Mollons de 1761 (l'Albufera)

A lo largo del tiempo se han ido sucediendo las diversas
delimitaciones del ámbito de la Albufera como propiedad de
la Casa Real, hasta llegar a la que en la actualidad
podemos encontrar a lo largo de toda la Albufera, que en lo
referente al Término de Valencia se concreta en Cuatro
mojones, tres referentes al amojonamiento de 1761 y uno
referente al deslinde de 1807. Ambos se encuentran en la
zona del Tremedal.
Los mojones de 1761 son de piedra caliza y planta
triangular con los cantos biselados y se definen como un
prisma acabado en su parte superior por una forma
abovedada de tres lados. Sobre la parte de la Albufera
tienen la incisión de la letra A en caligrafía de tipo ¿latino¿.
La referencia que de ellos da Vicenç Rossello i Verger en
su libro l´Albufera de València, Es la siguiente:
¿Al començament de 1761 el fiscal Francisco Carrasco era
comissionat per Carles III en l'afer de l'Albufera i per tal de
fer-ne «un nuevo y formal apeo y deslinde» i reincorporarla
a la corona. L'expeditiu personatge proposà tot d'una
d'invertir els termes de la comesa: pri¬mer realitzar la
incorporació, que es consumà el 3 d'abril de 1761 i fer-ne
després la deli¬mitació. La contrapartida de la primera
serien els 76.000 reals de bilió de renda capitalitzats al 3%.
El mateix mes d'abril seria executat l'amollonament i els
ajuntaments circumdants eren instats a fer un sequiol que
materialitzés el límit entre fita i fita. En general la frontera
fou regularitzada i avançada, poc o molt, aigua endins.
L'acte definitori dels límits de l'Albufera dictat pel
comissionat Francisco Carrasco és del 12 d'abril i el
replantejament sobre el terreny -que ja havia d'estar més o
menys estudiat i preparat- fou fet en el temps rècord dels
dies 14 al 25 següents, treballant només les ves¬prades i
no tots els dies. La comitiva presidida pel fiscal Carrasco, a
part membres canviants o de segona fila, era composta pel
flamenc Pere Torbé, enginyer en cap, Joan Baptista
Romero, «medidor» o agrimensor, i Salvador Mada- lenes,
escrivà de cambra. Torbé havia intervin¬gut (1751-1753)
en projectes de desguàs de l'Albufera, però Romero era el
qui treballava de veres i dibuixà després el mapa detallat
de l'amidament del qual es conservaven algunes còpies, a
la Confederació del Xúquer (perduda, ara), al Servicio
Geográfico del Ejército (núm. 191, 174 x 72 cm) i al Museo
Naval de Madrid (XLVII-10, 54 x 39 cm). C. Caruana (1954:
201- 214) transcriu -no massa acuradament- el document del AUN a partir d'una còpia de la Confederació
Hidrogràfica del Xúquer.
Els mollons antics (1577) que no coincidien amb la nova
delimitació, gairebé sempre més avançada cap a l'aigua,
foren destruïts per tal d'evitar confusions. Els nous foren
ordenats de N a S, en sentit contrari al rellotge. El mapa de
la Confederació -més perfecte, sembla, que l'original de
Romero- duu una doble línia per a significar probables
modificacions.
Al final de l'actuació de l'abril de 1761 el fiscal Carrasco féu
una presa de possessió solemne i anacrònica del més
ranci estil feu¬dal, tocant l'aigua de la mar, tallant branques
dels arbres de la Devesa, arrabassant brossa i herbes,
escampant terra a l'aire... ¿
Referencias en el libro ¿L´Albufera de València¿ de V.
Rossello i Verger, Barcelona 1995.