Molí de Bonany (Benimàmet)

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Segona

Classificació

Béns immobles 2ª

Categoria

Espai etnològico d'interés local

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)

Document urbanístic

Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. VALÈNCIA

Data Signatura Acte

24/11/14

Fitxa Planejament

Descarregar fitxa

Tipus de Protecció

Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)

Document urbanístic

Catálogo de bienes y espacios protegidos. Plan General Ordenación Urbana. Homologación. VALÈNCIA

Data Signatura Acte

20/02/15

Data Publicació BOP

23/06/15

El Molí de Bonany va ser inicialment fariner i més recentment arrosser, podent documentar quatre i cinc moles en diversos moments del segle XIX Durant dos segles aproximadament, XVII i XVIII, l'edifici va tindre també una dedicació com a batan. És per això que, com en altres casos semblants, la seua arquitectura va anar evolucionant al llarg dels segles com a conseqüència d'eixa diferent funció tèxtil i farinera, modificant volums, elevant plantes i construint annexos. L'amalgama d'edificis que ha arribat fins als nostres dies permet, no obstant, diferenciar l'estructura original del molí fariner i l'ampliació que va suposar la construcció del batan. Les construccions més recents, com la fàbrica tèxtil i altres dependències convertides en improvisats tallers, es van anar adossadant en extensió i quasi mai de forma superposada
De tot el complex de construccions cal destacar els dos edificis centrals que es van ubicar sobre el mateix caixer de la séquia. Encara que també es podria precisar que la construcció del batan va comportar una ampliació de l¿esmentat caixer per a poder construir els cacaus
El cos principal està constituït per una nau allargada, orientada N-S, i completament transversal al traçat de la séquia. Té planta baixa i un primer pis, la coberta és a dues aigües cap a les llargues façanes laterals i amb teula àrab. La porta d'accés se situa en la façana meridional, té un llinda de fusta i dues fulles de més d'1 m cada una. Esta façana es completa amb un gran mirador just damunt de la porta, el qual disposa d'un enreixat de forja que aconsegueix un efecte visual a destacar. El seu costat oriental, el que dóna a les eixides d'aigua, té quatre finestres de formes, grandàries i disposició molt variades. Al contrari, el costat que rep a la séquia disposa d'una línia regular d'obertures en el primer pis. La fàbrica de l'edifici és de rajola, disposades horitzontalment i travades amb morter de calç. Un lluït més recent amb ciment li confereix una unitat a tot el bloc
Este cos té dos cacaus construïts amb carreus que formen arcs rebaixats i un vessador o pas d¿aigua situat a la dreta del caixer. A pesar que este últim només és la meitat d'ample que els cacaus, els tres conductes ocupaven tot el caixer antic de la séquia
El segon edifici que forma part del molí antic és probablement el batan, construït durant el segle XVII. Este cos està adossat a l'anterior i té una planta baixa i dos pisos. La seua coberta és a dues aigües també cap als laterals i amb teula àrab. El nivell de la primera planta coincideix amb el del cos principal, però no així les dues altures següents que queden més elevades. Les façanes laterals disposen de tres fileres de quatre finestres rectangulars cada una a l'altura de cada planta
La porta d'accés a este cos queda distorsionada en l'actualitat per tota una sèrie de construccions menors que han anat envoltant esta part del molí. La fàbrica és de rajoles disposades horitzontalment i travades amb morter de calç, encara que també s'aprecia la utilització de maçoneria de pedra irregular i morter. El mateix lluït de ciment del cos principal uniformitza els dos edificis. A la part inferior es localitzen dos cacaus i un vessador d'aigua. La construcció d'estos va obligar a eixamplar el caixer de la séquia després del molí. Estos cacaus són més estrets que els anteriors i més alts, a més estan construïts amb rajoles disposades verticalment i no amb carreus
Un gran nombre de construccions menudes dificulta la percepció de l'edifici inicial. La fàbrica tèxtil que es va construir en la segona meitat del segle XX es localitza immediata al cos principal del molí i consisteix en una nau rectangular, que té una lluneta central allargada més elevada i està orientada cap al poble
Hi ha un camp d'horta encara cultivat que podria correspondre a la cafissada de terra situada entre el molí i la séquia que el gremi de peraires de València va arrendar en 1709 als germans Bla
En els seus voltants i sobre les séquies que serveixen per a regar-ho es poden veure ara múltiples fragments de moles per a moldre el gra i obtindre farina
L'edifici del molí es troba encara en un estat acceptable de conservació i manté en el seu interior part de la maquinària moderna, com la turbina metàl¿lica
L¿ampliació de la xarxa viària més recent ha deixat el molí i altres construccions immediates pràcticament encerclades per un nus de carreteres i els seus accessos

