Molí de Forés
- Denominació
- Molí de Forés
- Municipi
- SILLA
- Comarca
- L'HORTA SUD
- Província
- València
- Localització
- Avda. d'Espioca, 119
- Barri
- Plater
- Data construcció
- Ca. 1790-1810
- Accés tradicional
- Camí del Molí de Forés
- Nou accés
- Avda. Espioca
- Estat contexte
- Regular
- Tipologia
- Edificis - Edificis industrials i preindustrials - Molins - Molins hidraùlics
- Autor
- Inmaculada Aguilar (dir)
- Data
- 01/01/00
Es tracta d'un conjunt format per un edifici primitiu, que és el molí pròpiament dit, i una sèrie de naus que s'han anat adossant posteriorment considerant els diferents usos industrials que ha tingut l'edifici. Se situa a un costat d'un dels ramals de la Sèquia Reial del Xúquer, d'on reb l'energia hidràulica per a moure les moles. Amb el pas del temps es van anar afegint altres naus al seu costat, en una de les quals trobem una torreta per a la comesa elèctrica, construida amb rajola, el que ens parla d'un canvi en l'energia utilitzada quan es deixa de banda l'energia hidràulica. Tal i com podem apreciar pels rètols que apareixen en diversos llocs de l'edifici sobre plafons ceràmics, desprès de ser molí ha estat fàbrica de sacs d'arpillera, de filat i teixits i finalment de taulers, que constitueix l'ús actual d'una part de les instal.lacions.
L'edifici principal destinat a molí es una construcció que mostra certa monumentalitat, considerant el caràcter acadèmic de l'arquitectura, atenent la seua datació cronològica cap a les darreres dècades del segle XVIII, a ran de la perllongació de la Sèquia Reial del Xúquer, de la qual s'abasteix. Es tracta d'un edifici de planta rectangular de tres plantes alçat amb murs de maçoneria arrebossada amb morter i amb una disposició simètrica i ordenada de les obertures que s'allinden amb arcs plans de rajola. La coberta actual a dues vessants, que ha estat sobreelevada sobre l'original, és de planxes de fibrocement, en substitució de l'anterior que era de teula àrab. La motllura del ràfec es continua sobre les parets mitgeres ressaltant d'aquesta manera el frontó triangular, atorgant-li així un aspecte acadèmic i culte a la seua arquitectura.
Tot i que no hem pogut accedir al seu interior sembla que els forjats de les diferents plantes presenten una estructura allindada amb tres crugies paral.leles.
El molí entra en funcionament quan l'aigua que cau de la sèquia entra en contacte amb els àlems del rodet. Aquest transmet el moviment a una mola situada damunt el cacau sobre la planta baixa de l'edifici, a través d'un eix anomenat arbre. Hi ha dues moles : la inferior, que és fixa, i la superior que gira moguda pel rodet. Aquestes apareixen cobertes per un caixó de fusta. El gra es vessava dins un caixó de fusta en forma de piràmide invertida : la tolva. Des d'allí queia el gra en el forat central de la mola superior i per un forat frontal eixia convertit en farina.
En l'espai destinat a les moles en molts molins hi havia una grua per a poder alçar les moles, ja que cada cert temps es desgastaven i calia picar-les. Es tracta d'un mecanisme d'acer amb un caragol que permet la seua elevació. Aquest aparell permetia el moliner treure la mola del seu emplaçament i traslladar-la de lloc per a picar-la
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.