Fesa i Motor del Realón
- Denominació
- Fesa i Motor del Realón
- Municipi
- PICASSENT
- Comarca
- L'HORTA SUD
- Província
- València
- Barri
- Els Olivars
- Ús primitiu
- Públic
- Ús actual
- Públic
- Data construcció
- Ca.1960
- Accés tradicional
- Camí d'Alcàsser al Molí de Forés
- Edifici instal·lació
- Caseta de compuertas
- Estat contexte
- Bon estat
- Tipologia
- Infraestructures - Equipaments tècnics i col·lectius. Comunicacions i obres públiques - Aigua
- Autor
- Inmaculada Aguilar (dir.)
- Data
- 01/01/00
Aquest conjunt està format per una caseta de fesa que es troba al tram principal de la séquia i un motor que eleva l'aigua cap a una superfície de reg més alta que la del propi caixer de la séquia
La caseta de fesa és una tipologia de construcció vinculada a les infraestructures de reg d'una séquia, poc freqüent a l'Horta regada pel Túria
Consisteix en una xicoteta edificació a cavall sobre el naixement d'una derivació de la séquia amb la finalitat de mantindre el control de la porta de la fesa. Per tant ens trobem davant una construcció realitzada en série al llarg del recorregut de la séquia responent a uns models bàsics
La fesa respon a una construcció de planta quadrangular de murs de rajola revestida amb morter de ciment que s'assenta sobre un sòcol del mateix material. En un dels costats s'obri la porta de ferro. La coberta és a quatre vessants de teula àrab. El ràfec està format per dues fileres de rajola plana revestida de morter. A les parets laterals presenta unes petites obertures per afavorir la ventilació interior. Aquesta fesa representa un model prou recent, possiblement projectat a ran de la reforma de la séquia de 1940, que és el que s'vingut utilitzant fins l'actualitat. Es tracta d'un model construit amb posterioritat al de la séquia del Romaní (Picassent) o la de Beniparrell (Alcàsser) on el sòcol de carreu ha estat substituit per rajola revestida, com a conseqüència del progressiu encariment de la ma d'obra en la construcció
Junt a la caseta de fesa trobem un motor mogut per electricitat que pren l'aigua de la mateixa fesa i l'eleva cap a terres més altes. Aquesta construcció és prou recent (possiblement de la década dels seixanta del segle XX) i no presenta cap interés arquitectònic, encara que representa una evolució de les antigues sènies que, situades sobre el llit de la séquia, servien per elevar l'aigua cap a zones altes, com és el cas de les de Santa Bàrbara i Sant Antoni de l'Alcudia que han estat posteriorment substituides per motors
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.