Restos del Castillo de Dos Aguas, Torre de Vilaragut

El Rei Jaume I, el 18 de març de 1256, va donar, a Tarassona, a Ato de Foces les viles i castells de Madrona, Millares i Dos Aguas. Dos Aguas és una població que no figura en el Llibre de Repartiment de la Conquesta de València. Va ser un dels pobles que es van unir a les rebel·lions d'Al Azraq. En 1325 va ser comprat per Francisco Scribe. En 1349 va passar a poder de Raimundo Castellano i més tard a Antonio Vilaragut i a la família Roig de Corella. Giner Rabasa de Perellós, va comprar Dos Aguas i Madrona amb actuacions fetes a València l'11 d'octubre de 1496. Aquest cavaller va ser li primer del llinatge Rabasa de Perellós procedent de la unió de don Francisco de Perillós, de la casa de Perillós dels comtes de Tolosa, a França, i de donya Juana Rabasa, filla de Mossén Giner Rabasa, cavaller, el qual va deixar hereu al seu net Giner amb la condició que prenguera el cognom i armes dels Rabasa. Martín de Viciana, va dedicar el tom III de la seua Crònica de València, en 1563, a Giner Rabasa de Perellós, Senyor del castell de Madrona i de la baronia de Dos Aguas. Més tard, en 1699, la baronia es constituiria en marquesat. A l'expulsió dels moriscos va haver-hi una gran revolta, quedant en el terme solament 12 cases habitades per cristians. La població va anar creixent a partir de llavors, existint uns 150 habitants l'any 1646, i 380 en 1713. A la fi del segle XVIII, el botànic Cavanilles va fer una descripció del terme i les seues gents. Dos Aguas es troba a la comarca de la Foia de Buñol. El poble s'assentisca en un pujol a 369 metres sobre el nivell de la mar, entre els barrancs del Bosc i de l'Ombria. El nucli primitiu es localitza al voltant del Castell, el qual ocupa un lloc més elevat. Es caracteritza per tindre uns carrers sinuosos amb pendents pronunciades i xicotetes escales. El castell destaca sobre el pintoresc perfil del centre històric i domina la població i els seus voltants. En l'actualitat només subsisteix la torre, amb un xicotet llenç de muralla emmerletat i alguna estructura annexa. La torre és de planta quadrada de superfície 19 m². Està construïda en maçoneria de tapial. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos