Tornar

Castillo

Codi
46.21.098-006
Denominació
Castillo
Municipi
CORBERA
Comarca
LA RIBERA BAIXA
Província
València
Localització
Cerro cercano a la población
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura medieval
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Estat
Declaració genèrica
Anotació Ministeri
R-I-51-0009956
Data anotació
23/06/97
Dades de l'entorn de protecció
Tipus de delimitació
Delimitat - Delimitació jurídica provisional - Incoació d'entorn Veure delimitació al mapa
Incoació BOE
09/07/99
Publicacions DOGV
Incoación
Dades entorn
Data disposició
26/05/99
Fecha publicación DOGV
12/07/99

Sobre una lloma dominant l'actual ciutat de Corbera que s'estén en el seu vessant nord, s'alça el castell de Corbera. Punt estratègic entre els contraforts de la serra de la Murta i el gran almarjal de la costa. Aquest castell posseeix una planta allargada d'un eix major Nord-Sud, a la qual s'accedeix, des del seu front de llevant per un accés defensat per la impressionant mola de la seua coracha. El recinte superior està format per un tancament en cremallera desenvolupat per mitjà de llenços cortina, sobre basament de maçoneria i vol de tapial, rematats per una cornisa amb merlets aspilleradas. En l'actualitat en aquest recinte es distingeixen dues àrees: una la del flanc nord sense cap resta d'habitatges i separada del flanc sud per una construcció de caràcter noble que podria ser molt bé una antiga església d'una sola nau recolzada sobre contraforts. Aquest edifici està íntimament relacionat amb un contigu en disposició perpendicular, d'una sola nau, coberta amb volta de mig canó i que podria albergar diverses plantes. Aquest complex sembla respondre a la zona noble del castell que s'assentaria sobre l'àrea d'habitatges, possiblement d'època islàmica. Al recinte s'accedeix per mitjà d'un ingrés en rampa amb disposició en recolzada i defensat per dos poals, situant-se en el del flanc sud la porta d'ingrés, hui desapareguda. Aquest ingrés està defensat per una estructura constructiva afegida posteriorment, i que per les seues característiques formals podem denominar-la coracha o una especial conjunció entre torre i coracha. Aquesta coracha descendeix des de l'amurallamiento superior fins pràcticament la base de la muntanya en una disposició Oest-Aquest i posseeix una planta rectangular, buidada en el seu interior i rematada en el seu extrem de llevant per una gran torre, no apreciable a l'exterior, d'uns 16 metres d'altura que acullen tres plantes superposades; tot el conjunt es remata en merlets a les quals s'accedeix per un estret adarb la grossària del qual és el del propi mur; l'obra està tota ella realitzada en tapial amb caixes d'altura de 0,90 metres. Aquesta estructura defensiva, que podria considerar-se com a precedent del "revellín" modern, s'enllaçava amb el recinte superior per mitjà d'una gran obertura, en forma de pas porticat, cobert per una volta de mig canó de plementería. La notícia més antiga coneguda d'aquest castell ens la proporciona Ibn al-Jatib, el qual en 1229 assenyala que és un castell pertanyent a Alzira (C. Barceló, 1982, pàg. 144). Amb posterioritat a aquesta data hem d'esperar als avatars de la conquesta cristiana, i així trobem en el "Llibre de Repartiment" el primer esment d'aquest lloc el 28 de juliol de 1238 en el qual Jaume I concedeix a Zayd Abu Zayd, heredades que pertanyien al seu pare a Cullera i Corbera (Ferrando i Francés, 1979). Ara bé, segons la documentació, sembla ser que la conquesta definitiva de la plaça va ser una cosa posterior, pràcticament 10 anys després, fins que el 15 de març de 1248 s'entrega aquest castell a Sr. Ramón de Rocafull, més 500 sous per al seu manteniment. Un any després el monarca procedeix al Repartiment de Corbera i el seu terme que comprenia les alqueries del Raval de Corbera, Fortaleny, Alcudia, Nacla, Signén, Llaurí, Matada i Beniazir; curiosament segons la disposició de l'alqueria de Fortaleny ve a confirmar l'existència en època islàmica d'un estret pas entre l'almarjal entre Corbera i Cullera que trobem descrit en el "Llibre dels Feits", quan Jaume I vol eixir de Cullera per a arribar al Vall d'Alfondech i es veu obligat a creuar l'almarjal per aquest pas ja que tota la resta estava cobert d'aigua i no es podia creuar a peu sinó amb barca. Atesos els elements constructius podem distingir tres fases al castell: la primera englobaria l'encintat superior, clar exemple de la tradició islàmica de tancament amb llenços de murs que aprofiten l'estructura natural del terreny, i que en el seu traçat no presenten cap torre; aquesta ordenació, molt semblant al castell de Sagunt ens podria portar a considerar el recinte com del segle XI. La construcció de la coracha, tota ella en tapial i amb estructura d'avançat disseny castellológico i de valor estratègic, podem parangonar-la amb les novetats introduïdes en la defensa de castells en època almohade i per tant encuadrable entre finalitats del segle XII i primer quart del segle XIII. Segons dades podem afirmar l'existència d'aquesta fortificació a principis del segle XIII, confirmada pel text d'Ibn al -Jatib. Durant la Baixa Edat mitjana aquest castell patiria una sèrie de reformes amb la finalitat de condicionar-lo a les necessitats de la societat feudal, afegint-li el complex noble, així com reforçant tot el recinte superior amb un emmerletat proveït d'espitlleres i de muralleta protectora; obra aquesta que degué executar-se a principis de les reformes que la utilització de la pólvora va obligar a fer als castells valencians. (R. Azuar)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

Plànol

Foto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.