Iglesia Parroquial de Santas Justa y Rufina

Dins del barri antic d'Orihuela trobem aquesta església l'origen de la qual data del segle XIV quan va ser concebuda com una església d'una sola nau amb sis trams, amb capelles entre contraforts i és molt probable que tinguera un presbiteri poligonal. D'aquesta primera etapa cal destacar la torre campanar adossada al costat nord, que per la seua posició girada respecte a la nau sembla indicar que a l'origen va ser exempt. L'església actual és el resultat de diferents transformacions realitzades sobre l'edifici original del segle XIV. En 1560 es va derrocar l'altar major, ja que amenaçava ruïna en haver demolit la llotja que li servia de contrafort. La reedificació s'encarrega a Agustín Bernardino qui va realitzar un nou altar major de tres trams, cobrint el central amb una cúpula sobre petxines i elevat tambor. La segona fase es duc a terme en el segle XVIII mitjançant la construcció de la sagristia per Jaime Bort. Consta d'una antesagristia quadrada i de sagristia rectangular. Estan disposades de manera perpendicular a la nau. La capella de la Comunió situada en paral·lel a la nau i amb accés des del primer tram de l'església, sembla que també va ser projectada per Bort, va ser conclosa en 1747. La façana és un dels elements més interessants, dissenyada per Antonio Villanueva en 1753, va ser conclosa en 1761. Es tracta d'una façana singular, pel fet que no segueix el tipus de façana-retaule, sinó una complexa geometria basada en la combinació de tres semicircumferències que produeixen una sèrie de plans, com a resultat d'una aplicació culta de principis matemàtics.

Fotos