Castillo del Rebollet
- IGPCV
- 46.127-9999-000001
- Denominació
- Castillo del Rebollet
- Municipi
- FONT D'EN CARRÒS (LA)
- Comarca
- LA SAFOR
- Província
- València
- Ubicació
- Al sudeste del núcleo urbano
- Ús primitiu
- Defensiu
- Estil
- Arquitectura medieval
- Tipologia
- Edificis - Edificis militars - Castells
Segons diversos autors com Diago, Madoz, etc. L'ocupació del lloc ja existia sota la dominació romana dels Emperadors Augusto, Claudio, Tiberi, Galba i Vespasiano amb el nom de Rebollet, però en existir documents que ens indiquen que en aquest lloc es van trobar dents de falç i diversos fragments de ceràmica feta a mà, ens posen de manifest que la seua existència és anterior a l'època romana, concretament a l'Edat del bronze Valenciana, hui totalment destruïts les restes d'aquest poblat, o, almenys, ocult, per les restes medievals del castell i de la seua població. En la invasió aràbiga de l'any 711, els sarraïns es van establir al Castell de Rebollet i a La Font d'en Carròs. Durant la reconquesta del regne de València per Jaume I d'Aragó, i després de la presa de la capital, va passar el Conqueridor a Montpeller a assossegar diverses torbacions que havien ocorregut en aquella ciutat. Durant l'absència del Rei, diversos cavallers cristians van fer algaradas contra els moros i en una d'elles Sr. Berenguer d'Entenza, Sr. Guillem d'Aguillón, Sr. Pedro Ximenez Carroz, Sr. Pedro de Lluna, D. Fernan Sánchez d'Ayerbe i Sr. Ramón de Cardona, amb dos-cents vint-i-cinc cavallers, cinc-cents infants i una companyia d'almogárabes, van entrar a la vall de Bayren. Sr. Pedro Ximenez Carròs va posar lloc al fort i rocós Castillo del Rebollet, guanyant-ho en combat en 1239. Agraït el Rei pels seus serveis el 18 de juliol de 1240 va fer gràcies a Carròs o Carroz de la senyoria del Castell i Vila del Rebollet. Aquest cavaller no el va abandonar donada la posició estratègica que tenia, sinó que el va fortificar i va eixamplar alçant en el seu recinte una església. Durant la guerra promoguda pel Rei Pere I d'Aragó (el Cerimoniós), el rei de Castella es va apoderar d'alguns castells del Regne de València, sent un d'ells Rebollet, l'any 1364, destruint-se com a conseqüència d'aquesta guerra. Sr. Berenguer de Vilaragut, senyor del castell i Baró de Rebollet el reedificó l'any 1368 i als habitants dels llocs que componien la Baronia, els va atorgar escriptura i carta de concessió estipulada als 18 dies de març d'aquest any davant Sr. Pedro Perpiña, escrivà, concedint-los tots els seus termes, muntanyes, confins, entrades i eixides, camins, séquies i aigües per a regar, assuts, molins i altres possessions o propietats en la manera com s'havia acostumat, excepte però totes les coses i tots els drets pertanyents al senyor de Rebollet. Dins del recinte del castell es trobava una església dedicada a Sant Nicolás que ocupava una superfície de cent seixanta vares. Dins d'aquesta església hi havia una capella dedicada a la Verge del Rebollet, una altra a La nostra Senyora del Remei i un panteó per als senyors Carroz. Estava a càrrec d'un vicari, havent-hi a més un altre capellà. En el testimoniatge de visites de l'any 1571 es refereix un inventari de l'Església de Rebollet en què es troben: una creu de plata, ornaments com terno, casullas, tres pal·lis, dos òrgans xicotets, llibres de cant pla per a oficis, una llanterna per al Santíssim Sagrament i un púlpit. El castell, la superfície del qual era de dos mil dues-centes vares, albergava una xicoteta població que es deia Rebollet. Aquesta