Tornar

Iglesia Parroquial de San Bartolomé

IGPCV
46.083-9999-000004
Denominació
Iglesia Parroquial de San Bartolomé
Municipi
CARCAIXENT
Comarca
LA RIBERA ALTA
Província
València
Localització
Ctra. Alberic a Cogullada
Època
S.XVI; S.XVII; S.XIX
Ús primitiu
Religiós
Ús actual
Religiós
Estil
Renaixement - Barroc
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC singular GVA
Data Signatura Acte
28/09/07
Data Publicació DOGV
05/10/07 Vore DOGV
Data Publicació BOE
24/01/08
Tipus de Protecció
Incoación BIC singular GVA
Data Signatura Acte
13/04/07
Data Publicació DOGV
02/05/07 Vore DOGV
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Declaración con entorno
Data Signatura Acte
28/09/07
Data Publicació DOGV
05/10/07 Vore DOGV
Data Publicació BOE
24/01/08
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC provisional. Incoación con entorno
Data Signatura Acte
13/04/07
Data Publicació DOGV
02/05/07 Vore DOGV
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
09/12/08
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0012157

En el llogaret de Cogullada es troba aquesta església amb advocació a Sant Bartolomé. Es desconeix la data de fundació, no obstant això ja en el Llibre de Repartiment apareix nomenada com un lloc. Va anar creixent al llarg del segle XVI a causa de la despoblació de Ternils. Cogullada va ser incorporada a Carcaixent per privilegi de 17 de juliol de 1589. La fundació de l'església no se sap amb exactitud, però se situaria a la fi del segle XV i principis del segle XVI. D'una banda en una de les campanes figura la data de 1518, en 1539 es trasllada a l'església la imatge de la Verge de la Salut, en 1547 es mana un vicari i finalment en 1595 el capellà de Ternils passa a residir en Cogullada. Pel que l'església degué estar consolidada en el segle XVI. De la primitiva estructura queden poques restes, només en la zona del presbiteri i la sagristia. La resta de l'església és més recent, del segle XVII, quan s'efectuen reformes ampliant-se la nau i construint-se les capelles laterals. En el segle XIX, en 1854 es va construir la cúpula de la capella de la Verge de la Salut. En 1873 es van dur a terme reformes en la façana, coberta i volta, així com també es va elevar l'altura del campanar. Es tracta d'una església de planta de creu llatina, amb una nau central i capelles laterals. La nau es cobreix amb volta de canó amb llunetes en els quals s'obrin finestrals. Les capelles cobreixen amb voltes bufades, a excepció de la capella del Crist de la Salut situada en costat de l'epístola (el de la dreta) amb cúpula sobre petxines. A l'exterior presenta una coberta de dos vessants. La façana és de grans dimensions, en la qual destaca la portada de dos cossos, realitzada en pedra. L'inferior és de llinda flanquejat per pilastres dòriques estriades. En la part superior se situa una fornícula amb la imatge de Sant Bartolomé, flanquejada per volutes corbades i piràmides en els extrems. Es remata la portada amb un frontó triangular partit. A la dreta de la façana, i adossat a aquesta, es troba el campanar que aconsegueix l'altura de 17 metres, és de planta quadrada. En la part superior, sobre el cos de campanes, se situa un ampit rematat amb boles en els angles. Coronant la torre un templet amb arcs de mig punt en cadascun dels seus quatre costats, cobert a quatre aigües.

Fotos

Foto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.