Castillo de Alcalans
- IGPCV
- 46.172-9999-000001
- Denominació
- Castillo de Alcalans
- Municipi
- MONTSERRAT
- Comarca
- LA RIBERA ALTA
- Província
- València
- Localització
- Cercano al río Magro
- Època
- S.XI
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
El Castell dels Alcalans està situat en un turó, en el marge esquerre del riu Magre, dins del terme municipal de Montserrat, front la lloma Plana i les llomes dels Castellars. La seua localització estratègica permetia dominar una àmplia extensió de les foies de Montroi i Llombai i així controlar l'estret de pas de la cova Fumada. La fortalesa d'Alcalá va ser edificada al segle XI per manament del rei de la taifa de València, amb la finalitat de controlar la demarcació administrativa de la vall d'Alcalá que comprenia, segons el Llibre del Repartiment, pràcticament tota la conca del riu Magre. La fortalesa estava habitada per un alcayde i una guarnició de soldats remunerats i subordinats al rei de taifa, que s'encarregaven del cobrament dels impostos i de protegir les alqueries veïnes en cas d'atac. La primera notícia documental que ens arriba del castell d'Alcalá és d'una crònica del segle XIII titulada Primera Crònica General d'Espanya. En l'obra es relata un fet ocorregut l'any 1093, quan en ple setge de la ciutat de València, Rodrigo Díaz de Vivari va segrestar el alcayde del castell d'Alcalá i a canvi de la seua llibertat li va exigir 10.000 dinars i la residència a la ciutat de València. Mancant una esperada excavació arqueològica que ens mostre la vertadera fisonomia del recinte, l'observació superficial dels arqueòlegs experts que l'han visitada ens dona una idea del que podríem trobar deu segles arrere. Es tractaria d'una vertadera plaça fort, un imponent castell fet amb un sòlid encaixonat del sòl, amb torres que mesurarien més d'onze metres d'altura, totalment emblanquinat i visible des de bona part del Vall. L'accés es feia pel vessant aquest, travessant el riu Magre mitjançant un pont de fusta amb estreps de pedra, que enllaçaria amb la rampa d'accés encara visible parcialment. Aquesta rampa pujava fins a la mateixa barbacana i li donava la volta al castell, en el sentit invers a les agulles del relo,j fins a la porta d'accés situada en l'angle sud-est. L'escarpat flanc nord-est, envoltat pel barranc dels Canyades, disposava doncs d'un camí que recorria el recinte exterior del castell, ben controlat per les diferents torres barbacanas, avantmuralles, i les dues torres que tallaven el pas dels enemics en cas de atac. Una vegada en l'entrada del castell, segurament en colze per a dificultar més l'accés, calia travessar un segon recinte ben defensat, per on s'arribava a la salòquia, la part més noble del castell. La salòquia (saluqïya) o castell major estava situada en la part més alta del castell i mesurava aproximadament uns 350 m². Llavors, aquest primer recinte estaria presidit per una gran torre de la qual només ens queda el basament. La funció principal de la torre consistia en atresorar les nombroses joies i monedes que l'alcayde recaptava per a la taifa de València. Al voltant d'una espècie de pati d'armes interior, ben defensat pels considerables murs que envoltaven la salòquia, trobàvem la residència de l'alcayde i la guarnició. En un dels laterals del recinte encara s'observa part de l'aljub, que recollia l'aigua que es escorria de les teulades del pati. L'aljub, d'uns 35 m³ de capacitat, va ser realitzat en morter molt compacte. Les parets estan lluïdes amb un morter molt fi, i la coberta es va fer, segurament, amb fustes o canyes perquè no s'ha trobat cap resta. El flanc aquest del castell d'Alcalá, molt prop de la salòquia i lloc més vulnerable en cas d'atac, estava protegit per una barbacana que conserva encara bona part dels seus murs. En aquesta part podem trobar llenços de mur que encara tenen 4 m d'alt per 1,40 m de grossària. El segon recinte del castell l'ocupava una privilegiada albacara (al-baqqär) que abastava gran part dels 2.000 m² que mesura el recinte del castell. Aquesta era una zona de caballerizas i lloc de refugi dels llauradors i el bestiar, en cas d'atac. Al llarg del seu perímetre encara es conserven restes de murs i torres barbacanas. Trenta anys després de la mort de Rodrigo Díaz de Vivari, el castell d'Alcalá va ser el escenari d'una cruenta batalla que va enfrontar el 1129 els almoràvits i les tropes del rebel ´Alí ibn Majjuz. Aquesta batalla va deixar el recinte del castell semidestruït, fet que explicaria la aparició d'altres fortaleses d'alqueria, com els castells de Montserrat, Montroi i Alèdua. De la Memòria de Prospecció Arqueològica, realitzada per Josep Pascual Beneyto en data 6/desembre/2010, extraiem el següent "Considerem convenient aclarir que es Castell dels Alcalans i la Xarxa defensiva de la Vall dels Alcalans (que cita la resolució de l'a Conselleria de Cultura amb registre d'eixida 16 d'abril de 2010) són el mateix jaciment".
Fotos
Plànol
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.