Castillo
- IGPCV
- 46.111-9999-000003
- Denominació
- Castillo
- Municipi
- CHIVA
- Comarca
- LA HOYA DE BUÑOL
- Província
- València
- Localització
- Cerro que domina la población
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
El castell s'erigeix sobre la cúspide d'un elevat turó de 370 metres sobre el nivell de la mar, dominant la població. Degué tindre diverses funcions, d'una banda la d'enclavament dins del conjunt defensiu, el de la ciutat de València, d'altra banda la de controlar una via de comunicació cap a l'interior i finalment la de defensa del territori més pròxim. El lloc va ser ocupat des d'època eneolítica havent-se trobat una cova sepulcral i gran quantitat de materials d'aquest període en ocasió de les obres efectuades en el vessant nord per a realitzar una remodelació de la carretera a Madrid. Posteriorment va ser un hàbitat ibèric del qual també s'han trobat restes. En l'època romana la població s'establiria possiblement en el pla. En l'Edat mitjana va dependre de la taifa musulmana de València en la qual estaria integrada per la seua proximitat. Va constituir, a més un punt de control en la via de comunicació cap a l'interior, dins de l'ampli ventall de calçades i camins construïts pels romans. Jaume I donaria el lloc i castell l'any 1237 a Berenguer d'Entenza, estant el monarca al Puig preparant el setge final contra la ciutat de València; si bé no seria conquistada fins a l'any 1241. Posteriorment la vídua de Berenguer d'Entenza ho va vendre al propi monarca Jaume I, el qual el vendria a Pere Celles. Novament ho veiem dins de les propietats de la família reial ja que es va anar de l'esposa de Jaume II. En 1317 ho va heretar l'infant Alfons, fill d'Alfons IV. La família Moncada ostentaria després la seua propietat amb el títol de marquesos d'Aytona i obtindrien el de barons de Chiva. Anys després s'incorporaria al ducat de Medinaceli. En el transcurs de la guerra de Successió, la població prendria partit per l'Arxiduc Carles i seria conquistada per les tropes borbòniques l'any 1706. Durant les guerres carlistes, el terme i el municipi de Chiva van ser escenari d'importants enfrontaments militars, concretament en els anys 1836 i 1837, els quals són coneguts com a primera i segona batalla de Chiva. L'estructura física del castell s'acobla a la pròpia superfície de la muntanya que té una plataforma plana i allargada en direcció Nord-Sud d'uns 17,40 metres, amb un suau pendent cap al seu costat nord. En aquesta zona podem distingir dues parts essencials, d'una banda la celoquia, en el punt extrem més alt (367,40 metres). És allí on, segons Sanchis Sivera, aprofitant una de les parts més importants del castell es construiria una xicoteta ermita que seria reconstruïda en el segle XVIII. La resta d'aqueixa zona superior podia ser el refugi de la població del seu entorn en els moments en què aquesta patira atacs, com va succeir en l'anomenada guerra dels reis de Castella i Aragó en la segona meitat del segle XIV. La fortalesa constava de tres línies defensives, de clars vestigis en els vessants oest i est. S'aprecien nombrosos llenços de muralles i diferents torres, construïdes amb diferents tècniques de tapial, les quals presenten reconstruccions de diferents èpoques. L'última reconstrucció va ser la realitzada en ocasió de la primera guerra carlista. Acabada la contesa, el general Seoane, l'any 1841, va manar destruir tot el nou i gran part del vell, quedant en l'estat ruïnós en el qual es troba hui. (Servei de Patrimoni Arquitectònic i Mediambiental)
Fotos
Plànol
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.