Tornar

Ermita de San Roque de Ternils

IGPCV
46.083-9999-000003
Denominació
Ermita de San Roque de Ternils
Municipi
CARCAIXENT
Comarca
LA RIBERA ALTA
Província
València
Localització
Ctra. Alberic a Cogullada
Època
S.XIII
Ús primitiu
Religiós
Estil
Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies - Ermites
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC estatal
Data Signatura Acte
15/12/78
Data Publicació BOE
03/02/79 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0000416

En l'antic poblat morisc de Ternils, pròxim al llogaret de Cogullada, en el camí d'Alberic a Cogullada es troba aquesta ermita. Ternils va quedar despoblat en el segle XVI a causa d'epidèmies, contínues riuades (ja que el terreny és pantanós i bla), pel trasllat de la parròquia de Ternils a Carcaixent en 1573, i finalment per l'expulsió dels moriscos. Els seus habitants van passar a Cogullada i Carcaixent. Alçada en el segle XIII correspon a la mena d'ermites anomenades de reconquesta. Es tracta d'un edifici realitzat segons la tradició romànica amb algunes novetats del gòtic, que en altres llocs era molt més avançat. Semblar que va haver-hi poblament des d'època romana. En l'arxiu d'Alzira es va trobar un document que feia referència a l'any 1375 en el qual es van realitzar obres de reconstrucció, realitzant-se la portada actual i la lluerna. La portada primitiva estava en el costat Aquest i va estar tapiada fins a la restauració de l'ermita, realitzada a la fi dels anys huitanta del segle XX. És d'una sola nau rectangular amb unes dimensions de 20,5 x 9,20 metres, amb la capçalera rectangular que sobreïx en planta. El sistema constructiu utilitzat són cinc arcs diafragma apuntats recolzats en mènsules motlurades que transmeten les càrregues als contraforts exteriors. A l'exterior destaquen els contraforts, i la coberta de dos vessants amb teula. La coberta crea per damunt dels contraforts una cornisa d'estil mudèjar que combina dos colors de rajola i alterna peces de cant amb altres disposades horitzontalment i en dent de serra. La façana se situa als peus de l'ermita. L'accés es realitza a través d'una portada amb arc de mig punt realitzada amb àmplies dovelles desiguals de cadirat amb grans salmers que baixen en impostes de les quals sorgeixen uns semifustes senzills fins al sòl. Sobre la dovella central se situa una lluerna que il·lumina l'ermita. La façana va ser restaurada en el segle XVII dotandola d'una rematada ondulada a la manera barroca, amb una xicoteta espadanya. A l'interior es conserva la decoració de les bigues de fusta de la coberta, que consisteix en escuts romboidals quadribarrats.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.