Sèquia Reial del Xúquer
- Denominació
- Sèquia Reial del Xúquer
- Municipi
- ALBAL
- Comarca
- L'HORTA SUD
- Província
- València
- Ubicació
- Camí del Pinet (pk 601+980).
- Barri
- La Montaneta.
- Data construcció
- 1707-1801
- Data transformacions
- Segles XIX i XX.
- Accés tradicional
- Camí del Pinet.
- Edifici instal·lació
- Sèquia
- Estat contexte
- Bó.
- Tipologia
- Infraestructures - Equipaments tècnics i col·lectius. Comunicacions i obres públiques - Aigua - Sèquies
- Autor
- José Luis Ferrer Castelló.
- Data
- 27/01/05
- Notes
- Seguiment arqueològic Projecte de Construcció de Plataforma Nuevo Acceso Ferroviario de Alta Velocidad de Levante Madrid-Castilla la Mancha-Comunidad Valenciana-Región de Murcia, subtramo VI: Alcacer-Valencia. Damunt la sèquia es va disposar una llosa de protecció.
La Sèquia Reial del Xúquer que coneguem actualment no ha existit tal qual des de els seus inicis fa més de 750 anys, ni s'ha denominat sempre de la mateixa forma. Aquesta és el resultat d' una construcció al llarg del temps, de la introducció de modificacions i reparacions i, especialment, de la gran transformació que es va produir als anys finals del segle XVIII. Aquest canal de reg ha tingut diverses denominacions al llarg de la seua existència.
El canal que estudiem hui en día, fou concebut esencialment amb un objectiu polític: ser un instrument capaç d' afavorir l' atracció i fixació de la població cristiana en la zona d' Alzira, amb la finalaitat d' assegurar el domini polític sobre una part del territori recent conquerit d' indubtable importància estratègica, la frontera del riu Xúquer.
Amb la creació de la Sèquia Reial es va produir el naixement del primer gran sistema hidràulic existent en el marge esquerre del riu.
La prolongació de la Sèquia Reial des d' Algemesí fins Albal, fou una de les obres hidràuliques més importants de l' Espanya del segle XVIII.
Amb la seua ampliació, la Sèquia Reial es va convertir en el més important dels regadius valencians.
El impacte socioeconòmic de la construcció del Segon Tram, al transformar en regadiu un espai agrícola pròxim a la ciutat de València, fou extraordinàri, però encara no ha sigut convenientment estudiat. Aquest conjunt de millores contemporànies han permés guanyar el cabal suficient per a incrementar la superfície regada per la sèquia Reial, que ha passat de les quasi 200,000 hanegades de finals del segle XIX a les 233,000 empadronades en 1953 i les 294,000 que actualment benefícia.
Croquis
Fotos
Plànol
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.