Tornar

Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de los Dolores

IGPCV
03.064-9999-000001
Denominació
Iglesia Parroquial de Nuestra Señora de los Dolores
Altra denominació
Iglesia de la Virgen de los Dolores
Municipi
DOLORES
Comarca
EL BAIX SEGURA/ LA VEGA BAJA
Província
Alacant
Localització
Plaza Constitución
Època
S.XVIII (1737-1756-1774) iglesia
Ús primitiu
Religiós
Ús actual
Religiós
Estil
Neoclassicista
Tipologia
Edificis - Edificis religiosos - Esglèsies
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Segona
Classificació
Béns immobles 2ª
Categoria
Monument d'interés local
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BRL genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Tipus de Protecció
Declaración BRL en tramitación GVA (INFORMAT PATRIMONI)
Document urbanístic
Plan General de Ordenación Urbana. DOLORES
Data Signatura Acte
27/06/01
Tipus de Protecció
Declaración BRL GVA (APROVAT URBAN)
Document urbanístic
Plan General de Ordenación Urbana. DOLORES
Data Signatura Acte
10/12/01 Vore planejament
Data Publicació DOGV
13/02/02
Data Publicació BOP
08/01/02 Vore BOP

Les anomenades Piules Fundacions va ser un conjunt d'actuacions patrocinades pel cardenal Belluga durant les primeres dècades del segle XVIII. Va consistir en la dessecació de terres pantanoses en la zona confrontant amb el tram últim del riu Segura, canalització d'aigües i construcció de diversos poblats de nova construcció per a assentament de colons, encarregats de treballar les terres recuperades. Una d'aquestes poblacions va ser Dolores, el traçat original de les quals es va plasmar en sis carrers i tres places. En la principal va ser construïda l'església parroquial de La nostra Senyora dels Dolores. El temple va ser construït a mitjan centúria del set-cents, la data de 1742 que figura inscrita en l'edifici resulta orientativa com a referència de la cronologia. Es tracta d'un edifici exempt, construït en planta inscrita en un rectangle i sobreelevado possiblement mitjançant farciments del terreny circumdant. A l'interior la disposició és una creu llatina, amb quatre trams als peus amb volta de canó seguit, amb les finestres segons buits oberts en els renyons de cada tram. En el primer tram dels peus i elevat es troba el cor, en el front del qual hi ha una reproducció policromada de l'escut del cardenal Belluga. Presenta capelles laterals de planta quadrada, amb buits oberts en els costats contigus de manera que permeten la circulació secundària. Cada tram està rematat mitjançant cúpula recolzada en tambor amb finestres, de manera que permet l'entrada de llum natural. El creuer és de planta quadrada sobre la qual es va construir una cúpula circular sobreelevada pel tambor, en els laterals del qual s'obrin les finestres de la il·luminació, queda a continuació el presbiteri o capella major de gran profunditat. A banda i banda, completant les cantonades del rectangle es troba la capella de la comunió i la sagristia. En l'exterior predominant els plans rectes, amb dos pòrtics de formes neoclàssiques que emmarquen els buits d'accés el principal i en un lateral. Entre tots dos queda l'única torre de campanes que es va construir, donant al conjunt de la façana principal un aspecte asimètric. Estilísticament l'edifici es correspon amb la tipologia del tardobarroco i els principis que inaugura el neoclassicisme. De tal manera que hi ha altars que s'adscriuen a les dues tendències, encara que són majoria els de cronologia moderna, com és en la capella major el retaule monumental que la presideix, que data de la dècada dels anys quaranta del segle XX. El paviment que s'aprecia és de marbre, de dos colors i disposat a cartabó formant escaquer. És possible que baix es trobe el paviment original, potser format pises de calcària. L'edifici ha sigut restaurat. (S.Varela)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.