Castillo

En el cim del turó situat a l'oest de la població sobre la denominada Vall dels Alcalans, es troben les restes del castell. Se situa en una parcel·la de propietat municipal d'uns 3,140 m². El seu emplaçament va estar estretament relacionat amb el castell de Monserrat i el d'Alcalá, que s'albiren perfectament, formant els tres l'estructura defensiva de la vall on s'assentaven les alqueries de Montroi, el Real de Montroi, Monserrat i més llunyanament amb la torre d'Aledua a Llombai. Encara que no es coneix amb certesa l'origen de Montroi, se sap que va adquirir gran importància en època àrab. Va ser conquistada per les tropes del rei Jaume I i donada en 1238 a Rodrigo de Llinosa. En 1307 el Maestre de l'Orde del Temple la va repoblar amb musulmans. El seu senyoriu va tindre diversos propietaris com Rodrigo de Corella o Melchor Mercader. També va ser propietat de Romeu de Corberà, Maestre de l'Orde de Montesa, qui la va comprar en 1436 i va establir en ella un encàrrec. Anys més tard, igual que els altres béns de les ordenes militars passaria a la corona. Va patir com altres poblacions de la comarca, una forta reculada demogràfica després de l'expulsió dels moriscos, quedant-se el lloc en 1663 amb tan sols 5 cases. La torre subsistent és prismàtica i es troba conformada per quatre gruixuts murs de tapial. Segueix la tipologia d'altres torres pròximes com la d'Aledua a Llombai, gruixuts murs perimetrals de càrrega (la grossària de la qual es redueix en cada tram d'altura) i pòrtic central amb arc de mig punt, que conforma dues sales per planta. L'escala té un primer tram massís al costat del pòrtic central i el segon en volta adossada al mur. Té quatre cossos o altures sobre la rasant original, el primer conté aljub a un costat i a l'altre el depòsit de queviures i magatzem, aquell es cobreix amb volta i aquest es cobria, probablement, amb un entramat de fusta hui desaparegut. En el segon, sobre l'aljub, s'obri la porta fins on s'accedia per una escala de fusta que es retiraria, hui, pràcticament s'accedeix a peu pla a causa del cúmul dels materials despresos i a les restes compactades de l'arruïnament de les construccions auxiliars annexes. L'escala arranca de la sala on està l'accés, en el mur oposat, travessant la volta; com s'ha dit és de dos trams en "L" i molt empinada a causa del seu desenvolupament limitat, de l'ample d'una volta. Els altres dos pisos se succeeixen amb el mateix emplaçament i traçat. La coberta desguassava per un conducte ceràmic que va travessant les voltes i omplia a l'aljub, del conducte queden les peces que s'encastaven en les voltes. En l'actualitat s'aprecien solament vestigis de les muralles del recinte que l'envoltava. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos