Riu-Rau i Mas del Fondo (Massarrojos)

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Espai etnològico d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. VALÈNCIA

Data Signatura Acte

24/11/14

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. VALÈNCIA

Data Signatura Acte

20/02/15

Data Publicació BOP

23/06/15

El riu-rau del Mas del Fondo és una llarga nau de planta rectangular de 51 m. de longitud per 11 m. d'ample. Les quatres façanes tenen arcs elíptics, 14 en els costats llargs, amb una llum de 2,5 m., i altres dos en els costats curts. La coberta és a dues aigües i el vigam es recolza sobre els pórtics longitudinals i sobre les vigues cumbreres que es recolzen sobre una línia de pilars centrals de 100 x 45 cm. A més a més del riu-rau hi ha altres construccions d'interés que completen el complexe, són aljubs i assecadors. No tenim referències directes al riu-rau del Mas del Fondo però la llarga tradició en el cultiu de la vinya en el terme municipal de Moncada i la seua antiga batlia, explica la seua presència.

Procés

REVISIÓ FITXA ANY 2010 Els riu-raus són unes construccions típiques de la zona costera valenciana, especialment de la Marina, dedicades sobre tot a guardar els atifells i canyissos que serveixen per elaborar la pansa. Són de construcció senzilla amb unes arcades en les que guardar els canyissos amb panses en cas de pluja. El raïm, després d'escaldar-se, passa als canyissos que s'exposen al sol per secar els grans i obtindre la pansa. En cas de pluja ràpidament caldra posar-los sota I'arcada per tal que no es banyen i es malbarate el raïm moscatell. Els riu-raus tingueren un protagonisme rellevant en I'economia i agricultura valenciana, especialment en la Marina Alta, des mitjans del segle XIX fins ben entrat el XX. La pansa, des del port de Dénia especialment, era exportada a tot el món, en primer Iloc a la Gran Bretanya (no podem oblidar que el pastís anglés per excel.lencia, el "plum cake", s'ha pastat tradicionalment amb panses de la Marina) la qual cosa va propiciar grans inversions i presencia mercantil, també social i fins i tot política, anglesa a Dénia i voltants. Amb la caiguda de I'exportació, com a conseqüencia de I'aparició de la filoxera que tan afecta la vinya i de la introducció de la pansa de Corinto (més menuda, sense pepites i de pell més fina), els riu-raus perderen bona part del seu sentit. En qualsevol cas el sistema constructiu i model de riu-rau continua sent un referent de les construccions agraries de la Marina. La construcció de riu-raus genera alguns edificis de considerable valor historic i sociològic. El riu-rau del Ràfol al terme de Calp, per exemple, o aquest quasi desconegut del terme de Masarrojos que compta amb divuit ulls o arcades són mostra d'un tipus d'edifícis singulars i dignes de ser considerats patrimoni cultural i arquitectònic. El Mas del Fondo constitueix un conjunt únic en l'Horta de València.

Calendari

REVISIÓ FIXTA ANY 2010 El Mas del Fondo rep aquest nom per situar-se al decliu del tereny de l'altiplà que formen dos llometes. Aprofitava l'aigua del manatial del Pou de Jaime Rubio (encara en ús) per als quefers de la finca. Està envoltat per un paratge de pins i matoll mediterrani preciós. El seu terreny es divideix entre els termes de Montcada i Massarrojos, quedant en aquest últim les construccions principals. 1235.- Jaume I conquereix l'alqueria islàmica de Montcada. 1251.- Carta Pobla de l'Ordre del Temple que imposa el cultiu de la vid als primers colons de les seues terres per asegurar el suministre a la seua casa central. 1317.- Suprimida l'Odre del Temple pel Concil·li de Viena, les terres passen a l'Odre de Montesa per mig de la seua Batlia. 1833-77.- Guerres carlistes. Bandolerisme. Masies fortificades. Incorporació de saeteres. Desamortització de Mendizábal. La subasta de terres en aquesta zona s'inicia en 1851. Desamortització de Pascual Madoz que afecta a las Ordres Militars. 1886.- Plànol que se conserva en la Masia del primer propietari a partir de les desamortitzacions, En BIas Cuesta y Cuesta, en el que s'adverteix que la finca constituia, fins eixe moment, una "Colonia Agrícola" baix l'Ordre de Montesa. Fi del segle XIX.- Plaga de la filoxera. Competència del raïm de Corinto. Decliu de la indústria de la pansa. 1915.- Cegat dels ulls interiors del riu-rau que passa a convertir-se en magatzem de productes de secà. 1924-25.- Segons informació que es disposa d'un treballador de la finca d'aquells anys (En Joaquín López Cosín) es revitalitza la indústria de la pansa. L'assecat es fa, aleshores, en els riu-raus interiors. Tenía dos forns d'escaldar el que dona idea de la trascendència de la indústria, encara en aquestes fases finals. Prop del Mas passen les trinxeres de la línia defensiva Puig-Puzol de la Guerra Civil. Propietaris del Mas: BIas Cuesta y Cuesta; Manuel Porres (pp. segle XX); José Campos (2/08/1930); Francisco Orts Sepúlveda (3/07/1950); María Dolores i Carmen Orts Bayarri.

Croquis

Fotos

Plànol