Tornar

Castillo de Cocentaina

Codi
03.26.056-008
Denominació
Castillo de Cocentaina
Municipi
COCENTAINA
Comarca
EL COMTAT
Província
Alacant
Localització
Cerro de San Cristòfol
Època
S.XIV
Ús primitiu
Defensiu
Ús actual
Museístic
Estil
Gòtic
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Estat
Declaració genèrica
Anotació Ministeri
R-I-51-0011156
Data anotació
09/03/04
Dades de l'entorn de protecció
Tipus de delimitació
Genèric

Cocentaina va ser conquistada per Jaume I l'any 1248, i més tard, durant les revoltes morisques d'Al-Azrach dels anys 1252, 1258 i 1275, es va convertir en el primer objectiu militar. En aquest temps depenia directament de la corona. El rei Pere el Gran designaria ball a Roger de Lauria, el qual rebria la vila en feu de mans de Jaume II l'any 1291. A principis del segle XIV tornaria a ser objectiu militar per a les revoltes musulmanes i en aqueixa ocasió, l'any 1303, seria incendiat i destruït. En el segle XV tornaria a incorporar-se al patrimoni real després d'haver pertangut fins llavors als successors del primer senyor, Roger de Lauria. El rei Alfons el Magnànim vendria a Ximén Pérez de Corella el castell i vila, i més tard el nomenaria comte. En aquests moments el comtat, encapçalat per Cocentaina i el seu castell abastava els llocs de L´Alcudia, Alqueria de Ferrís, Alcocer, Gaianes, Muro, Penella i Turballos. A principis del segle XIX passaria a la família Fernández de Còrdova, ducs de Medinaceli. El castell se situa a la cota de 761 m, en un turó de forma cònica i la seua torre constitueix una fita visual en el paisatge, que resulta perceptible des d'un gran àmbit comarcal. Aquest fet dona idea de la importància estratègica que va tindre per a la defensa del territori i com a lloc de referència d'altres castells de la zona. La torre, recentment restaurada, forma part del conjunt que constituïa el castell del qual només queden restes arqueològiques. A la torre es distingeixen dues parts perfectament diferenciades constructivament i cronològicament. D'una banda es detecten restes d'època àrab consistents en la fonamentació d'una torre circular i un baluard. També es conserven d'aquesta època algunes restes de murs, d'escassa longitud i quasi per complet desmochados. Més interés espacial té la torre de construcció cristiana. S'atribueix el seu disseny a un arquitecte italià. Es tracta d'una obra de manera cúbica, planta quadrada de 13,60 m de costat i 12,50 m d'altura, situada sobre urpes en talús, que corona el cim del turó i constitueix l'element visible que caracteritza el castell. Consta de dos pisos i es remata en terrassa plana. Les plantes es divideixen en quatre quarts sent un d'ells el pati. En l'espai del pati està l'escala el desenvolupament de la qual permet comunicar els diferents nivells. Sota el paviment en el subsol es troba l'aljub. L'accés es troba situat en altura i el constitueix un buit rectangular acabat en arc de mig punt. A major altura estan les finestres geminades. La mateixa solució es troba en les finestres del pati. Aquests elements i alguns, com l'existència de ximeneres en les estades interiors, permeten reconéixer el que va ser l'habitatge principal del castell. Els murs són de pedra, emprant la maçoneria en els trams intermedis i el cadirat a les cantonades. La torre ha sigut recentment restaurada a càrrec de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, i donada la seua major rellevància respecte a les edificacions arruïnades, des de lluny aparenta ser l'única construcció pel que arriba a ser identificada amb el castell. (S.Varela)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.