Tornar

Restos del Castillo y Murallas

Codi
46.09.092-016
Denominació
Restos del Castillo y Murallas
Altra denominació
Castillo
Municipi
CASTIELFABIB
Comarca
EL RINCÓN DE ADEMÚZ
Província
València
Localització
Cerro que domina la población
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Estat
Declaració genèrica
Anotació Ministeri
R-I-51-0011186
Data anotació
03/06/04
Dades de l'entorn de protecció
Tipus de delimitació
Delimitat - Delimitació definitiva - Declaració d'entorn Veure delimitació al mapa
Incoació BOE
27/12/06
Data publicació BOE
15/02/08
Publicacions DOGV
Incoación
Declaración
Data disposició
02/10/07
Fecha publicación DOGV
24/01/08

Castielfabib pertany a la comarca del Racó d'Ademuz, amb els seus cinc llogarets, Els Sants, Rierol Cerezo, Cuesta de l'Estona, Mes dels Muts i Mes de Jacinto. El lloc va ser poblat des de temps dels ibers com el testifiquen els jaciments arqueològics de la Vila Vella (al costat de l'església fortalesa) i la necròpoli La Nava, que daten dels segles VII-IV a de JC. En els segles I i II, els romans van triar aquest municipi com a seu, tenint en compte les condicions de seguretat que aportava l'enorme roca en la qual es van assentar la seua fortalesa. El cim de la muntanya Fabio encara conserva els basaments del gran baluard de l'època i unes làpides de la primitiva fàbrica del castell. De l'època romana es manté també el topònim, derivat de Castellum Fabio, Castillo de Fabio. Els àrabs van conquistar aquestes terres cap als anys 714-716 per l'estratègic emplaçament del lloc, que van denominar Qastyl-Al-Habib. Va romandre sota el seu domini 495 anys. Els cristians cridaven a aquestes terres in extrem sarracenom i van estar sota la influència de la taifa d'Alpuente, més tard van dependre d'Albarrasí i finalment dels almohades de València. En 1179 Castielfabib és unit a València pel tractat de Cazorla. La reconquesta cristiana de l'antic regne de València va començar precisament per aquesta part del Racó d'Ademuz, concretament l'any 1210. Castielfabib va ser conquistada per Pere II d'Aragó després d'un llarg setge del castell, qui acabada la conquesta de la comarca del Pre-Rincón i una vegada expugnat aquest, va presidir en ell durant tres dies les Corts Generals d'Aragó. Recuperat pels musulmans Castielfabib va ser conquistat definitivament per Jaume I el Conqueridor que va fundar el Regne de València (1238) i pocs anys més tard en 1273 va confirmar la presència de Castielfabib en el Regne de València pel tractat d'Almizra, quedant com a lloc de la corona amb els drets dels delmes cedits a l'Orde del Temple i que passarien en 1319 a l'Orde de Montesa. Aquesta Ordre conquistaria la baronia de Castielfabib que abasta el territori del Racó d'Ademuz. Malgrat això Castielfabib és annexionat dues vegades a Terol, però finalment passa a formar part de València. Després de la construcció de l'església fortalesa de La nostra Sra. dels Àngels en 1358, la Vila va ser seu del Sínode que per als clergues de la seua diòcesi convocara el Bisbe Don Elías (1363). A partir del segle XIV les dades que coneixem sobre Castielfabib no fan sinó al·ludir als continus conflictes bèl·lics que des de 1364 amb la guerra de Castella, no van deixar de succeir-se, causant contínues devastacions en el conjunt de la Vila i el seu castell, des de la guerra de la Independència, les guerres carlistes i l'última guerra civil. Són moltes les guerres en la qual s'ha vist involucrada Castielfabib: la del rei de Castella, Alfons XI i el monarca aragonés Don Pedro, que més tard conjuminarien esforços per a fer front a les invasions dels benimerins. Per aquest motiu es van fortificar diverses places, sent una d'elles Castielfabib. La guerra dels Pedros entre els anys 1356 i 1367, la fortalesa va destacar per la seua ubicació i inexpugnabilidad. Una altra de les moltes batalles és la crida de les Huesas entre Castielfabib i Cañete per a aconseguir la imatge de la Verge de l'Esbarzer. A principis del segle XIX, Torrebaja i Torrealta es van segregar de Castielfabib. Durant la 3r guerra Carlista (1872-1876) els carlistes van procedir a la reconstrucció del castell per a la guerra. Però ocupats posteriorment aquests forts per les tropes nacionals, ho van minar arruïnant les noves obres. Es troba situat sobre un turó que domina la població i que conforma un meandre del riu Ebrón, en el nucli urbà de Castielfabib. El relleu circumdant és una prolongació dels Montes Universals del Sistema Ibèric, corresponent als seus contraforts de la part sud-est, que consisteix en xicotetes elevacions muntanyenques tallades per llits d'aigua. La vegetació és pobra en els turons circumdants, predominant un bosc baix, de tipus arbustiu, molt degradat, així com grans concentracions de vegetació en el llit del riu, amb diversos arbres caducifolis, a més de grans concentracions de xicotetes parcel·les de cultiu. La tipologia del castell correspon a la denominada per Guitart com a castell-convent, ja que el lloc va ser reconquerit i repoblat per ordes religiosos, en aquest cas el Temple, més tard substituït per l'Orde de Montesa. El castell es protegeix cap al sentit contrari al de la població per un meandre del riu Ebrón, llit cabalós en èpoques de pluja que envolta la població pel costat del propi castell. El castell forma un mateix conjunt arquitectònic amb l'església parroquial, consta de tres recintes emmurallats en tres altures diferents. Predominen els murs de mampuesto encara que també n'hi ha de cadirat. El castell es troba en ruïna, havent sigut desenrunat descobrint-se l'aljub i la sala principal en les últimes excavacions arqueològiques realitzades. Es conserven també diverses torres del recinte emmurallat, formant part els llenços d'aquest de les edificacions actuals, confonent-se en l'actualitat amb aquestes, precisant-se un estudi arqueològic que confirme el traçat suposat del recinte. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.