Castillo de Almizra
- IGPCV
- 03.051-9999-000006
- Denominació
- Castillo de Almizra
- Municipi
- CAMP DE MIRRA (EL)
- Comarca
- L'ALT VINALOPÓ/ EL ALTO VINALOPÓ
- Província
- Alacant
- Localització
- Cerro de San Bartolomé
- Època
- S.XII-XIII
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
Aquest lloc és de gran importància històrica perquè ací es va realitzar l'entrevista del rei d'Aragó Jaume I i l'infant Alfons de Castella, el 26 de març de 1244, donant lloc al tractat d'Almizra. Aquest va vindre a posar fi a la contesa fronterera castellà-aragonesa, amb les rectificacions pertinents del tractat de Cazorla. Es va precisar la frontera, desplaçant-la pel litoral des de Calp a la Vila Joiosa, a favor d'Aragó; el recorregut del qual ve descrit en el Llibre dels Fets. És a dir que Almizra es fixa definitivament la frontera des d'Ayora fins a Biar i Aigües, seguint el criteri orogràfic de distinció entre el pla (Castella) i muntanya (Aragó). La documentació relativa al lloc pertany quasi exclusivament al segle XIII i començaments del XIV. Entre els documents on apareix citat el castell es troba la concessió, el 18 de gener de 1298, del rei a Lorenzo de Scals, veronés, i als seus hereus, el castell d'Almizra. Aquest es compromet a realitzar les obres necessàries en aquest castell. Al març de 1307 el rei concedeix en feu a costum de Barna a Alfonso Pérez el castell d'Almizra. Aquest també es compromet a realitzar les obres necessàries en aquest castell. El castell es troba al sud-oest del nucli urbà de la població del Camp de Mirra sobre el turó de Sant Bartolomé la forma del qual, vist des de la carretera és d'un con amb suaus pendents. El seu cim aconsegueix l'altura de 685 m. Al costat del castell es troba una ermita consagrada a Sant Bartolomé adossada a una torre defensiva cristiana. El castell domina tot l'àmplia vall del Vinalopó entre la serra de Beneixama i la serra d'Onil. S'accedeix per dos camins, anomenats del Cementeri i del Calvari. Tots dos ixen del nucli urbà i es comuniquen al peu del turó. L'enclavament evidencia una ocupació en època prehistòrica, en l'Edat de Bronze Antic/Mitjà, segons es desprén de l'estudi de les ceràmiques i de la indústria òssia. Després d'una llarga fase d'abandó, la informació que proporciona el registre arqueològic confirma que el lloc és ocupat a finalitats de l'època islàmica (segles XII-XIII), convertint-se en una fortificació que sembla perdurar, amb certes transformacions, fins al segle XVI. Els treballs arqueològics han deixat al descobert una part considerable del castell. En ell s'aprecien una plataforma delimitada per una muralla de tapial molt consistent, de cudols rodats i blocs de pedra en el seu interior. Aquest mur, que ha conservat una altura de dues tapiades d'uns 0,84 m d'altura, mostra els mechinales molt estripats i irregulars, i és visible íntegrament pel costat del parament interior, que presenta una forma aproximadament lenticular l'eix màxim de la qual és de 24,50 metres i està orientat d'Est a Oest, sent l'amplitud de 12 metres en sentit de Nord a Sud. Aquesta muralla ofereix un ample mitjà de 1,40 m visible únicament en un tram de la part Nord, el parament exterior de la qual conserva un folre de maçoneria regular que presenta un lleuger talús. La superfície interior d'aquest recinte superior és d'aproximadament 205 metres quadrats, i apareix alterada per antigues excavacions que han deixat a la vista alguna estructura: destaca una estada de 4,6 x 2 m. En la part Sud, amb les seues parets arrebossades i una de les seues cantonades arredonides, que sens dubte correspon a un aljub; diversos murets de maçoneria, recolzats sobre l'interior dels murs nord i sud delimiten xicotetes estades la superfície interior de les quals a penes abasta entre 2,1 i 4,5 metres quadrats. Estades que alguns autors han identificat com a cel·les sitges, amb paral·lels en altres castells datats en la primera meitat del segle XIII, i per als quals s'ha proposat una funcionalitat de graner col·lectiu relacionada amb l'aljama o comunitat llauradora local. S'han realitzat diverses campanyes arqueològiques al castell. Les primeres van ser dirigides per José Mª Soler García, director del Museu arqueològic de Villena, qui va realitzar els seus primers treballs de recerca en 1952 i qui posteriorment, en 1981, va portar a efecte una intervenció en la qual es va procedir al desenrunament del recinte fortificat del castell. Posteriorment es va fer càrrec de les prospeccions arqueològiques Vicente Sebastián Fabuel i van ser subvencionades per la Diputació Provincial d'Alacant entre els anys 1982 i 1988. En les mateixes es va procedir a l'escombre, estudi estratigràfic i aixecament del recinte fortificat. Amb motiu de la reparació del sòl de l'ermita van aparéixer a l'interior de la nau diversos esquelets. Un d'ells situat davall del mur lateral. Això fa pensar que l'ermita va ser construïda sobre un cementeri anterior; possiblement corresponent al castell situat en el cim. (C.Pérez-Olagüe)
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.