Tornar

Castillo de Cofrentes

IGPCV
46.097-9999-000001
Denominació
Castillo de Cofrentes
Municipi
COFRENTES
Comarca
EL VALLE DE COFRENTES-AYORA
Província
València
Localització
En el casco urbano
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura islàmica - Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Incoación BIC estatal
Data Signatura Acte
24/11/82
Data Publicació BOE
14/01/83 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC definitivo. Planeamiento aprobado
Data Signatura Acte
16/04/03
Data Publicació DOGV
10/10/03
Data Publicació BOP
24/06/03 Vore BOP
Dades de Fitxes Planejament
Tipus de Protecció
Ficha BIC planeamiento
Data Signatura Acte
05/03/03
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
12/09/01
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0010687
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

La població es troba a 437 metres d'altitud i va ser zona fronterera entre els regnes àrabs i les corones d'Aragó i Castella, sent conquistada per aquesta última i adjudicada a l'infant Sancho. Posteriorment passaria al Regne de València per un acord entre Alfons X i Pere el Gran. En 1282 es va encarregar de l'encàrrec del mateix Do Pedro d'Aguiló. Amb posterioritat Joan I ho va vendre al Marqués de Villena. En 1403 era propietat dels Ducs de Gandia i en 1609, època de l'expulsió dels moriscos era el seu propietari Don Pedro Centelles de Borja. Durant les Germanies, la població musulmana va fer costat als nobles. L'expulsió dels moriscos en 1609 va suposar un dur colp per a Cofrentes, ja que de 739 habitants va passar a albergar només 17. Va participar activament en la guerra de Successió, a l'ésser la població partidària de l'Arxiduc, en la guerra de la Independència i més tard en les carlistes. El castell es troba en la part més elevada de la confluència dels rius Xúquer i Cabriel. S'alça sobre una roca basàltica, magma d'un volcà extingit que se situa a uns centenars de metres en direcció Oest. Aquesta compost per dos recintes ben diferenciats, el superior i l'albacar o inferior. Al recinte superior s'accedeix per una porta de fàbrica de cadirat i mig punt, a la qual originàriament s'arribava després de salvar una elevada rampa. La citada porta està flanquejada per dues torres semicirculars de sillarejo, desmochadas. El parament inferior o barrera que protegeix l'albacar és de fàbrica de cadirat, sillarejo i maçoneria, tècniques utilitzades en les constants reparacions de la seua fàbrica, assentada directament sobre una roca, havent perdut aquesta part de la seua altura. Les espitlleres o sageteres, d'algeps i maçoneria es conserven de manera irregular al llarg d'aquest parament i daten de l'última guerra carlista. A més de les torres citades, es conserven altres quatre torres, dues en el costat nord-est i dos en el sud-oest. Al recinte murat superior s'accedeix partint de la base de la torre de l'Homenatge, per una empinada senda, que abans de salvar la porta de cadirat i mig punt, realitzava un faig fallida en forma de colze per a dificultar l'entrada en cas de perill. En el centre de la fortificació i sobre un monticle s'assentisca el conjunt de les edificacions del castell, de les quals destaca la torre de l'Homenatge, de planta quadrada, on sobreïx una finestra amb arc conopial gòtic, construïda amb algeps. En el segle passat es va instal·lar a la part alta d'aquesta torre un rellotge. La seua fàbrica és de maçoneria amb carreus a les cantonades. L'accés actual es realitza per una escala que ens porta al primer pis, existint un altre més on s'emplaça la maquina del rellotge i un tercer, que és una espècie de terrassa balaustrada. Encara perdura un mur exterior perimetral del qual sobreïx una torre barbacana de gran altura, des d'on se suposa es guardaria l'entrada. S'observen a més dues construccions diferenciades, una se situa a l'oest de la torre, es tracta d'una habitació de planta rectangular amb sis àmplies finestres. Es conserven els seus murs nord, sud i oest, apreciant-se en l'últim l'altura original de l'estructura, amb dues plantes i una lògia rematada per xicotetes finestres. La segona se situa a l'oest, de la qual es conserva un gran mur, al nord, de gran altura. Davall existeix una construcció que serviria com a celler o magatzem. Successives ocupacions ho han transformat segons les necessitats de cada moment, quedant molt modificat respecte al seu estat original. En 1992 es va realitzar una campanya arqueològica, en la qual es va desenrunar el nucli central del castell, corresponent a l'antic pati d'armes i edificacions annexes. Els resultats obtinguts en les excavacions van posar al descobert tot el pati d'armes amb un empedrat del segle XVII en el qual es trobava un aljub. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.