Los Silos
- IGPCV
- 46.078-9999-000001
- Denominació
- Los Silos
- Municipi
- BURJASSOT
- Comarca
- L'HORTA NORD
- Província
- València
- Localització
- Plaza de San Roque, Avd. Mártires de la Libertad, Plaza Emilio Castelar, Plaza Concepción Arenal
- Època
- S.XVI
- Ús primitiu
- Agrícola
- Tipologia
- Edificis - Edificis agropecuaris - Magatzems
En el barri antic, en una placeta, en una plataforma de planta rectangular es troben les Sitges al costat de l'Ermita de Sant Roque, la façana del qual recau a la gran esplanada que formen les Sitges. En el segle XVI diversos problemes, com l'emmagatzematge del blat, ja que els habituals magatzems s'havien quedat xicotets, juntament amb un augment demogràfic, i que el sòl i el clima eren poc aptes per al cultiu de cereal, van determinar que s'iniciara la construcció de les sitges de Burjassot, per a emmagatzemar blat com es feia en altres ciutats espanyoles, i en altres llocs del Regne de València (Onda, Alcalà de Xivert, Nules, entre altres). Es va iniciar la construcció de tres sitges en 1573 a Burjassot, ja que les condicions del terreny calcari eren les idònies. Aquests van ser realitzats per Sancho del Camí. Un any més tard se li va tornar a encarregar la realització d'altres tres sitges més. En 1575 s'ordena la construcció d'11 sitges més al costat dels anteriors, encarregant-se aquesta vegada Joan Alfafara. En 1578 es fan cinc sitges més per Agustí Roca, huit més en 1580 i els 4 últims en 1585. De les sitges posteriors no es té notícia de la seua construcció. Va haver-hi en total 43 sitges, dels quals en l'actualitat queden 41. Les sitges es reparteixen d'una manera irregular al llarg de l'esplanada. Alguns d'ells, set, van ser comunicats entre si en la guerra civil. La boca de les sitges té un diàmetre de 60 cm, i es compon de dues peces. La primera és fixa i adopta la forma de piràmide truncada de suau pendent amb la base inferior quadrada i la superfície redona. En ella estan esculpits dos números que fan referència al número d'ordre de la sitja i a la seua capacitat en cafissos (1 cafís és igual a 201 litres), la capacitat de les sitges és variable entre 150 cafissos a un màxim de 1,278 cafissos. La segona peça, mòbil, està formada per una semiesfera pètria que alberga les argolles de ferro fixades amb plom, la funció de les quals era servir d'agafador per a ser desplaçades i al mateix temps poder passar-li cadenes que les subjectaren. La seua forma i ajust són els necessaris per a expulsar l'aigua i deixar segellada l'embocadura. La plataforma té un enllosat petri de diferents èpoques, amb diferents tipus de pedra, el més antic amb signes gràfics està en el costat del migdia i el més modern en el vessant de ponent. L'eliminació de les aigües pluvials es realitza per la formació de tres aigües amb una línia de carener i dos limatesas perfectament definides per la creu que aquesta en la intersecció. Cruz sobre una plataforma de 5 graderies, replica de la primitiva creu destruïda en la guerra civil. L'original va ser realitzada entre 1579 i 1580 per Miquel Porcar i Hieroni Munyos. Pròxims a l'Ermita de Sant Roque es troben els magatzems que servien per a emmagatzemar el blat per a distribuir-lo o ensilarlo. Aquests són de planta rectangular de 25 x 12 metres amb dues plantes, una a nivell del carrer i una altra superior al nivell del carener de les sitges. L'estructura és a base de pilars i murs de càrrega. L'accés es realitza des de l'esplanada de les sitges, un al nivell superior amb porta d'arc de mig punt i tejaroz, una altra en el pla inferior mitjançant escala coberta amb un edicle a dues aigües situat al costat de la muralleta. A la fi del segle XVIII es va obrir una porta que dona directament al carrer, sobre la qual es va instal·lar en 1951 una xicoteta portada de pedra procedent de Sant Bartolomé. A continuació del magatzem es va construir un altre de dimensions més reduïdes, d'una sola planta i sistema constructiu semblant però amb la diferència formal que la seua façana a les sitges està formada per una triple arcada construïda en pedra amb pilastres amb impostes i arc de mig punt en rajola que es contínua amb una altra arcada que dona a la placita de Sant Roque, conferint-li una imatge de lògia. En l'actualitat és l'Escola d'Arts i Oficis Artístics. Al fons de la placeta aquesta l'Ermita de Sant Roque la façana del qual es desenvolupa amb senzill sòcol i composició simètrica. En l'actualitat existeixen dos accessos a les sitges: el primitiu del nord-oest és una ampla rampa que va ser reconstruïda en 1787. Rampa que dona a ala gran porta de carros amb tejaroz, i que una vegada travessada condueix a la placeta de Sant Roque. De l'altre accés, més modern, no es coneix amb exactitud la data de construcció encara que alguns autors la daten en 1742, no amb la forma actual, la qual podria tindre el seu origen en la traça de Cristóbal Sales de 1798, data en què sí que podríem datar la formació del banc que envolta la gran esplanada. Aquesta accés aquesta situat en el costat del migdia, enfront de l'Ajuntament. Es forma l'accés mitjançant una escalinata de dos braços que, en trobar-se, s'eixamplen en un replà a manera de balcó corb, per a enllaçar amb una altra escala que ataca al mur perpendicularment i que desemboca en una porta constituïda per dos grans pilones amb pedestals motlurats en base i rematada, units per un arc de serralleria i una porta jardinera de dues fulles del mateix material. Uns senzills aletones còncaus estableixen la connexió i continuïtat entre la muralleta i els pilones.
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.