població era diferent a la vila de La Font d'en Carròs. Encara que alguns van posar en dubte l'existència d'aquest lloc de Rebollet, no cap aquesta, com es desprén amb proves per diversos documents i escriptures, entre elles l'atorgada per Bartolomé Martí de Veses en 9 de novembre de 1558 en què es refereix; que Sr. Pedro Gilabert de Centelles per mitjà de Sr. Serafín Centelles el seu procurador especial, va passar a prendre possessió de la Baronia de Rebollet. Amb efecte, precedida convocació per a Consell general de tots els llocs d'aquesta Baronia, es va formar aquest en el pòrtic de la plaça de la Vila de La Font d'en Carròs, com a cap de tota la Baronia. Es van congregar allí els habitants dels llocs del Rebollet, de La Font d'en Carròs, Potries, Alcudiola, Rafelcofer, l'Alqueria de la Comtessa i Beniflá. I primerament van ser convocats i congregats en aquest pòrtic Miguel Ferrandis de Mesa, Generós, Alcaide del castell de Rebollet, Miguel Gregori, Bartolomé, Jaime i Antonio Agut, major i menys; Miguel Jaime Escrivá, Juan Torres, veïns, habitants i domiciliats dins del Lloc i muralla de Rebollet. Pel rei Sr. Jaume II d'Aragó es va concedir a Don Francesc Carròs la franquesa del Castell i Vila de Rebollet i dels seus termes, franquesa donada a Saragossa "pridie idus Junii" 1314, confirmada pel rei Sr. Alfons III, a favor de Bernat Centelles, a València a 20 de novembre de 1417. El mateix rei Sr. Alfonso, en els Idus de març de 1330, va concedir a l'amo de l'honor i Castillo de Rebollet i de la Vila de la La Font d'en Carròs, el ple mer imperi i el seu exercici perpètuament. El Castell estava a càrrec d'un Alcaide o Ball, qui despatxava els títols de franquesa, segellaments i signados per mitjà d'escrivans de Tall, des de l'any 1404 en què el rei d'Aragó va concedir a tots els veïns i habitants dins del terme de Rebollet i de La Font d'en Carròs, franquesa d'esborra, passatge, pontaje i uns altres; els que van continuar expedint després d'arruïnat el Castell i lloc de Rebollet, residint l'Alcaide a La Font d'en Carròs com a cap de Baronia. L'any 1383, Sr. Ramón de Riusech o Centelles, va comprar la baronia, honor i Castillo del Rebollet, quedant així agregada a Oliva. L'any 1404, el rei d'Aragó va concedir als habitants del Rebollet i de La Font d'en Carròs uns títols de franquesa que van ser segellats i signats pels escrivans de les Corts i entregats per l'alcaide del castell. El 20 de novembre de 1417, el rei Alfons el Magnànim va confirmar la concessió del castell i vila, així com del terme de Rebollet, a Bernat de Centelles. Més tard, el 14 d'abril de 1449 es va concedir a Ramón de Riusech el títol de Conde de la vila i baronia d'Oliva. D'aquesta manera quedaran al seu càrrec els pobles de Rebollet i La Font d'en Carròs entre altres. El 9 de novembre de 1558, la baronia de Rebollet passarà a ser possessió de Pedro de Gilabert de Centelles. Més tard s'incorpora a la Casa dels Borjas o Ducs de Gandia pel matrimoni de Sr. Carlos de Borja i Dª Magdalena de Centelles, germana de l'últim comte Sr. Pedro, que va morir sense successió, si bé va ser casat amb Dª Hipólita de Zuñiga. Segons es refereix el pare Miguel de Rodenas en la seua vida del Beat Andrés Ibernon (València 1732, pàg. 98), el dia 26 de desembre de l'any 1598, a la ciutat de Gandia i Conca de La Safor, va haver-hi uns terratrémols molt forts, derrocant molts edificis. Entre els edificis que van ser derrocats figuren la torre del campanar col·legial de Gandia, el convent de La nostra Senyora del Pi