Casco antiguo
- IGPCV
- 03.140-9999-000006
- Denominació
- Casco antiguo
- Municipi
- VILLENA
- Comarca
- L'ALT VINALOPÓ/ EL ALTO VINALOPÓ
- Província
- Alacant
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Ciutats emmurallades
El municipi de Villena tènia dues fortaleses defensives: El Castell de Salvatierra en la part més elevada del terme, del qual només queden restes. L'altra fortalesa, el Castell de la Talaia, està situat sobre el turó de Sant Cristóbal. Al voltant d'ell es va originar el nucli de població àrab estenent-se, molt probablement fins a l'Església de Santa María, ja que el seu origen és islàmic amb posteriors reformes en època cristiana. Als voltants del castell de Salvatierra i de l'Església de Santa María existeixen restes de diferents cultures. Segons la documentació existent que fa referència a la ciutat àrab està no tènia muralles. Les muralles de la ciutat són d'època cristiana, de mitjan segle XIV, sent successivament reparades fins a la seua desaparició. Es desconeix la data d'enderrocament d'aquesta, a la fi del segle XVIII en un gravat la ciutat apareix sense el recinte murario. La ciutat cristiana es desenvolupe entorn a l'Església de Santiago. En el segle XVI i XVII la ciutat es reforma i les dues esglésies, la de Santa María i la de Santiago s'amplien. El nucli urbà es divideix en dues zones. La part superior sobre la falda del turó en la qual els carrers s'adapten a les corbes de nivell desenvolupant-se entorn al castell. Els carrers perpendiculars a aquestes tenen forts pendents. Aquesta part presenta carrers poc lineals i amb nombrosos fons de sac. En la zona més plana les pomes són d'una grandària major amb diferents espais articulats pel carrer Major, en els extrems se situen les Places de Santa María i la de Santiago, en el centre la Plaça del Mercat. Durant el segle XVIII la ciutat creix cap als camins de Sax, Iecla i cap a l'altiplà. L'ordenació urbana és més rectilínia amb pomes rectangulars més uniformes. Les places són de majors dimensions. L'expansió de la ciutat cap a l'oest es produeix en el segle XIX. A mitjan aquest segle es va construir el ferrocarril, la qual cosa va obligar a un creixement pel costat nord-oest. Les pomes són de gran grandària i rectangulars, instal·lant-se en aquesta zona els edificis més representatius de la burgesia com per exemple el Palau dels Mergelina (actual asil) i altres edificis per a l'oci com el Cercle Villense i el Circule Agrícola Mercantil. El Conjunt Històric aquesta limitat pels carrers: Major, Juan Carrera López, Plaza de Biar, Onil, Pedrera, Llibertat, José Zapater, Comandant Franc, Rector Azorín, Marqués de Villores i Plaza de Santiago. Està integrat per la Plaça de les Malves i la Plaça del Mercat que presenta la característica de tindre els carrers d'accés al costat de les cantonades. Destaquen els edificis del segle XVIII amb jerarquització de plantes i façanes ornamentadas destacant el classicisme. Un exemple és el Palau Mergelina construït entre finals del segle XVII i principis del XVIII, amb jerarquia d'obertures en la façana que marca la importància d'aquestes. La Plaça de Santiago té diverses edificacions importants com són: la Casa Consistorial d'estil renaixentista amb un pati claustral i una interessant façana. L'Església de Santiago, ampliada en el segle XVI, amb tres naus amb capelles laterals entre contraforts i capçalera poligonal. La Plaça de Santa María té una ordenació irregular, part de la seua superfície es deu a l'enderrocament d'habitatges. En ella es troba l'Església del mateix nom d'una sola nau amb contraforts perforats que creguen unes pseudonaves i capçalera poligonal. La portada és d'estil barroc.
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.