Tornar

Sèquia Reial del Xúquer

Codi
22
Denominació
Sèquia Reial del Xúquer
Municipi
ALCÀSSER
Comarca
L'HORTA SUD
Província
València
Data construcció
1767-1801
Data transformacions
1941
Accés tradicional
Sèquia del Molí
Estat contexte
Bon estat
Tipologia
Infraestructures - Equipaments tècnics i col·lectius. Comunicacions i obres públiques - Aigua - Sèquies
Autor
Inmaculada Aguilar (dir)
Data
01/01/00
Notes
Aquesta sèquia passa per Silla, Picassent, Albal i Alcàsser *(Esta archivada en el municipio de Alcàsser)
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Aquesta sèquia se situa en la ribera del Xúquer, i el seu recorregut discorre des del terme d'Antella fins al terme d'Albal. La seua presa se situa en el riu Xúquer mitjançant l'assut d'Antella, que deriva les aigües pel marge esquerra del mateix. Després de 51 km. Desguasa en la sèquia de Favara.
En la história de la sèquia es distingueixen dos trams clarament diferenciats : el primer, construit entre 1258 i 1269 arriba fins al cano de Guardamar que salva el caixer del riu magre en el terme d'Algemesí, i el segon es va construir entre 1767 i el 1801 per iniciativa del Duc d'Híjar, que és el que discorre per l'Horta Sud passant pels termes de Picassent, Silla, Acàsser i Albal.
Després de benifayó la sèquia arriba fins la fesa del Romaní, en el terme de Picassent (km. 40). Posteriorment el pas de la sèquia es fa soterrani al passar sota l'elevació on se situa la presó e Picassent i el Mas de Reig. Després torna a ocultar-se, ja la terme de Silla, als minats del Mas de l'Abudor, que és la darrera obra amb una certa entitat i personalitat pròpies. Es tracta d'una galeria comunicada amb l'exterior, a més de per la seua entrada i eixida, per quinze pous de profunditat variable, separats uns cinquanta metres entre si, i que van servir, durant la construcció del minat, com a pous de ventilació i eixida ràpida del material excavat.
A l'entrada del terme d'Alcàsser torna a tindre el pas soterrani mitjançant l'excavació de mines, que també presenten pous com a respiralls. Es tracta d'una zona ocupada actualment per indústries, motiu pel qual molts trams de la sèquia s'han cobert.
D'allí arriba al terme d'Albal, on en les darreres fases són la de Pinet 1ª i Pinet 2ª. Allí el caixer de la sèquia ha disminuit considerablement. Passa pròxima a l'ermita de Santa Anna, on es trobem al km. 51 del seu recorregut, i la sèquia ja no és més que una cuneta que du un reduit cabal que vassa a la sèquia de Favara, passant per el barranc de Catarroja. A partir d'Albal la sèquia discorre entubada i ja no es veu, podent seguir-se el seu recorregut per les trapes dels seus registres.
El revestiment actual del caixer de la sèquia, que és de secció rectangular, és de formigó, quedant únicament alguns trams secundaris per revestir, com ara el situat al voltant del molí de Forés de Silla, que encara presenta els murs de pedra unida amb morter de calç.
Per tot el seu recorregut el caixer és creuat per carreteres i camins, sent els seus ponts de construcció prou recent, en substitució d'altres més antics
L'estat de conservació del canal principal de la sèquia i de tots els seus elements és prou bo, cosa que no ocorre als canals secundaris, on als recorreguts finals on quasi no arriba cabal, s'acumula la brutícia.
Com a elements destacables d'aquesta sèquia cal citar les fases. Es tracta d'unes casetes per a situar les comportes que deriven el cabal del curs principal cap a altres secundaris. Al llarg del seu recorregut trobem diverses tipologies, que van des de les originals construides a finals del segle XVIII amb fàbrica de rajola vista i coberta a dues vessants, fins les més recents construides en la década dels quaranta i cinquanta del segle XX.
Entre la dècada dels quaranta i cinquanta del segle XX junt a algunes de les fases existents, com ara la de la Pinà o la Barrina (Picassent) es van construir motors per a elevar l'aigua de la sèquia cap a zones més altes del terme i així poder ampliar la superficie regable.
De tots el termes municipals que travessa la sèquia en tot el seu recorregut per l'Horta Sud, únicament és Silla el que ha protegit al seu PGOU el traçat de la Sèquia Reial del Xúquer i tots els seus elements amb el nivell 1. Però cal constatar que es tracta d'una protecció genèrica, de conjunt, i no individualitzada per a cada element.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto Inmueble