Tornar

Castillo de Chirel

IGPCV
46.099-9999-000003
Denominació
Castillo de Chirel
Municipi
CORTES DE PALLÁS
Comarca
EL VALLE DE COFRENTES-AYORA
Província
València
Localització
Monte frente a la Muela de Cortés
Ús primitiu
Defensiu
Estil
Arquitectura islàmica - Gòtic
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
17/06/02
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0010804
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

Durant l'Edat mitjana, la frontera entre els Regnes de Castella i València corria per la veïna vall d'Ayora-Cofrentes; de tal sort que la fortalesa de Chirel controlava perfectament tot el trànsit per la via del riu Xúquer. Es té notícia del castell l'any 1349, per una ordre en la qual es referia al fet que determinats castells foren proveïts de menjar, entre ells, Chiva, Gestalgar, Chirel i Olocau. Per l'ús de la pedra en les portades d'accés, escuts i dovelles permeten datar la reconstrucció del castell en el segle XV. Va ser baluard important en la rebel·lió dels moriscos, que després del decret de la seua expulsió es van refugiar en aquesta zona. Pertanyia al baró de Cortés. Es localitza a la part alta d'una muntanya de penyals i flanquejat per les goles del riu Xúquer, enfront del Queixal de Cortés; per això és fàcil advertir-lo a manera d'immensa mola des de diferents punts del terme municipal. L'accés al castell es realitza per una estreta senda des dels peus del massís on es troba ancorat. La fortalesa se situava estratègicament en l'extrem occidental del cim, configurant un recinte de forma aproximadament triangular. La seua situació, perfectament adaptada a l'orografia del terreny on s'assentisca, li proporcionava una òptima posició defensiva; cap al sud comptava amb la defensa natural que suposa l'existència de l'abrupte tallat de més de 300 metres d'altitud, mentre que l'accés se situava en l'extrem oriental del flanc nord, protegit al seu torn per un doble llenç de muralla per l'interior de la qual discorria el camí de ronda. Al recinte s'accedia travessant un pas d'un metre aproximadament de profunditat amb forma d'arc apuntat cap a l'exterior i de mig punt cap a l'interior; després d'ell, s'obria un xicotet vestíbul i la recolzada cap a la dreta enllaçava amb el corredor entre la doble muralla; un altre pas de similars característiques encara que de dimensions més reduïdes s'obria sota la torre guaita central que sobreeixia del drap mural a manera d'avançada, com el feien també en llosa extrems sengles torres. Aquest sistema d'avançades reforçava la seguretat del recinte i protegia la cortina nord amb tot un desplegament de sageteres, muralletes i espitlleres. En la part superior d'aquests cossos pot observar-se les mènsules de pedra que sostindrien el matacán des d'on vigilar i hostilitzar a l'enemic. En el costat aquest de la fortalesa disposava d'un fossat. La protecció de la mateixa es completava amb les dues torrasses que s'alcen en els extrems oriental i occidental. El primer posseeix planta trapezoidal i diversos nivells d'altura, trobant-se el seu interior desplomat; el segon de planta quadrada, posseeix dos nivells, el primer conserva la volta de canó de rajoles disposades a rosca, el segon que faria les vegades de talaia, ha perdut el seu cobriment; l'accés d'un nivell a un altre es realitzava a partir d'una xicoteta escala lateral situada en la paret que dona al pati, on també s'obri una finestra rectangular que connecta amb l'espai central. A l'interior del recinte i al voltant del pati, en el qual s'han trobat restes ceràmiques d'assentaments anteriors a la construcció del castell, es troben vestigis de les diferents dependències que conformaven la construcció: aljub, murs pertanyents als diferents habitacles, alguns d'ells amb accessos en forma d'arcs de mig punt o rebaixats, i passos subterranis, en part encegats. El material constructiu ens permet remuntar-nos a la tradició musulmana i els models estilístics a l'arquitectura gòtica. La fàbrica està composta per tapial encofrat i obra de maçoneria en els seus llenços murals, utilitzant rajola per al cobriment d'algunes estades. No obstant això l'ús de la pedra és bastant profús i cridaner, els angles dels cossos disposen de carreus petris que reforcen la seua estructura i l'atorguen una imatge diferent a la que veiem en les restes dels castells d'aquesta zona, La Pileta, Ruaya, Otonel, tots ells d'origen i desenvolupament netament musulmà. Es conserven dos escuts nobiliaris i restes de finestres gòtiques. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.