Iglesia Parroquial de San Lucas Evangelista

Dades de protecció de l'inmoble

Secció

Primera

Classificació

Béns immobles 1ª

Categoria

Monument

Dades de Declaració

Tipus de Protecció

Declaración BIC singular GVA

Data Signatura Acte

20/02/04

Data Publicació DOGV

25/02/04 Vore DOGV

Data Publicació BOE

01/04/04

Tipus de Protecció

Incoación BIC singular GVA

Data Signatura Acte

09/07/03

Data Publicació DOGV

18/08/03 Vore DOGV

Data Publicació BOE

21/10/03

Dades d' Entorn

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC genèrico

Data Signatura Acte

11/06/98

Data Publicació DOGV

18/06/98 Vore DOGV

Data Publicació BOE

22/06/98 Vore BOE

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC definitivo. Declaración con entorno

Data Signatura Acte

20/02/04

Data Publicació DOGV

25/02/04 Vore DOGV

Data Publicació BOE

01/04/04

Tipus de Protecció

Entorno de protección BIC provisional. Incoación con entorno

Data Signatura Acte

09/07/03

Data Publicació DOGV

18/08/03 Vore DOGV

Data Publicació BOE

21/10/03

Dades d' Inscripció

Tipus de Protecció

Inscripción definitiva BIC Ministerio

Data Signatura Acte

10/11/03

N° Inscripció Ministeri

R-I-51-0011122

L'actual temple parroquial va substituir a la denominada "Església antiga de Sant Lluc", erigida arran de la segregació del curat de Cheste respecte al de Riba-roja de Túria en 1471, a instàncies del Baró Berenguer, senyor de Cheste. Aquesta església va ser demolida en els anys 30. El temple nou es va començar a construir el 24 de juny de 1731, prolongant-se les obres fins al 23 de juny de 1760. Es tracta d'una església de planta de creu llatina, segons el model anomenat jesuític en el qual la profunditat del creuer iguala la de les capelles laterals. L'estructura inicial de l'església tranquil una mica alterada per les reformes del segle XIX; en primer lloc perquè es van obrir els actuals arcs que comuniquen entre si les capelles laterals, transformant l'església en un model claustral; d'altra banda la intervenció acadèmica de la capella de la Comunió va determinar la ruptura de la rígida simetria en planta, en desaparéixer una altra escala i un altre espai simètrics respecte a l'altar, dels quals ara existeixen. La nau principal abasta quatre capelles a cada costat, excepte en el costat de l'evangeli en què una capella s'ha suprimit per a deixar passe a la porta lateral d'accés. Aquesta porta és molt simple pel costat exterior i conserva la seua decoració de xapa de zinc, de gust classicista, amb motius florals i la inscripció de la data, 1784. La nau principal queda articulada per unes pilastres corínties gegants, de capitells daurats i garlandes en els fustos. També de gust rococó són els relleus dels arcs i les finestres superiors que il·luminen l'església. També tenen una profusa decoració, en rocalla, les portes de la sagristia i la capella de la Comunió. Contrastant amb aquesta decoració el presbiteri presenta un ordre i control rigorós en la seua decoració amb una riquesa de materials, com a marbre. L'altar major va desaparéixer i amb la reforma litúrgica postconciliar es va sotmetre al presbiteri a una reforma que ha anivellat les seues dues altures inicials, mutilant-se el frontis de taracea de marbres acolorits, i enterrant-se l'escalinata de jaspi que servia d'accés. El baix relleu de Vergara aquesta en l'actualitat en el frontis de la taula de l'altar modern. En la sagristia es conserva un sòcol de ceràmica del segle XVIII. La capella de la Comunió és una reforma de la qual existiria amb anterioritat. És de planta rectangular, il·luminant-se per una finestra circular lateral. El sostre es cobreix amb cúpula cega de mitjana taronja i l'absis de simplicitat classicista amb dues columnes jòniques. El cambril, situat en el trasagrario té forma rectangular i està dividit en tres trams; sobre el central existeix una cúpula cega. L'estil del cambril correspon a un barroc tardà amb alguns marcs rococó. El campanar, realitzat entre 1761 i 1779, aconsegueix quasi els cinquanta metres d'altura. De planta hexagonal, queda dividit fins al cos de campanes en tres cossos. El cos de campanes s'articula amb semicolumnas d'ordre toscà. La cúpula interior d'aquest cos està formada per grans pedres. La rematada el formen dos cossos més que s'uneixen amb volutes, que descansen en els contraforts perforats del cos baix i s'eleven cap al cupulín amb penell que culmina el conjunt. Aquesta realitzat en cadirat de pedra blanca de Yátova. La façana principal del temple es va començar en 1779. Es compon d'un cos inferior, dividit en tres arcs separats per columnes corínties, dins de les obertures de les quals es tanquen les fornícules i la portada principal. Un frontó escarser corona el cos baix. El cos superior, articulat per un ordre compost, s'uneix a l'inferior mitjançant unes volutes laterals. La façana engloba la portada d'accés anterior. La fàbrica de la façana és de cadirat, mentre que la resta (a excepció del campanar) és de maçoneria. Cap destacara que a l'exterior recorre l'edifici un fris, sota l'aler, pintat amb motius geomètrics.

Fotos

Plànol