Castillo y Murallas de Dénia
- IGPCV
- 03.063-9999-000021
- Denominació
- Castillo y Murallas de Dénia
- Municipi
- DÉNIA
- Comarca
- LA MARINA ALTA
- Província
- Alacant
- Localització
- Cerro del Castillo
- Època
- S.IX alcazaba y albacara; S.XIII (1297) villa vieja; S.XIV-XV torre del Consell; S.XVII (ca1600-1695) palacio y escalera; S.XVI-XVIII baluartes
- Ús primitiu
- Defensiu
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
En un turó elevat es troba l'anomenada Vila Vella on aquesta el castell. Els orígens de la fortificació són musulmans del segle XI, va anar llavors quan tranquil delimitat el perímetre que s'ha conservat fins a l'actualitat. Amb diverses intervencions posteriors. Consta de dos recintes, un és l'alcazaba situada en el recinte superior, on cap al segle XVII es construïsc el Palau del Governador, que en l'actualitat és el Museu Arqueològic Municipal. L'altre recinte és l'albacara (lloc de resguard de la població i les tropes), situada en la part inferior, amb una gran muralla amb les seues diferents torres que li confereixen aqueix caràcter defensiu. Després de la conquesta cristiana en 1297 la població passe a habitar l'albacara, passant-se a cridar amb posterioritat aquest recinte la Vila Vella. La torre del Consell de planta quadrada exemplifica la intervenció medieval sota domini cristià, en la finestra geminada típicament gòtica. Els baluards defensius van ser afegits entre els segles XVI i XVIII, època en la qual la població s'estenia fora de la Vila Vella. En la Guerra de Successió les tropes borbòniques, concretament en 1708, van arrasar la vila. Un segle més tard es va destruir el Palau del Governador (al qual s'ha fet esment anteriorment). En el segle XIX tranquil abandonat. En 1952 passe a ser propietat municipal, des de llavors es van començar les tasques d'excavació i restauració, la qual cosa ha permés (en major o pitjor fortuna) la reconstrucció de diverses portes i la instal·lació del museu en la plaça que va ocupar en el seu moment l'alcazaba i el palau. Es conserva també part de les muralles de la població. Per les característiques morfològiques que s'observen en els diferents elements, que configuren les muralles, es tracta de trams l'origen dels quals se situa en l'època medieval, tant musulmana com cristiana, amb reformes i transformacions posteriors fins a la pèrdua d'ús. Madoz en el seu diccionari geogràfic es refereix a les muralles en els següents termes: Encara que construïdes les muralles d'aquesta ciutat en diferents èpoques, i abans de perfeccionar-se l'art de fortificació, sense fossat ni obres exteriors, tenen no obstant això bastant elevació el mateix que els seus parapets, de tant en tant espitlleres i de tant en tant banquetas. En comptes dels moderns baluards, hi ha torrasses circulars col·locades a curta distància entre si, uns amb dues i uns altres amb tres troneres, les esplanades de les quals són de sòlida fàbrica. Es troba situat el tram emmurallat en el centre de la població, en la part plana del costat nord. Queda pròxim al peu del vessant de la muntanya on s'assentisca el castell, i a curta distància de la mar. El creixement modern del nucli urbà va propiciar la demolició de quasi la totalitat dels trams d'antic recinte emmurallat. Tal com descriu Madoz la muralla existent presenta llargs trams rectes, les cortines dels quals en la cara exterior tenen cubs de planta circular, dels quals en l'actualitat es conserven cinc en el tram inferior pel qual discorre el carrer denominat Ronda de les muralles. La grossària supera els dos metres de secció. Presenta en les cares externes fàbrica de maçoneria irregular, presa amb morter de calç que aconsegueix gran duresa. El tram que discorre per la cota inferior té una altura d'uns deu o dotze metres, conserva el camí de ronda, que s'interromp i eleva en la trobada amb cadascuna de les torres. Després d'un faig fallida en la direcció i després de quedar fossilitzada a l'interior de les cases existents que aprofiten la seua presència com a element constructiu de l'edificació residencial, ascendeix pel vessant nord del turó fins a trobar les muralles del castell. Aquest últim tram, quasi arruïnat tan sols presenta les arrencades dels murs, apreciant-se la planta d'una de les portes. L'obertura d'un carrer a ponent de la muralla conservada la va tallar de manera abrupta, podent-se trobar la fonamentació sota la calçada. Una cosa similar succeeix a llevant, on de nou un carrer interromp la continuïtat de la cortina de la muralla. La conservació de les cortines i poals de la muralla és irregular. S'ignora la conservació en els trams de llevant, inclosos entre edificacions. S'aprecia que hi ha construccions situades damunt de la muralla. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.