d'Oliva i el Castell de Rebollet. Eren llavors Ducs de Gandia, Comtes d'Oliva i Barons del Rebollet, Sr. Carlos Borja, i la seua esposa Dª Àrtemis Doria i Carreto. Com a Sr. Carlos es trobava a Sardenya, amb el càrrec de virrei d'aqueixa illa, la Duquessa Dª Àrtemis, va donar l'ordre que els frares franciscans, foren allotjats en els alts del Palau Comtal d'Oliva i aprofitaren per a església la mateixa del Palau Comtal i que el senyor vicari del Rebollet i quantes coses s'havien salvat de les ruïnes de l'església d'aquest Castillo, es depositaren a l'església de La Font d'en Carròs i estigueren en ella fins que el senyor Duc tornara de Sardenya i disposara les coses. Hízose així i en processó es van baixar les imatges. Com en la població d'Oliva hi havia una confraria de La nostra Senyora del Rebollet i a l'Església de La Font d'en Carròs per estar tots els altars ocupats, la imatge de Santa María del Rebollet estava sobre una taula d'altar. Aquests confrares van suplicar a les autoritats de La Font d'en Carròs, que els oferiren la Imatge, comprometent-se a fer-li un altar i venerar-la convenientment. Negant-se els ciutadans de la Font a accedir a la petició de la Confraria, es va practicar la Llei de la força. La nit del dia 28 de juliol de 1601, el Sr. Duc de Gandia, acompanyat de molts soldats, de canonges de Gandia i molts frares, van aconseguir per la força entrar a l'església, apoderant-se de la imatge de La nostra Senyora del Rebollet, sent traslladada a l'església dels religiosos franciscans d'Oliva. Davant la negativa i resistència que van oferir els veïns de La Font d'en Carròs, en represàlia a això, uns dies més tard, va tornar el Sr. Duc amb els seus soldats i van arrasar la Casa de Justícia, dels Jurats i del Síndic. No es van acovardir els de la Font, al contrari més animosos que mai, van portar l'assumpte al Tribunal Eclesiàstic, demanant justícia. Era llavors Arquebisbe de València, el Beat Juan de Ribera i Vicari General-Governador eclesiàstic de la diòcesi el molt il·lustre Sr. Baltasar de Borja, germà del Duc Carles. La Cúria Eclesiàstica de València, va tractar de calmar els ànims i va proposar una solució amistosa, que va ser la següent: Amb la finalitat que la Santa Imatge tinguera el màxim honor possible i tenint en consideració que s'estava alçant una església nova per als pares franciscans d'Oliva, es va proposar que la imatge de la Verge del Rebollet, no estiguera ni a l'església de La Font d'en Carròs ni en la d'Oliva, sinó en la nova església franciscana, sense poder-se traure d'aquest lloc cap precepte. Els veïns de la Font van acceptar aquesta solució, alegrant-se els ducs Sr. Carles III i Dª Àrtemis, que en prova d'això, quan es va edificar a l'església de la Font una espaiosa i rica capella dedicada a La nostra Senyora del Remei (l'altra imatge baixada del castell), els senyors ducs van aportar alguns ducats per a aquesta obra. Aquesta capella, ocupava el lloc que hui dia és la porta principal. En el sostre del cor actual es pot apreciar les riqueses d'aquesta cúpula. Va ser en aquells dies, quan el Sant Joan de Ribera va regalar a La Font d'en Carròs, la imatge del Santíssim Crist de l'Empara. Destruït tant el castell com el lloc de Rebollet, del qual va ser el seu últim Alcaide Sr. Miguel Juan Ferrándiz de Mesa, va quedar abandonat pels seus antics habitants. El mes de gener de 1747, el veí Pedro Antonio Escrivá, llaurador, natural i veí de la Font, traient pedres en el recinte del Castell es va trobar dos sepulcres, que a instàncies