Tornar

Castillo

Codi
46.18.077-002
Denominació
Castillo
Altra denominació
Castillo y Murallas
Municipi
BUÑOL
Comarca
LA HOYA DE BUÑOL
Província
València
Localització
En el casco urbano
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Estat
Declaració genèrica
Anotació Ministeri
R-I-51-0009703
Data anotació
03/03/97
Dades de l'entorn de protecció
Tipus de delimitació
Delimitat - Delimitació definitiva - Planejament urbanístic aprovat Veure delimitació al mapa
Planejaments
Nom Informe Data informe Data publicació BOP
Plan General de Ordenación Urbana Favorable28/09/1216/01/13

A l'est de la població, sobre un monticle, es troba el castell. Sembla ser que sobre aquest turó va haver-hi assentaments d'època ibèrica, romans i islàmics. La fortalesa que es conserva és d'època cristiana. Es troba dividit en dos sectors units a través d'un pont que salva el desnivell entre els dos monticles. La fortalesa nord té planta pentagonal irregular, i comunica pel nord directament amb la població. En el centre es troba la Plaça d'Armes. En l'actualitat l'interior està ocupat per habitatges construïts a partir de 1856 que ocupen el perímetre de la muralla i una xicoteta poma en el centre que configura un carrer circular amb dues derivacions una per a cada accés, un el principal i l'altre el de pas a la fortalesa sud. Aquest recinte aquesta envoltat de muralles de fàbrica de tapial, en la façana de la qual nord presenta una estructura defensiva de tres torres, dues a les cantonades que en l'actualitat queden embegudes pels habitatges. I la Torre Nord, la central que dona pas a l'interior del recinte. L'accés a aquesta torre es realitzava mitjançant una rampa immersa en la trama urbana. La Torre Nord és de planta quadrangular, i de cadirat fins a la clau del gran arc ogival frontal, una vegada superat el nivell principal el cadirat es redueix a les cantonades, emplenant-se l'interior amb tapial. Els arcs de mig punt intermedis que formen el pas estan realitzats en cadirat, igual que les voltes de creueria interiors. Aquesta torre dona pas a la Plaça d'Armes que té un caràcter unitari a manera de pati fortificat probablement lliure de tota edificació que no fora necessària per al seu ús militar. Degué existir un camí de ronda que recorreguera perimetralment la part superior de la muralla. El pont, que uneix els dos sectors del castell, té un lleuger pendent descendent cap al Sud. Està realitzat mitjançant un arc circular de cadirat realitzat en pedra tosca. La muralleta actual està format per maçoneria rematada en un passamans de pedra que va ser realitzat en 1971. La fortalesa sud de planta irregular tindria dues zones, una seria la que formaria el pati principal del castell, en una zona més alta. I l'altra zona més baixa aquesta ocupada per habitatges i per la zona del castell que es va esfondrar en 1911 a causa de l'excavació per a la construcció d'habitatges. Entre aquestes dues zones hi ha un nivell intermedi en el qual se situa l'església i una xicoteta plaça. En la part més al sud es troba la Torre Sud, coneguda popularment com La Torreta. Aquesta torre per la qual s'accedeix des de la població té un accés en recolzada. De planta quadrangular, el costat que dona a l'exterior de la fortalesa presenta un balcó amatacanado format per tres mènsules. En aquest mateix costat hi ha una finestra amb arcs trilobulats i un trencallums. El pas exterior d'arc de mig punt conserva encara les empremtes de l'existència d'una porta. En el nivell més elevat d'aquesta part sud format pel Pati Senyorial, es troben els elements més significatius del Castell de Buñol: la Torre de l'Homenatge i el Saló. La torre de l'Homenatge és la part de major altura. De planta quadrangular irregular la seua cara major aquesta orientada al Nord, al fossat, i està realitzada en tapial amb carreus, a diferència de les altres cares la fàbrica de les quals és de carreus. La terrassa va ser reconstruïda en 1970. També va ser reconstruïda la volta apuntada de l'habitació interior. Un altre element a destacar és el Saló. Es tracta d'una edificació de planta rectangular amb cinc arcs diafragmàtics, les arrencades dels quals estan embeguts en els murs. Aquest saló tenia tres plantes, dues d'elles van desaparéixer després de la intervenció de 1979. L'església del Salvador té restaurada la seua façana a la plaça, l'església està formada per una nau amb una coberta de teula a dues aigües. La sagristia es projecta cap a l'exterior, en el que va poder ser una torrassa avançada en la muralla. Presenta la curiositat de tindre dos arcs de mig punt per a realitzar un únic suposat accés. En l'actualitat l'entrada és per arc situat a la dreta. L'estructura interior està formada per una volta de canó recolzada sobre arcs fajones de rajola suportant una plementería de rasilla que permet en l'espai intermedi la creació de llunetes que il·lumina l'interior. Curiosament estan encegats els que donen a la plaça i oberts els oposats. En l'actualitat és un xicotet museu arqueològic. La muralla d'aquest recinte sud està ha quedat oculta per habitatges.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.