Tornar

Castillo

IGPCV
12.001-9999-000004
Denominació
Castillo
Altra denominació
El Castellar, El Castell
Municipi
ATZENETA DEL MAESTRAT
Comarca
L'ALT MAESTRAT
Província
Castelló
Ubicació
A 3 Km. de la población
Ús primitiu
Defensiu
Ús actual
Religiós
Estil
Arquitectura medieval - Renaixement
Tipologia
Edificis - Edificis militars - Castells
Foto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble
Dades de protecció de l'inmoble
Secció
Primera
Classificació
Béns immobles 1ª
Categoria
Monument
Dades de Declaració
Tipus de Protecció
Declaración BIC genèrica GVA
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Entorn
Tipus de Protecció
Entorno de protección BIC genèrico
Data Signatura Acte
11/06/98
Data Publicació DOGV
18/06/98 Vore DOGV
Data Publicació BOE
22/06/98 Vore BOE
Dades d' Inscripció
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC Ministerio
Data Signatura Acte
28/01/03
N° Inscripció Ministeri
R-I-51-0010972
Tipus de Protecció
Inscripción definitiva BIC GVA Publicada
Data Signatura Acte
07/07/23
Data Publicació DOGV
18/07/23 Vore DOGV

El castell va estar integrat en la demarcació territorial del Castell de Culla. El rei Jaume I el canvia juntament amb el castell dels Coves per Morella. D'aquesta manera va passar als dominis de Balasc d'Alagó. Després per herència passa a Constança d'Alagó i Guillem d'Anglesola. El fill d'aquest matrimoni Guillem d'Anglesola va vendre el Castell de Culla als templers que el van tindre només tretze anys. Desapareguda l'Orde del Temple Culla va passar a l'Orde de Montesa. Segons Miralles Pocar, el castell d'Atzeneta era l'anomenat el Castellar de la demarcació de Culla. La Carta de poblament de Lucena en nomenar els límits del seu terme no nomena el poble d'Atzeneta sinó el Castellar i en l'Arxiu Històric Nacional es troba un document pel qual es demostra que el Castellar no va ser venut als templers perquè pertanyia a la germana de Guillem, Mergelina d'Anglesola, casada amb un Queralt i Cervelló, Senyors de Santa Coloma de Querals, emparentats amb els Comtes de Cardona. Un descendent de Mergelina, Pere de Queralt, va vendre al Maestre de Montesa el Castellar l'any 1387. La Crònica de Viciana parla d'aquest castell: "En Adzeneta solia haver castell i per temps s'arroyno. En el qual els de la vila van edificar una yglesia e aquella van dedicar a la nostra senyora de Sperança i a Sant Sebastián". El castell és molt concorregut per les dues processons anuals que es realitzen des del poble d'Atzeneta. La primera és el dia de Sant Sebastià, el 20 de gener, i la segona el tercer dilluns després de la Pasqua de Resurrecció. Els titulars de l'ermita més antics que es coneixen eren la Verge de l'Esperança i els sants Fabián i Sebastián. Al començament del segle XVIII es va dedicar a Sant Joan Baptista i es va perdre la de la Verge. Actualment es troba el tríptic de la Verge, Sant Joan i Sant Sebastià. A uns tres quilòmetres del poble d'Atzeneta del Maestrat, pertanyent a la comarca de L' Alcalatén, es troba situat el castell i el santuari de Sant Joan. Servia de tancament i protecció dels passos del serral d'Atzeneta del Maestrat, principal accés a la població des de les serres de Lucena i dels barrancs de "Els Torrocelles" i "Mes d'Avall". El document custodiat en l'Arxiu Històric Nacional abans esmentat també denomina les següents dependències i llocs del castell: la porta que obri i tanca dues vegades la sala principal; una casa del castell anomenada Cellarium i una altra casa al costat de la sala principal. També descriu els límits del castell, els drets i pertinences. Segons Miralles Porcar l'actual edificació ha crescut d'una banda i minvat per un altre. Amb posterioritat es va construir una ermita al costat del castell deixant un passadís d'uns tres o quatre metres entre tots dos edificis. Pel segle XVI es va edificar aquest passadís per a sagristia i escales per a pujar al cor de l'ermita i entrar a la casa del castell. Per la part contrària va poder ser demolida alguna edificació. És de construcció gòtica en el seu interior i en l'actualitat es conserva la torre de l'Homenatge de l'antic castell. L'ermita posseïa un rellotge de sol en una de les seues cantonades del qual només queda una xicoteta part. Sobre l'entrada de l'ermita es troba un escut eclesiàstic. (C.Pérez-Olagüe)

Fotos

Foto InmuebleFoto InmuebleFoto InmuebleFoto Inmueble

La geolocalització dels elements està en procés de revisió.