Castillo
- IGPCV
- 46.118-9999-000001
- Denominació
- Castillo
- Municipi
- ENGUERA
- Comarca
- LA CANAL DE NAVARRÉS
- Província
- València
- Localització
- Cerro próximo al núcleo urbano
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura islàmica - Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
El terme municipal d'Enguera presenta continus assentaments humans des de l'Edat de Bronze. La població així com el castell són d'origen musulmà. En la reconquesta cristiana, el territori d'Enguera pertanyia a la zona d'expansió aragonesa; com a conseqüència dels tractats de Tudilén (1151) i Cazorla (1179), no obstant això, les tropes castellanes al comandament de Pedro Nuñez de Guzmán prendrien el castell. Davant aquesta circumstància, el monarca Jaume I va fer valdre els seus drets, retornant a la corona d'Aragó pel tractat d'Almizra en el 1244 i posteriorment s'incorporaria al Regne de València. Pocs anys després, en el 1248, el rei va donar el senyoriu a Pelayo Pérez Correa, una vegada expulsats els musulmans, amb la qual cosa quedaria inclòs en les propietats de l'Orde de Santiago de l'Espasa i Úcles, donada la seua condició de maestre d'aquesta. L'any 1394, Joan I va cedir els seus drets sobre la vila a Pedro Maza de Lizana. Romandria en possessió dels de Santiago fins a l'any 1575, en què Felip II la vendria a Miguel Borja, qui al seu torn la cediria en 1584 a Bernabé Llanzol de Romaní. A la fi del segle XVIII serien els seus propietaris els Comtes de Cervellón. Existeixen documents que proven que el castell va ser demolit l'any 1365 per a evitar que poguera ser utilitzat en la guerra de la Unió, raó aquesta per la qual la vila d'Enguera va perdre gran part del seu valor estratègic en els segles posteriors. Durant el període de les guerres carlistes, el terme d'Enguera va ser escenari de nombroses accions bèl·liques. El castell es conserva sobre un turó pròxim al nucli urbà. En la rodalia hi ha un poblat ibèric. S'aprecien diferents trams de muralles que delimiten un doble recinte. L'inferior, de planta poligonal irregular, conserva nombrosos restes islàmiques i forma una avantmuralla als peus del castell principal. Aquest recinte està separat del superior per una lliça d'uns quatre metres. Encara que la major part del recinte inferior és la llarga cortina de tabiya, que aprofita el terreny, en algunes zones, angles i davant el que va ser l'entrada, es conserven torres de planta rectangular danyades i queda alguna defensa inferior prèvia, molt danyada. El recinte principal és quasi rectangular. Se situa ocupant la part superior de la muntanya, presentant restes de cortines i torres angulars, que semblen de l'època cristiana, fets de calç i cant, destacant al sud una torre avançada que manté les sageteres. En aquesta zona hi ha un bastió amb dues torres de tabiya i mampuesto, defensant l'entrada. En el centre, d'aquest recinte alt, es manté les restes d'una gran torrassa, construït en sillarejo amb grans blocs de pedra, que va poder ser la torre de l'Homenatge cristiana. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.