del reverend Sr. José Company, vicari de la parròquia, tots dos sepulcres van ser baixats i depositats a l'església de La Font d'en Carròs. En identificar aquests sepulcres per les lletres longobárdicas gravades en les tapes, que contenien els ossos dels germans Francesc Carròs, senyors del Rebollet, per ordre de la Senyora Duquessa de Gandia Dª María Ana Borja, el dia 21 d'abril de 1748 van ser depositats a l'església parroquial de La Font d'en Carròs. Aquest dia es va oferir una missa de rèquiem amb gran solemnitat, assistint a aquesta funció el Doctor Pedro Juan Peyró vicari de l'església, altres preveres de la Vila, alguns de la Col·legial de Gandia, uns altres de l'església parroquial de Santa María d'Oliva, la comunitat de religiosos de San Francisco de La nostra Senyora del Pi d'Oliva, autoritats locals i molts cavallers i persones de distinció, convidats en nom de la Sra. Duquessa de Gandia, pel Doctor Sr. Alejandro Avargues el seu procurador general, sense molts altres que van acudir a tal celebritat. Tot l'ocorregut en aqueix dia es va fer constar en una escriptura que va autoritzar el notari de Gandia Sr. Roque Peynada a La Font d'en Carròs. En morir donzella María Ana Borja va llegar els seus títols directament al seu nebot Francisco Alfonso de Pimentel Borja i Centelles, fill d'Ignacia Juana Magdalena i d'Antonio Francisco Alfonso-Pimentel, duc de Benavente, que va contraure matrimoni amb una jove de la Casa d'Osuna. Van tindre una filla, María Josefa que l'any 1771 es va casar amb Pere d'Alcántara Téllez Girón, Duc d'Osuna. El seu fill Francisco de Borja, es va casar amb la belga María Francisca Beaufort i van tindre un fill que es deia Pere d'Alcántara (1810-1844), gran protector de les lletres espanyoles. En el terme de La Font d'en Carròs, a mil tres-cents quaranta metres al sud-est de la Vila i sobre un monticle de 149 metres d'altitud, es troba el Castell de Rebollet. El seu accés el té per la carretera de La Font d'en Carròs-Oliva. Des de l'alt del castell es domina la costa i la muntanya. El castell de Rebollet consta d'un recinte sobre monticle d'uns 3,358 m² de superfície. L'accés se situa en l'extrem oest del castell i té una entrada en forma de colze, protegida per paraments de rajola, que defensen en l'extrem superior un pas de ronda d'uns 80 centímetres d'amplària. Davant trobem la torre de l'Homenatge, probablement del segle XV, feta de rajola amb les cantonades reforçades de carreus de pedra tosca, igual que els brancals i l'arc de la porta (ara perduts) i la finestra, que està situada sobre la porta, en la qual es poden veure rajoles que indiquen una reconstrucció moderna. Sembla que la torre estaria formada per tres plantes i possiblement coberta per una volta de rajola i calç. Sobre la coberta hi havia un pas de ronda d'uns 80 centímetres d'amplària i merlones, revestits per estuc de calç i arena. Adossada als murs laterals de la torre s'observa la muralla feta de tapial d'uns 67 metres de longitud. En l'extrem nord i pegat a la part interior de la muralla ha i un aljub fet de tapial i revestit amb dues capes d'estuc, que antigament estava cobert per una volta actualment derruïda. Adossada a l'aljub es troba una torre de vigilància amb desguàs vertical. As o costat hi ha un possible accés secundari d'uns 2,60 metres que finalitza en un mur perpendicular de tapial. Adossades al parament del recinte apareixen una sèrie de torres d'època cristiana més tardana. (C.Pérez-Olagüe)
Fotos
La geolocalització dels elements està en procés de revisió.