Tornar

Castillo de Montesa

IGPCV
46.174-9999-000001
Denominació
Castillo de Montesa
Municipi
MONTESA
Comarca
LA COSTERA
Província
València
Localització
Cerro junto al municipio
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Declaración BIC estatal
Data Signatura Acte
09/04/26
Data Publicació BOE
13/04/26 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Declaración de entorno
Data Signatura Acte
31/05/05
Data Publicació DOGV
05/08/05 Vore DOGV
Data Publicació BOE
27/04/06
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC provisional. Incoación de entorno
Data Signatura Acte
30/08/99
Data Publicació DOGV
14/09/99 Vore DOGV
Data Publicació BOE
05/10/99
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0000318
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

En un turó elevat al costat del municipi es troben les restes del Castell de Montesa. És a partir del segle XIII quan es tenen més notícies documentals del castell, encara que va haver-hi assentaments anteriors per les restes arqueològiques oposades. Durant el regnat de Jaume II es va fundar l'Orde de Montesa la seu del qual era al Castell. El castell-convent de Montesa va suposar un cas únic en l'arquitectura militar i religiosa de l'Edat mitjana valenciana. Filial de l'Ordre de Calatrava, podria haver buscat un model constructiu en aquesta. Encara que a Montesa les característiques del terreny, així com la reutilització del castell musulmà fan que siga una fortalesa peculiar. Després del terratrémol de 1748 gran part de les dependències quedaven inhabilitades, per la qual cosa els conventuals, per decret real, van passar al Temple de València. A partir d'aqueix moment les ruïnes del castell van ser utilitzades com a refugi en els diferents enfrontaments armats dels últims segles, i serien aprofitades pels habitants de la població, ja que es troben diverses restes disseminades en la població. De la construcció musulmana es conserven restes en el recinte antemural que envolta la fortalesa. Aquesta realitzat amb maçoneria amb morter de calç, en alguns trams, mentre que en uns altres la maçoneria es disposa en horitzontal formant línies paral·leles. La part superior del recinte va ser construïda a partir de la instal·lació de l'Orde de Montesa. Sobre la muntanya rocosa s'alçava la fortalesa de planta poligonal. El recinte emmurallat sol conserva dues torres en sortint, una d'elles la Torre de l'Homenatge situada a l'Oest, i l'altra situada al costat del pati d'armes havia de protegir l'entrada. En la zona Aquest s'alça una altra torre de planta quasi quadrada, denominada en els plans del segle XVIII Torre Prisión. L'accés actual es realitza des del nord-oest a través d'una rampa en colze. Després de la restauració del castell es va dotar d'una porta d'arc de mig punt amb un reixat de ferro. Sobre aquesta porta hi ha tres escuts que van aparéixer entre els enderrocs que hi havia sota el pont. Després de la porta es troba el pati d'armes, a la dreta d'ell es troben una sèrie d'estades de les quals solament es conserven les bases dels murs, en una d'elles s'ha mantingut el paviment de xicotetes lloses. En el centre del pati d'armes hi ha un aljub rectangular que ha perdut la coberta voltada. En la zona nord del pati hi ha restes d'estades en la qual s'endevina que van tindre més d'una altura per l'existència d'escales que en l'actualitat no condueixen a cap lloc. La separació de la part religiosa amb la militar es realitza mitjançant l'anomenat corredor dels conversos que creua el recinte de Nord a Sud, comunicant amb el claustre a través d'una porta. El claustre de planta rectangular té uns camins radials, que conflueixen en una rotonda central, emmarcats amb unes vorades de pedra. Es conserven les bases dels pilars pentagonals i alguns fustos cilíndrics de la galeria del claustre. Al sud del claustre es troba l'església de planta rectangular, el mur exterior de la qual correspon amb la muralla. Solament es conserven algunes arrencades de pilastres. A continuació de l'església hi ha una estada rectangular de xicoteta grandària a la qual es pot accedir des de l'església o des del claustre, sembla ser que aquesta sala va ser la sagristia. En l'actualitat conserva part de l'abovedamiento. En el costat aquest del claustre es troba la Sala Capitular de planta quadrada, amb murs de gran espessos que conserven a l'interior de la sala la graderia. La coberta d'aquesta sala degué ser una volta de creueria, de la qual es conserva alguna arrencada dels arcs i la clau central en la qual es representa l'escut de l'Ordre. Al nord del claustre es disposen una sèrie de dependències que podrien ser magatzems. Al costat de la capçalera de l'església, cap al sud-est, hi ha un aljub al costat del qual es disposaven les dependències del Maestre, el refetor, cuina i altres estades. La fàbrica predominant és el carreu rectangular que revist els murs sent l'interior de maçoneria.

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.