Iglesia Parroquial de Santiago Apóstol

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC estatal

Data Signatura Acte

03/06/31

Data Publicació BOE

04/06/31 Vore BOE

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC genèrico

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado

Data Signatura Acte

27/05/09

Data Publicació DOGV

28/06/10

Data Publicació BOP

16/12/09 Vore BOP

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC provisional. Planeamiento informado

Data Signatura Acte

25/03/09

Dades de Fitxes Planejament

Tipus de Protecció

Ficha BIC planeamiento

Data Signatura Acte

25/03/09

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0000367

Entre la plaça de Santiago, i els carrers de Ramón y Cajal, Rector Azorín i Marqués de Villores, es troba aquesta església. Va ser construïda a la fi del segle XV, sota l'auspici del papa Alexandre VI Borja, i el patronatge de la família Medina, es va iniciar una ampliació que es prolongarà fins al segle XVI. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, amb una nau central de major amplària i naus laterals en les quals es formen unes capelles laterals. D'aquesta manera s'entremescla la solució d'una sola nau amb capelles entre contraforts, i la nau central d'una major altura. Les naus laterals es prolonguen cap a la capçalera formant un girola poligonal. La separació entre la naus és per mitjà de columnes torsas o helicoidals de perfil huitavt, adoptant la mateixa forma els capitells, en els quals recauen els nervis de les voltes i els arcs fajones que divideixen l'església en trams. Aquests últims, igual que els que separen les naus són arcs apuntats. El presbiteri i els tres primers trams són gòtics, els dos trams als peus de l'església són renaixentistes, i van ser afegits per a albergar el cor alt. Dels trams gòtics el central aquesta cobert amb volta de creueria amb tercelets, mentre que els altres dos cobreixen amb volta de creueria senzilla. La volta del presbiteri té també tercelets, i la clau central està ornamentada amb la creu de Terra Santa. A l'interior destaquen les restes de la reixa de ferro forjat (1553) que tancava l'altar major, destruïda en la seua major part en 1936, la pila baptismal, obra de Jacobo Florentino, igual que la portada i l'interior de la sagristia, realitzada en 1526. Té l'església dues portades gòtiques amb arquivoltes sogueadas i pinacles, una es troba als peus de l'església, mentre que l'altra se situa en el costat de l'Epístola (el costat dret) recaient a la plaça de Santiago. Compta també amb dues interessants finestres renaixentistes atribuïdes a Jerónimo Quijano, i que compten amb un ampli repertori decoratiu com veneres, motius vegetals, rosasses, entre altres. La capella de la Comunió, es troba en el costat de l'Evangeli (a l'esquerra del presbiteri), té una rematada exterior de planta octogonal, amb paraments de rajola i carreus de pedra en els angles. A l'interior és circular, coberta amb una cúpula semiesfèrica i un tambor amb finestrals peraltats. Compta amb quatre capelles rehundidas en el mur circular, i columnes corínties entre les obertures. Són característiques d'aquesta església les columnes huitavdes helicoidals o torsas que tenen relació amb les columnes utilitzades en les llotges de València i Palma, i amb la catedral d'Orihuela.

Fotos