Procés

Els molins fariners d'aigua s'accionen per mitjà d'una roda horitzontal o rodet. L'energia hidràulica es convertix en força motriu en incidir sobre el rodet i fer-lo girar, prolongant el moviment de rotació a la mola superior. La seua funció bàsica és moldre i triturar el gra per a convertir-lo en farina per mitjà de la fricció que la mola superior i mòbil realitza sobre la mola inferior que es troba encastada en un banc d'obra. L'objectiu de conduir l'aigua des de la pròpia séquia o des d'una bassa al cacau on es troba la roda d'àlems s'aconseguix mitjançant la construcció d'un cup vertical o d'una rampa inclinada situats a la part posterior del molí Inicialment tot l'engranatge mecànic estava construït amb fusta. Només l'agulla de l'arbre i el dau sobre el qual este llisca en el moviment de rotació són de bronze, a més de la nadilla (peça que unix l'eix a la roda volandera o superior) que és de ferro. El procés d'industrialització va generalitzar l'ús del metall per a construir tot tipus de ferramentes i peces, incloses moltes de l'engranatge que van ser substituïdes. La separació entre les moles era més precisa, es va millorar el dibuix de les pedres i es van popularitzar les moles franceses (anomenades així per importar-se de la regió francesa de 'La Ferté'), que milloraven la qualitat de la farina de blat La mòlta tradicional del gra comportava una sèrie de treballs manuals abans i després de transformar-lo en farina. La neteja del gra es feia submergint-lo en l'aigua de la séquia i assecant-lo posteriorment per a separar la corfa i el pallús del gra, i obtindre també un grau d'humitat idoni per a evitar que la fricció de les moles el cremara. Una vegada obtinguda la farina calia garbellar-la amb sedassos manuals per a separar-la segons les distintes qualitats A partir de la segona meitat del segle XIX este procés es va automatitzar amb la introducció progressiva de màquines com la limpia i la cernedora. El primer artefacte separava les impureses del gra gràcies a la força centrífuga del seu tambor i, en ocasions, disposava d'un caragol sense fi que l'anava humitejant convenientment abans d'introduir-lo en la gronsa. La cernedora seleccionava els tipus de farines per mitjà de sedassos de diferent grossària. Ambdós màquines funcionaven gràcies a un sistema de corretges accionades pel moviment de rotació de la mola. Amb l'abandó de l'energia hidràulica van passar a accionar-se de forma independent

Calendari

Un molí fariner hidràulic està constituït pel casal pròpiament dit i tota una sèrie de construccions hidràuliques annexes que permeten el seu funcionament (séquies, bassa, cup o rampa, etc.). L'edifici del molí varia amb el pas del temps, va adquirint unes dimensions cada cop més grans, i aplica solucions arquitectòniques diferents per a cada època que s'adapten a les demandes i les necessitats del moment. Al casal es diferencien clarament dos espais: la sala de moles on es desenvolupa la funció de moldre el gra. Ací es troben les pedres junt amb la gronsa, que era on es depositava el gra perquè caiguera al centre de les moles, i la farinera, on s'arreplegava la farina que eixia d'entre les moles. També hi havia una grua per a alçar les pedres quan s'havien de repicar La sala inferior, denominada cacau, ocupa un espai generalment allargat, estret i de poca alçària, davall mateix de les moles. Allí es troba el mecanisme motriu del molí i l'engranatge que fa girar la mola superior. Al costat de la segitia (conducte per on ix l'aigua a pressió o per gravetat) es troba el rodet amb els àlems sobre un banc que s'acciona per mitjà d'un alçador des de la sala superior. La segitia disposa també d'un ganxo per a obrir o tancar el pas de l'aigua a través d'ella que es manipula des de la sala de moles, i permet moure o aturar el rodet

Croquis

Fotos

Plànol