Fumeral, Casa i Sequer Trilladora del Tocayo (El Palmar)

Conjunto de casetas y casas de agrarias situadas en el
Tancat de l´Establiment en el Palmar, con acceso desde el
oeste del Palmar por el camino de Sacarés. Es propiedad
de la Sociedad de Regantes.
Consta de varios cuerpos diferenciados:
- Caseta con cubierta a dos aguas, construida con
muros de carga y cubierta con teja curva, conservada
relativamente bien. Hay que verificar la existencia del
antiguo motor.
- La Chimenea consta de un basamento muy potente y un
inicio del fuste. El basamento es prismático cuadrangular
coronada por una potente cornisa, desde la cual nace un
fuste octogonal de unos seis metros por encima de la basa.
Sin linterna y con final sesgado y sin tapar. Es caracteristico
de esta chimenea la decoración helicoidal de ladrillo
tintados de almagra del fuste. mientras que el basamento
está encalado en blanco
- Dos casas; una la vivienda del encargado y otra con
funciones de almacenamiento de arroz. Son casas de dos
crujías y cubierta a dos aguas con alero horizontal, una de
dos alturas y la otra de una sola planta. Muros de carga
paralelos a fachada. Frente a ellas se encuentra una
superficie de secado y trilla.
- Sequer, explanada anterior a las instalaciones, solada
con piezas de arcilla cocida, que cumplía las funciones del
secado y trillado en su caso del arroz.
En el conjunto, a la función de mover el agua y desaguar
los campos de arroz circundantes, se une la de trilladora,
con una era y espacios de almacenamiento.
En un primer momento se movió por vapor con carburante
compuesto por madera o carbón, más tarde se utilizó
energía eléctrica.
Disponía de un sistema de de bollas a la manera de
sensores que cuando sobrepasaban o bajaban
determinados niveles, activaban el automatismo que hacía
que se pusiera en marcha el ingenio y de esta manera
mantener los niveles constantes de agua en los canales, o
bien desaguar los campos.
El antiguo motor se inserta en un paisaje de "tancats",
antiguos campos de cultivo de arroz que necesitaban de
una particular rotación de inundaciones y desecaciones. los
motores procedían a mover las masas de agua por los
canales de manera que facilitaban estos procesos. este
proceso lo describe claramente V. Rossello en su libro:
"Antigament per a pujar l'aigua s'usava la palangana, roda
de caixons muntada sobre un bacíde fusta, que movien dos homes amb els peus a l'estil oriental: així s'eixugava el
camp. La nòria (sénia a l'Horta) agafava Vaigua plana de la
sèquia mitjançant una roda anàloga a la de les
palanganes, però amb propulsió animal. Després d'una
etapa de màquines de vapor -algunes de les quals
cremaven mansega- les bombes elèctriques o amb motor
d'explosió les han suplantades, instal¿lades sobre un
sequioldormidor.; algunes encara movien una roda de
fusta, però n'hi ha d'altres sistemes i fins i tot turbines
Les terres superiors al nivell de l'estany s'inunden, per tant,
amb aigua de tres orígens:
a) de les sèquies del Xúquer i del Túria (aigua
concedida per als arrossars del nord el 1829);
b) de l'Albufera, alçada amb els motors; i c) de pous,
encara que l'aportació és escassa. Els tancats són
agaipacions de camps que facili¬ten aquestes operacions i
n'hi ha de diversa mena: 1) Tancats amb un motor
elevador; estan més alts que el nivell d'inundació
albuferenc. 2) Tancats amb una motobomba
desguassadora; són més baixos que el nivell de l'estany. 3)
Tancats amb una motobomba d'elevació i una altra (o la
mateixa reversible) de desguàs; solen ser més extensos i
tenen diferències de nivell; sovint formen una comunitat de
regants pròpia.
Els camps d'arròs estrictament no es reguen, sinó que, un
cop plens, deixen passar un corrent d'aigua de renovació
que entra per les boqueres dels marges d'un camp a l'altre,
quan el regador talla les parades. El camp d'arròs no és pla
del tot, sinó que té una caiguda o rostària que no ha de
passar del 0,5 per mil. Les motes mestres abasten totes
les basses d'un tancat que sol pertànyer a uns quants
propietaris. L'aigua hi entra des de dalt del guardadanyo
salvadany i va fins al sequiol dormidor, d'on, si cal, la trau
el motor "
Fuentes documentales: Estudio de campo. L´Albufera de València.
V Rossello, Barcelona 1995. Dep. Geografía de la U. de Valencia.