com explica I. Aguilar, s'interessaria molt per aquesta línia Almansa-València-Tarragona que a més a més enllaçava amb Madrid i aquesta ciutat amb el port valencià. La funció d'aquesta estació és doncs bàsicament la de trànsits de mercaderies. Aquesta funció com és habitual en l'època marcarà la tipologia i l'estructura de l'edifici
El material és rajola vista, tot i trobar-se tapada en l'actualitat en tot l'edific. S'utilitza la pedra artificial per a les parts monumentals, i es consideren així només la part que es troba encarada directament amb el port i l'anomenada part de València, és a dir, es decora i monumentalitza només açò estrictament necessari, i allò que és estrictament necessari decorar és aquell sector de l'estació que no dóna les vies, part més "vulgar" de la construcció. La decoració es redueix a la motlluració de pilastres i partes i a un enèrgic arquitrau. Hi ha columnes de ferro per sostindre l'armadura de fusta i l'enteulat. La part de façana es compon de cinc portes, més grans les laterals i central i sis finestrals. En la façana lateral hi ha quatre finestres. Com recull I. Aguilar en la construcció d'aquesta estació es planteja que:
"A esta estación hemos procurado conservarle la posibilidad de alargarse cuando se quiera por el lado de Valencia, y la más interesante aún de hacer llegar hasta el mar a derecha e izquierda de los edificios contiguos a los andenes cuantas vías de servicio se crean necesarias. Hecho esto hemos juzgado que puesto que la estación propiamente dicha no podía ni debía aproximarse más al mar desaparecían los principales incovenientes que se supone tienen las Estaciones de frente (término), quedando sólo sus grandes ventajas y por lo tanto o hemos dudado en preferirla a la de costado para este caso"
Hui conserva algunes oficines i el seu abandonament és especialment interior i en l part nord. Conserva també part de la marquesina en el vessant de vies totes i que el cobert ha estat substituit per la uralita
FICHA REVISADA EN EL 2009 (CATÁLOGO DE BIENES Y ESPACIOS PROTEGIDOS - Ayuntamiento de Valencia)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.