Tornar

Castillo de Alcalá o de Benisili

IGPCV
03.136-9999-000002
Denominació
Castillo de Alcalá o de Benisili
Altra denominació
Castillo de Benisili. Castillo de Benissiló
Municipi
LA VALL DE GALLINERA
Comarca
LA MARINA ALTA
Província
Alacant
Localització
Junto a la Ctra. de Planes
Època
S.XI al S.XVI
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura islàmica - Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
27/01/04
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0011143
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

Per les característiques morfològiques que s'observen pot tractar-se d'un recinte l'origen del qual se situa en època musulmana, amb reformes i transformacions posteriors realitzades en època cristiana. Els estudis existents fan referència a l'existència de restes que comprenen des del segle XI al XVI. Es troba situat en la part superior sobre un turó l'altura topogràfica del qual aconsegueix 910 metres. El monticle és promontori que sobreïx de manera escarpada de la vessants de fort pendent que ho envolta, si bé a ponent se suavitza el terreny i s'aproxima cap al lloc que fa possible el pas cap a l'altre costat de la vall. Queda la muntanya al costat de la carretera que comunica la vall amb Plans d'una banda i Pego per l'extrem oposat, des d'on arranca la sendera que porta al castell. El castell té planta de manera irregular, les muralles de la qual s'adeqüen a les diferents cotes topogràfiques. Es distingeixen tres recintes ajustats a les cotes del terreny; resulten de major superfície els dos inferiors i és més estret el superior, situat sobre roques d'accentuada pendent. La superfície que ocupa és extensa, una mica més de mil metres en una direcció i una mica menys de la meitat en la part superior. En l'actualitat es reconeixen tres zones perfectament diferenciades. S'han produït unes ensulsiades parcials dels murs, especialment en els trams situats en les cotes inferiors i d'aquesta manera les estructures queden aïllades entre si. Els recintes inferiors s'acomoden on les corbes de nivell permeten bancals de major superfície horitzontal. Els murs són de diverses fàbriques. Predominen els tapiales i els murs realitzats en maçoneria de diverses tècniques. En el costat de ponent al peu del penya-segat s'aprecia un pla que degué servir com a corral. S'accedeix a través d'un congost buidat en la roca, element que serveix també de defensa del recinte fortificat. En les proximitats d'aquest pas s'aprecia un pla que degué servir d'era per a l'assecat del gra. A prop també queda una font lloc des d'on s'assortirien els habitants del castell. Queden en peus murs de diferents èpoques, totes de factura medieval; algun aljub i s'aprecia la polleguera d'una porta situada en el recinte superior. (S.Varela)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.