Castillo de Cullera
En l'emplaçament del castell es troben restes des de l'Edat de Bronze, assentaments ibèrics, grecs, romans fins a l'arribada dels musulmans. Des de la conquesta cristiana es van realitzar tres edificacions militars. En 1157 el castell va ser donat a l'Orde militar dels Cavallers de Sant Joan de l'Hospital. En el segle XIV, en 1317, passaria a l'Orde de Montesa, sent compartit amb la monarquia. Consta d'un primer recinte emmurallat adaptat a la topografia del terreny, l'albacar, i dins d'aquest recinte es trobava el castell amb torrasses de flanquege i una torre principal que arriben a aconseguir uns 10 metres d'altura. De l'ocupació almoràvit es conserven restes de muralla en el vessant, així com torrasses. Ja en època cristiana el castell va mantindre el primer recinte, l'albacar, desaparegut en l'actualitat per la construcció del Santuari de La nostra Senyora del Castell, realitzat entre 1891 i 1897, per l'arquitecte José María Belda. En l'altre recinte es troben la resta d'edificacions. Al voltant del pati d'armes, conegut també com de les Cisternes, s'organitzen les diferents dependències; sota ell existeixen dues grans cisternes. Els salons del castell estan coberts amb volta de creueria, a ells s'accedeix a través d'un arc ogival de cadirat, que dona pas també a altres sales i corredors fins a la planta baixa de la torre celoquia. El recinte emmurallat es compon de cinc torres, la de major grandària és la torre Celoquia o Major, la Torre Roja o de Sueca, la Torre redona de Cap d Altar, la Torre Respatler, i finalment un baluard poligonal al costat de la torre celoquia.
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.