Iglesia Parroquial de Santiago el Mayor
- IGPCV
- 03.099-9999-000007
- Denominació
- Iglesia Parroquial de Santiago el Mayor
- Municipi
- ORIHUELA
- Comarca
- EL BAIX SEGURA/ LA VEGA BAJA
- Província
- Alacant
- Localització
- Plaza Santiago, 2
- Època
- S.VII (ca 679) origen; S.XVI nave, (1545) sacristía, (1551) capilla mayor; S.XVIII (1726-1757) capilla Comunión
- Ús primitiu
- Religiós
- Ús actual
- Religiós
- Estil
- Gòtic - Renaixement
- Tipologia
- Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
L'Església Parroquial de Santiago se situa en la plaça del mateix nom, i part de l'església es recolza en el vessant de la muntanya situada després d'ella. Probablement és una de les parròquies més antigues d'Orihuela, alguns autors assenyalen l'origen en època visigoda cap a 679. El lloc va ser ocupat per la mesquita d'un raval, per a després de la reconquesta reedificar seguint el model de gòtic mediterrani d'església d'una sola nau amb capelles entre contraforts, que degué tindre un presbiteri recte. Segurament va haver-hi una intervenció posterior que va donar lloc a la façana tardogótica, que se situa als peus de l'església. Ja en el segle XVI l'església pateix una important ampliació per la capçalera, on es troben la capella major i la sagristia, dos elements que li donen un caràcter singular a aquesta església, pel fet que alçats en estil renaixentista, més que una ampliació semblen dos espais independents de la resta de l'edifici, ja que no hi ha una intenció d'unificar l'espai sinó que siguen dues parts autònomes. La sagristia es va iniciar en 1545 per Julián d'Alamíquez, en la qual també va intervindre Jerònim Quijano a partir de 1550. Es tracta d'un espai octogonal al qual s'accedeix, a través de la capella major, per una porta de llinda decorada amb motius renaixentistes. Aquesta coberta per una cúpula la part inferior de la qual és acasetonada i segueix la forma octogonal per a després en la meitat superior passar a acanaladuras, tenint una forma més pròxima a l'esfera. La il·luminació a través de la llanterna és molt important ja que crea un joc de llums canviant amb els motius decoratius de la sagristia. Així, la capella major iniciada en 1550, segons la traça de J. Quijano, és un espai centralitzat de planta quadrada amb nínxols a la qual s'accedeix a través d'un arc de triomf de reminiscències classicistes, aquest accés trenca la possible unitat amb la nau ja que la línia d'imposta de les columnes no coincideix. A l'interior la capella aquesta coberta per una volta composta per quatre arcs creuats que es recolzen en huit pilastres que arranquen d'un entaulament que recorre i unifica el conjunt. En el centre de la coberta es genera una segona volta quadrada que s'identifica per l'ús de textures diferents. En la capella major es dona la combinació de l'arquitectura amb la proporció, la geometria i el coneixement de l'estereotomía de la pedra. En un lateral de l'església se situa la capella de la Comunió, es tracta d'un espai centralitzat cobert amb una volta bufada sobre petxines, i que té la seua entrada independent, amb una portada d'unes dimensions menors que la principal.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.